Datos personales

Crida en defensa de la gestió pública de l'aigua

Crida en defensa de la gestió pública de l'aigua

miércoles, 13 de abril de 2016

Carta de la Taula de l'Aigua a la ciutadania


CARTA A LA CIUTADANIA DE TERRASSA                                                       

Vei/na,

El proper 31 de desembre d'enguany finalitza la concessió de 75 anys que va atorgar l'Ajuntament a Mina d'Aigües de Terrassa pel subministrament de l'aigua potable a les nostres llars.

Aquest final obliga a l'Equip de Govern de l'Ajuntament a prendre una decisió que ha de complir amb el que determinen les actuals lleis respecte als serveis bàsics pels ciutadans, com és el cas de l'aigua.

Arran d'això, a l'any 2013, un grup de ciutadans ens vam constituir en plataforma ciutadana, que s'anomena la TAULA DE L'AIGUA. Aquest col·lectiu, després d'estudiar que és el que afavoreix més els interessos d'aquest SERVEI PÚBLIC BÀSIC PER A LA VIDA com es l'AIGUA, vam decidir lluitar per LA MUNICIPALITZACIÓ DE LA GESTIÓ DEL SERVEI.

Ho vam fer pel següent motius:

- L'Aigua és un bé bàsic per a la vida reconegut a l'ONU com un dret humà i es immoral que depengui de cap companya mercantil

- Volem pagar el cost just del servei, sense cap tipus de concepte de benefici empresarial.

- Volem assegurar que l'aigua arribi amb la màxima qualitat a l'aixeta de casa i deixar de comprar aigua al supermercat.

- Volem que els més d’1,5 milions de Euros de benefici anual que s'emporten els accionistes de Mina-AGBAR, reverteixi en la millora de les xarxes de subministrament d'aigua i de sanejament. Tenim 274 Km de canonades d’abastament obsoletes que s'han de substituir, també paguem des del pressupost de l'ajuntament uns 400 mil Euros a l'any pel manteniment de la xarxa de sanejament.

- Volem acabar amb el 25% de pèrdua d'aigua que hi ha en la xarxa de subministrament i que acabem pagant els ciutadans.

- Volem que cada ciutadà tingui dret a una quantitat d'aigua sense cap tipus de restricció ni tall de subministrament per motius d'emergència social.

- Volem una gestió neta i amb la mateixa transparència de l'aigua. Això només es possible si el servei depèn directament de l'ajuntament i amb control de la ciutadania.

Cal aclarir-te que les informacions que Mina-AGBAR està traient a certs mitjans de comunicació respecte a aspectes jurídics i econòmics de la relació d'ells amb l'ajuntament està malintencionadament expressada per confondre a l'opinió de la ciutadania.

TAULA DE L'AIGUA DE TERRASSA

Per la municipalització de la gestió de l'aigua a Terrassa



CARTA  A LA CIUDADANIA DE TERRASSA

Vecino/a,

El próximo 31 de diciembre de este año finaliza la concesión de 75 años que el ayuntamiento otorgó a Mina d'Aigües de Terrassa para el suministro del agua potable a nuestros hogares.

Este final obliga al equipo de gobierno del Ayuntamiento a tomar una decisión que debe cumplir con lo que determinan las actuales leyes respecto a los servicios básicos para los ciudadanos, como es el caso del agua.

A raíz de esto, en el año 2013, un grupo de ciudadanos nos constituimos en plataforma ciudadana, denominada TAULA DE L'AIGUA. Este colectivo, después de estudiar que es lo que favorece más los intereses de este SERVICIO PÚBLICO BÁSICO PARA LA VIDA como es el AGUA, decidimos luchar por la MUNICIPALIZACIÓN DE LA GESTIÓN DEL SERVICIO.

Lo hicimos por los siguientes motivos:

- El agua es un bien básico para la vida reconocido por la ONU como un derecho humano y es inmoral que dependa de ninguna compañia mercantil.

- Queremos pagar el coste justo del servicio, sin ningún tipo de concepto de beneficio empresarial.

- Queremos asegurar que el agua llegue con la máxima calidad al grifo de casa y así dejar de comprar el agua en el supermercado.

- Queremos que los más de 1,5 millones de Euros de beneficio anual que se llevan los accionistas de Mina-AGBAR revierta en la mejora de las redes de suministro de agua y de saneamiento. Tenemos 274 Km de canalizaciones de abastecimiento obsoletas que se deben substituir. También pagamos desde el presupuesto del Ayuntamiento unos 800 mil Euros al año por el mantenimiento de la red de saneamiento.

- Queremos acabar con el 25% de pérdida de agua que hay ren la red de suministro y que acabamos pagando los ciudadanos.

- Queremos que cada ciudadano tenga derecho a una cantidad de agua sin ningún tipo de restricción ni corte de suministro por motivos de emergéncia social.

- Queremos una gestión limpia y con la misma transparencia que tiene el agua. Eso solamente es posible si la gestión del servicio depende directamente del Ayuntamiento y con control de la ciudadanía.

Es preciso aclararte que las informaciones que Mina-AGBAR está publicando en ciertos medios de comunicación respecto a aspectos jurídicos y económicos de la relación de ellos con el Ayuntamiento está malintencionadamente expresada para confundir a la opinión de la ciudadanía.

TAULA DE L'AIGUA DE TERRASSA

Per la municipalització de la gestió de l'aigua a Terrassa

martes, 12 de abril de 2016

"Amb l'aigua no es mercadeja, tan sols cal gestionar-la".






Rebut d’aigua un 30% més baix: només a Olesa és possible

L'any 1868 un cafeter, un capellà, un fabricant i quatre terratinents d’ Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) van marcar-se un objectiu: dur aigua potable a tots els habitatges del municipi en una època en què el tifus sacsejava el municipi. De seguida s’hi van afegir 140 veïns més i, amb una prèvia aportació d’entre 10 i 200 rals, van crear una entitat de copropietaris per aconseguir-ho: la Comunitat Minera Olesana. L’any 1993 es va reconvertir en cooperativa i actualment -gairebé 150 anys després de la seva fundació- la Comunitat és l ’única cooperativa d’aigües de l’Estat que abasteix un municipi sencer. Tots i cadascun dels 24.000 habitants d’Olesa en són socis, els rebuts són entre un 25% i un 35% més barats que els dels pobles del voltant i han aconseguit tenir la concessió del servei fins a l’any 2046. Una trajectòria insòlita que els ha donat bons resultats, però que no ha sigut gens fàcil.
“Vam començar comptant en rals, vam veure arribar les pessetes i, finalment, hem pogut conèixer l’euro”, explica Joan Arévalo, president de la Comunitat Minera Olesana. Malgrat que amb el pas dels anys la cooperativa ha vist créixer grans empreses d’aigua -com Sorea i Aigües de Barcelona- al seu voltant, sempre n’ha mantingut la concessió. ¿El secret? Esprémer al màxim els seus punts forts: “La proximitat, l’autogestió, l’aposta per la tecnologia punta i ser cooperativa”, explica Arévalo. Precisament, aquest mes de gener la cooperativa ha entrat a formar part del grup Clade, el principal grup empresarial cooperatiu de Catalunya, on també hi són Abacus i la Fundació Blanquerna.
“Tenim la gran sort que ens agrada arriscar-nos”, explica l’executiu. Des de la seva fundació, la cooperativa ha hagut d’anar adaptant la seva xarxa de captació, potabilització, tractament i distribució d’aigua als nous temps. I, per fer-ho, no s’han conformat a copiar els models existents. “Cada any reinvertim 350.000 euros en millores a la xarxa”, apunta Arévalo. Així, han posat en marxa sistemes pioners a Catalunya com el doble filtratge de l’aigua amb sorra i carbó actiu, una tecnologia que ja ha despertat l’interès d’altres companyies privades de dimensions molt superiors, com Aigües de Manresa, Aigües de Terrassa i Aigües de Castellbisbal.
De fet, la Comunitat Minera Olesana no només és referent en el vessant tecnològic, sinó que també ho és en el seu model empresarial: el cooperativista. En aquest sentit, l’empresa olesana ha servit d’inspiració per millorar el funcionament de la Federació de Cooperatives d’Aigua Potable de la Província de Buenos Aires, a l’Argentina, i tot just ara ha començat a despertar interès a casa nostra.
"Algunes grans empreses no han sabut entendre que amb l'aigua no es mercadeja: tan sols cal gestionar-la"
JOAN ARÉVALOPRESIDENT DE LA COMUNITAT MINERA OLESANA
En ple debat sobre la remunicipalització de l’aigua -abans del 2020 finalitzen una quarantena de concessions-, la Comunitat Minera Olesana ha vist l’oportunitat de contribuir a la creació de noves cooperatives d’aigües a Catalunya. “Ja hem parlat amb Sant Joan Despí, Ripollet i Terrassa per explicar-los com funcionem i recordar-los que el model cooperativista és un model d’èxit”, explica Arévalo. De fet, segons l’executiu, el futur passa inevitablement per la remunicipalització de l’aigua. “Algunes grans empreses no han sabut entendre que amb l’aigua no es mercadeja: tan sols cal gestionar-la”, reflexiona. Per a l’executiu, aquest és un dels arguments que han fet que molts municipis es plantegin no allargar les concessions a aquestes empreses.
L’empresa olesana té ara un nou repte: convertir-se també en una cooperativa elèctrica. De moment, ja subministra electricitat a 300 socis -a través de Factor Energia- i a llarg termini espera poder autogestionar-se. Si per les seves mans hi han passat rals, pessetes i euros, amb aquesta estratègia la cooperativa espera seguir sumant anys i, tal vegada, tornar a viure l’estrena d’una nova moneda.