L’actitud
de denuncia i coacció constant que està utilitzant la empresa
MINA-AGBAR contra l’ acord del Ple de l’Ajuntament de Terrassa
sobre l’increment de les tarifes de l’aigua i en contra del
nomenament del Comissionat de l’aigua, senyor Joan Gaya, està
demostrant que amb una empresa així no es pot fer cap tracte.
Després
de més de 75 anys de gestió privada de l’aigua a la nostra
ciutat, per part de MINA , amb AGBAR com a màxim accionista, no és
de rebut les males maneres en que la concessionària està afrontant
la liquidació d’un servei de titularitat pública i està
demostrant que no es pot “confiar” la gestió d’un bé comú
com és l’aigua als interessos mercantilistes d’una empresa
privada amb ànim de lucre.
Al
senyor Armenter li tindria que caure la cara de vergonya, d’acusar
a un Ajuntament que en defensa dels interessos col·lectius de la
ciutadania , hagi optat per assessorar-se per un dels despatxos més
especialitzats en l’àmbit dels drets de l’aigua, al marge del
tipus de clients públics o privats, que hagin defensat en un
litigi.
És
vergonyós que el senyor Armenter, Director de MINA –AGBAR,
utilitzi la contractació d’aquest bufet d’advocats i denunciï
“una falta de imparcialitat en l’elecció del bufet i com una
amenaça externa a la seva continuïtat al front del servei”. AGBAR
a l’hora d’assessorar-se, i defensar els seus interessos, no ha
escatimat en despeses i ha contractat al “top ten” dels bufets
d’advocats de l’estat espanyol, Uria Menéndez, també podríem
dir que la ciutadania amb aquesta contractació, veiem amenaçada la
defensa d’un bé comú i un dret humà com és l’aigua, per
interessos mercantilistes privats.
Faltaria
més, que un Ajuntament democràtic no pogués elegir l’assessorament
més eficient per defensar amb les màximes garanties un litigi com
el que està provocant MINA-AGBAR, que compte, com hem citat abans,
amb un assessorament poderós, i des de fa més de sis mesos està
intentant confondre als nostres representants polítics amb els seus
informes i la política de la por, condicionant la liquidació de la
concessió amb amenaces de indemnitzacions astronòmiques o
insinuant la pèrdua de drets històrics de l’Ajuntament com la
captació directa d’aigua a Abrera, que la tenim atorgada fins el
2060.
S’hauria
de recordar a tots els partits polítics representats a l’Ajuntament
que AGBAR ha estat involucrada en el
cas POKEMON, que afecta a nombrosos ajuntaments de Galícia i
Astúries, i on ha estat acusada de malversació de fons públics,
tràfic d’influències, blanqueig de capitals, falsificació de
documents públics i privats i associació il·lícita. Només per
aquest motiu l’Ajuntament de Terrassa, si és que defensa un codi
ètic de gestió, hauria de trencar qualsevol relació amb una
organització empresarial com AGBAR, que segons diuen, literalment ,
les diligències del jutjat d’instrucció núm. 1 de Lugo : “En
numerosas ocasiones, sus responsables , siguiendo lo que parece
constituir una política empresarial absolutamente jerarquizada ,
para lograr adjudicaciones de las administraciones Publicas
realizaría presuntamente sobornos en sus distintas modalidades (
supuestas entregas de dinero, viajes, regalos , contratación de
trabajadores…) que tienen como destino satisfacer los trabajos
realizados por aquellos Funcionarios que bien directa o
indirectamente han realizado actos para beneficiar a su empresa , o
influenciado en los Funcionarios que forman parte de los órganos de
contratación con la finalidad de obtener diferentes contratos con
las administraciones y muy en especial con la local”.
Sobren més paraules i raons perquè Terrassa
,amb el lideratge dels seus representants polítics, es decideixin
d’una vegada, per la gestió pública i directa del servei de
l’aigua!
No hay comentarios:
Publicar un comentario
La teva opinió és molt valuosa. L aigua és un bé comú.