Datos personales

Crida en defensa de la gestió pública de l'aigua

Crida en defensa de la gestió pública de l'aigua

jueves, 26 de mayo de 2016

En resposta a les crítiques de'n Salvador Cardús del dissabte 14 de maig al Diari Terrassa

Rèplica de l’article del senyor Salvador Cardús: “Allò que la Taula de l’Aigua no explica”. Primer de tot felicitar-lo senyor Cardús, ha tornat a emprar el mateix argument que en tots els seus articles sobre la situació de l’aigua a Terrassa, el factor ideològic, tot i el seu nivell d’estudis, amb conclusions numèriques a les que vostè mateix ha sabut arribar. No esperàvem menys de vostè, amb la ideologia que el caracteritza, ha fet un article d’opinió qüestionant els números de la infografia sobre la tarifa de l’aigua que la Taula de l’Aigua hem elaborat amb dades del Registre Mercantil i els informes de tarifes aportats per Mina. No sé si sap, que en altres ajuntaments, on la gestió és publica, només cal obrir la pàgina web respectiva i, per art de màgia, perdó, de transparència i control ciutadà, qualsevol persona pot disposar de tota la informació relativa als costos, ingressos, inversions, licitacions dels concursos d’obres de millora, sous de la plantilla... inclosos els dels directius, etc. Com a bon terrassenc i Cap Gros de l’any que és, li recomanaria que fes el mateix que les persones que hem constituït la Taula de l’Aigua a Terrassa i que, humilment, mirés una mica més enllà , i anés a altres poblacions, com Manresa, Mataró, Olesa, Prat del Llobregat, Montornès, tal com hem fet nosaltres, i veiés, amb els seus propis ulls, com la gestió pública és sinònim de transparència, eficiència i sobretot garant d’un dret humà com és l’aigua. És possible que en algun dels punts no hàgim afinat del tot, però això pot ser conseqüència de la informació opaca que ha comportat la gestió privada de Mina durant 75 anys, cosa que sembla que a vostè, que a més de sociòleg, és també economista, professor de la UAB, periodista i tertulià professional, també l'ha fet arribar a la conclusió que, com a mínim 2,63 milions d’€ ens els podríem estalviar amb la gestió publica... benvingut! Més endavant, en el seu article, posa les mans al foc per Mina-Agbar, defensant l’experiència acumulada i l’eficiència d’aquesta empresa, però ignorant, deliberadament, que això s’ha produït gràcies als 75 anys de concessió, a les tarifes i als importants guanys que li han permès acumular patrimoni i coneixement amb els diners de tota la ciutadania. Com a exemple d’això, i com a dada objectiva, li hem de dir que a partir de l’any 1995 els beneficis de Mina van passar del 6% al 10%, triplicant els beneficis respecte l’any anterior, quan en el seu inici era una empresa sense ànim de lucre. Li volem recordar que, per acord de la Junta de portaveus de l’Ajuntament, el personal de Mina adscrit a Terrassa serà subrogat, amb la qual cosa, aquesta experiència acumulada quedarà garantida. Fa mal de dir, però a vostè, els directius de Mina-Agbar, l’han assessorat malament. Com pot argumentar que l’aigua ens costarà més cara amb la gestió pública, associant indemnitzacions milionàries a la liquidació de la concessió, quan l’informe de l’Ajuntament deixa molt clar que el cost com a màxim serà de 1,83 milions d’€, i que molt possiblement es podrà arribar molt a prop del cost zero, ja que el contracte de la concessió que es va firmar entre l’Ajuntament i Mina es va fixar en aquests termes. Afegir que els increments de les tarifes de l’aigua, en els últims tretze anys, ha estat d’un 63,6 %, una mitjana de 4,8 % anual, i en canvi l’IPC de Catalunya, només va ésser d’un 29,8 %. Per tant, vam pagar un sobrecost del 33,8 %. La gestió de Mina està controlada en l’actualitat pel grup empresarial AGBAR, que té la majoria de les accions. Li volem recordar que aquest grup empresarial és el mateix que ha estat imputat per tràfic d’influències en l’AUTO del 28/07/15 del jutjat d’instrucció núm. 1 de Lugo en el cas POKEMON, de la seva filial AQUAGEST, 100 % AGBAR, que afecta a les Comunitats Autònomes de Galícia i Astúries, i en les diligències prèvies l’acusa d’associació il·lícita, i tràfic d’influències per aconseguir concessions de forma il·legal en molts ajuntaments d’aquestes dues Comunitats. Com pot donar suport a Mina-Agbar, acceptant- li com a bones les propostes “desinteressades” de renovació de la “seva” concessió, o la creació d’una Empresa Mixta, sense concurs públic, saltant-se els preceptes legals, per un període de 25 o 50 anys més; a l’estil del que ha fet a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) declarada nul·la pel TSJC per la seva adjudicació a dit, afirmant que, ara sí, després de 75 anys de fer el contrari, durà a terme una gestió amb control i transparència pública? Com pot insinuar que la Taula de l’Aigua ha d’assumir uns costos en el Pressupost municipal, en base a mentides, dades falses i utilitzant la política de la por? Com pot menysprear el treball desinteressat de les persones de la Taula en la defensa d’un dret essencial per a una vida digna, com és l’aigua, i erigir-se des del seu púlpit, superb, tragicòmic, amb ofenses a aquesta modesta plataforma ciutadana, mentre no és capaç de reclamar a la poderosa Mina- Agbar el botí de guerra d’aquests 75 anys de guanys incontrolats i il·legítims? Quan un senyor il·lustrat com vostè es veu obligat a fer aquesta mena d’articles d’opinió es converteix, de facto, en clar defensor dels interessos dels accionistes de Mina-Agbar, i en cap cas, en defensor del bé comú i dels interessos de la ciutadania, això senyor Salvador si és un posicionament ideològic, de fet l’animem a sortir del seu habitual argument, per a què n’empri altres amb més de rigor. Santi Aragonés, i el suport de la resta de membres de la Taula de l’Aigua.

viernes, 13 de mayo de 2016

Jornada dia 8 abril amb Fernando Urruticoechea





Jornada introductòria al Taller(dia 8 abril 2016)


"Es urgente que los ayuntamientos del cambio modifiquen su Presupuesto incluyendo costes e ingresos del agua y que fiscalicen tarifas, tasas y recibos ya".

"La conclusión de mis jornadas sobre el agua en el AMB es la indefensión de la ciudadanía y la existencia de delitos en la gestión del agua".


viernes, 6 de mayo de 2016

El Patriarcat de Mina versus Ajuntament de Terrassa


L’actitud de denuncia i coacció constant que està utilitzant la empresa MINA-AGBAR contra l’ acord del Ple de l’Ajuntament de Terrassa sobre l’increment de les tarifes de l’aigua i en contra del nomenament del Comissionat de l’aigua, senyor Joan Gaya, està demostrant que amb una empresa així no es pot fer cap tracte.
Després de més de 75 anys de gestió privada de l’aigua a la nostra ciutat, per part de MINA , amb AGBAR com a màxim accionista, no és de rebut les males maneres en que la concessionària està afrontant la liquidació d’un servei de titularitat pública i està demostrant que no es pot “confiar” la gestió d’un bé comú com és l’aigua als interessos mercantilistes d’una empresa privada amb ànim de lucre.
Al senyor Armenter li tindria que caure la cara de vergonya, d’acusar a un Ajuntament que en defensa dels interessos col·lectius de la ciutadania , hagi optat per assessorar-se per un dels despatxos més especialitzats en l’àmbit dels drets de l’aigua, al marge del tipus de clients públics o privats, que hagin defensat en un litigi.
És vergonyós que el senyor Armenter, Director de MINA –AGBAR, utilitzi la contractació d’aquest bufet d’advocats i denunciï “una falta de imparcialitat en l’elecció del bufet i com una amenaça externa a la seva continuïtat al front del servei”. AGBAR a l’hora d’assessorar-se, i defensar els seus interessos, no ha escatimat en despeses i ha contractat al “top ten” dels bufets d’advocats de l’estat espanyol, Uria Menéndez, també podríem dir que la ciutadania amb aquesta contractació, veiem amenaçada la defensa d’un bé comú i un dret humà com és l’aigua, per interessos mercantilistes privats.
Faltaria més, que un Ajuntament democràtic no pogués elegir l’assessorament més eficient per defensar amb les màximes garanties un litigi com el que està provocant MINA-AGBAR, que compte, com hem citat abans, amb un assessorament poderós, i des de fa més de sis mesos està intentant confondre als nostres representants polítics amb els seus informes i la política de la por, condicionant la liquidació de la concessió amb amenaces de indemnitzacions astronòmiques o insinuant la pèrdua de drets històrics de l’Ajuntament com la captació directa d’aigua a Abrera, que la tenim atorgada fins el 2060.
S’hauria de recordar a tots els partits polítics representats a l’Ajuntament que AGBAR ha estat involucrada en el cas POKEMON, que afecta a nombrosos ajuntaments de Galícia i Astúries, i on ha estat acusada de malversació de fons públics, tràfic d’influències, blanqueig de capitals, falsificació de documents públics i privats i associació il·lícita. Només per aquest motiu l’Ajuntament de Terrassa, si és que defensa un codi ètic de gestió, hauria de trencar qualsevol relació amb una organització empresarial com AGBAR, que segons diuen, literalment , les diligències del jutjat d’instrucció núm. 1 de Lugo : En numerosas ocasiones, sus responsables , siguiendo lo que parece constituir una política empresarial absolutamente jerarquizada , para lograr adjudicaciones de las administraciones Publicas realizaría presuntamente sobornos en sus distintas modalidades ( supuestas entregas de dinero, viajes, regalos , contratación de trabajadores…) que tienen como destino satisfacer los trabajos realizados por aquellos Funcionarios que bien directa o indirectamente han realizado actos para beneficiar a su empresa , o influenciado en los Funcionarios que forman parte de los órganos de contratación con la finalidad de obtener diferentes contratos con las administraciones y muy en especial con la local”.
Sobren més paraules i raons perquè Terrassa ,amb el lideratge dels seus representants polítics, es decideixin d’una vegada, per la gestió pública i directa del servei de l’aigua!