Datos personales

Crida en defensa de la gestió pública de l'aigua

Crida en defensa de la gestió pública de l'aigua

miércoles, 13 de enero de 2016

Sobre el segon informe de Mina sobre els models de gestió possibles a Terrassa.

Acabo de llegir l’Informe sobre la finalització del termini de la concessió administrativa atorgada al 1941 a Mina per l’Ajuntament i les alternatives que exposa sobre la futura gestió  del servei d’abastament d’aigües a Terrassa. Aquest informe ha estat emès per Navarro Manich, advocat d’Uría Menéndez. Se li ha de reconèixer l’exhaustivitat de la feina feta i vull anar més enllà d’una anàlisi també exhaustiva i contraofensiva fil per randa, per la qual no em veig capacitada en aquest moment. 
He de dir que l’informe s’ha de llegir poc a poc, per aclarir-se amb aquest llenguatge a voltes tan opac del Dret, i que sembla que el que pretén és justificar la defensa del negoci privat i del mercat ( i em torno a repetir a mi mateixa ”com si aquest fos lliure!”-), i liar la troca per tal que ningú entengui rés de rés i com que no s’entén s’acata el que hi diuen els “experts”. En fi.
Ideologia en tenim tots, els que defensem que els béns comuns s’han de gestionar de forma pública i participativa, i els que defensen el manteniment de l’statuo quo, a través de la gestió privada, en les diverses modalitats més o menys disfressades, per tal de no perdre els fruits d’un monopoli natural, com el que tractem.
Abans que se m’oblidi, voldria dir que no és gaire fi parlar d’un valor en forma de “fons de comerç” en un negoci en que tothom, sí o sí, va a parar a l’única empresa que gestiona la tan preuada cosa. Quina gràcia! Un fons de comerç molt “currat”, tot s’ha de dir. I que déu tenir un valor tan gran que el pobre Ajuntament s’ha d’espantar…En fi…
El primer que m’ha vingut al cap és la lluita aferrissada que s’obre donat el negoci evident que actualment suposa la gestió d’un bé com és l’aigua i que tothom necessita. Tinguem en compte que una gestió municipal directa aportaria una visió no mercantilista d’aquest bé comú, imprescindible per a la vida, i això permetria un avantatge per a la ciutadania, no perquè els costos reals siguin menors ( disposar d’aigua i mantenir els ecosistemes costa el que costa), sinó perquè evitaríem haver de repartir dividends i els sous dels gerents no serien tan disbaratats i opacs.
Segueixo llegint i quantes lleis i quantes normatives, i quantes pors, i quants inconvenients i quantes coses en contra de la municipalització via gestió directa!
La cosa és molt més simple, dins de l’evident complexitat. La cosa és que hi ha conceptes jurídics, tècnics, econòmics, patrimonials, ambientals, un pel complexos, i formes molt més entenedores com són el sentit comú i fer els “comptes de la iaia”, que com compartireu amb mi, tothom pot entendre més fàcilment.
 I és que abans que rés hem de posar sobre la taula quins criteris es faran servir i quins tindran més pes per decidir finalment el model de gestió. Perquè l’Ajuntament pot tenir clar que a mig i llarg terme el millor pel comú, sense cap mena de dubte és la gestió pública amb control ciutadà, i es troba amb totes les pegues possibles, les reals i les inventades, les inflades, les desconegudes, totes aquestes que surten a l’informe, i més, i és clar que fàcilment es decanta per una continuïtat que no descontenti gaire als pesats aquests que s’han ajuntat per a complicar la cosa, i just ara, en plena crisi. 
De sentit comú és que amb el que genera l’aigua, la gestió del cicle ha de quedar coberta, i que a mig terme els costos del traspàs es poden assolir, sobretot si no hi ha sobrevaloració dels bens i es fa una supervisió honesta.
Tots sabem que la pela és la pela. I és per ací per on ens pretenen agafar i per on més fàcil els podria resultar. Si la reversió la presenten tan cara que l’Ajuntament no pogués fer-hi front a curt terme, optaria per una gestió privada, o mixta, que ve a ser el mateix, i assumpte resolt. Per això cal analitzar els números i explicar la veritat a la ciutadania. I és aquí on és necessari un convenciment que tingui criteris de sostenibilitat, i que vagin més enllà del purament crematístic i repeteixo que haurem de saber-ho explicar.
Si tenim clar que la gestió privada produeix un gruix important de beneficis, que cada any se’n van en forma de dividends i que hi ha una lluita per la gestió privada, donat que el pastís que genera és sucós, vol dir que el servei és viable financerament parlant. I a mig plaç el poble de Terrassa pot assumir-ho. Més afegint que a llarg plaç sortim beneficiats.
Dit això, ara toca un examen de què necessitem per dur la gestió de l’aigua com a poble. Els drets adquirits de la concessionària actual acaben el 31 de desembre de 2016 i l’ideal i exigible seria que les infraestructures estiguessin en perfecte estat de revista, després de 75 anys de concessió, i amb uns informes tècnics actualitzats i veraços de l’estat de les inversions i de com ha estat la seva evolució, i per suposat quina ha estat l’evolució de les amortitzacions i criteris utilitzats, per a avaluar la seva correcció.
 No vull entrar en com s’han controlat les coses en el passat, i sí diré que de qualsevol manera, això té unes repercussions en el procés que enfrontem de cara a una municipalització, perquè ara ens podran dir el que vulguin i ens tocarà verificar-ho. I si no hem fet la feina abans, l’haurem de fer ara.
Com veiem en aquest informe d’Uria Menéndez i encarregat per Mina, ara tot són pegues i dificultats, tantes que ens asseguren que el millor és no fer gaire publicitat ni soroll i passar a una gestió mixta en que Mina continués la seva tasca, i per su-po-sat el control seria de l’Ajuntament. Donçs molt em temo que això no és de rebut en un espai polític democràtic, malgrat totes les lleis i els decrets inintel.ligibles a que fan esment en el informe. Fins i tot inventen paraules noves: diuen que la mixta “no és una acció  privatitzadora sinó publificadora”. Aquesta sí que és bona! Pu-bli-fi-ca-do-ra, com a acció que comporta control públic….M’encanta! Quasi ploro amb tanta magnanimitat! 
La realitat però ens demostra el contrari, la gestió mixta, per molt que la bategin de  “publificadora”, segueix essent tan opaca com aquest informe, que te l’has de llegir amb lupa, i un cop entès, rebatre’l en el terreny de les sacrosantes lleis, interpretables de vàries maneres, tots ho sabem. Això quan no ens enfrontem amb hipòtesi apocalíptiques i perilloses.
I a més ja aniria essent hora de que la concessió que es va donar de forma atípica, segons paraules de l’informe, deixés de ser donada per mecanismes tan poc ortodoxes.
I continuant amb l’informe, si és que la sola lectura ja és complexa pels mateixos advocats!  I mira que espanta! I potser aquesta és la missió, liar la troca, espantar amb la possibilitat de tots el mals, presentant informes llargs i complexos, per tal que la mateixa opacitat ens faci desistir de l’objectiu de gestió pública directa i així que algú pugui continuar amb un negoci rodonet i segur.
No dic que una gestió directa ni el traspàs siguin tasques senzilles. No ho són. Per això necessitem tota la voluntat política convençuda que l’aigua no és qualsevol mercaderia i que el criteri de decisió ha de traspassar les anàlisi financero-jurídiques.
Crec que la ciutadania ha d’exigir tenir totes les dades. El Comissionat Joan Gaya, contractat per l’Ajuntament per fer una anàlisi rigorosa de les dades es troba mil impediments i a més Mina ha tingut la barra de dir que no és una persona imparcial en el procés. La veritat és que a Mina li ha molestat molt que de cop la gent vulgui saber els seus números. Hem de tenir en compte que l’anàlisi financera estarà relacionada amb aspectes jurídics, i la cosa pot ser molt opaca, i amb diferents possibles interpretacions, de drets que ens diuen adquirits, que potser no ho són d’adquirits,… Hi ha una tasca ingent a fer. I si no es tenen clar criteris i valors, és molt fácil caure en que altres ens facin la feina.
Els moviments associatius de la ciutat, les entitats socials i la Taula de l’aigua volem saber i volem decidir. Volem un procés autènticament democràtic, en un espai on la transparència sigui real i a on totes les parts hi podem dir la nostra en igualtats de condicions. Volem un debat honest al carrer, perquè l’aigua és de totes.
Si París i Berlín, Montornès, El Fígaro-Montmany i Arenys, entre altres han municipalitzat amb gestió pública directa perquè Terrassa no ha de poder? El coneixement no té a veure amb la propietat privada, el coneixement el tenen les persones!. El que sí té a veure amb el model de gestió que triem és l’objectiu pel qual es treballa, i en aquest cas és oferir el millor servei per a la ciutadania, tenint en compte aspectes mediambientals i socials, que una gestió privada mai tindrà com a prioritaris.
Sonia Giménez Guzmán
Membre de la Taula de l’Aigua de Terrassa

lunes, 4 de enero de 2016

Carta abierta de un miembro de la AAVV S.XX sobre la gestió de l'aigua a Terrassa


                                 EL DESPERTAR DE LOS DINOSAURIOS

 

La municipalización de la gestión del agua en nuestra ciudad es el futuro deseado por más de 3.500 ciudadanos que han firmado el Manifiesto de la "TAULA DE L'AIGUA DE TERRASSA " con una ciudad con más de 215.000 habitantes. Nuestros políticos se tienen que plantear qué modelo de gestión es el más eficaz, transparente y adecuado para nuestra ciudad. A lo largo de todo este proceso se verá realmente la posición de cada fuerza política y también, en qué bando está cada uno. 

Después de más de 75 años de gestión nefasta, por parte de " Agua pública de Terrassa”(Mina), estamos en la obligación de buscar otro tipo de gestión : la MUNICIPALIZACIÓN pública 100 %,  gestión  que se puede conseguir ahora, gracias al fin de la concesión a finales del 2016.

Un grupo de ciudadanos que no están vinculados a ninguna fuerza política crean la Taula de l'Aigua de Terrassa, y se movilizan para que el Ayuntamiento modifique el modelo de gestión del agua. Solicitan al equipo del gobierno que se municipalice su gestión y todos sus vertientes.

Son ciudadanos que se han puesto a trabajar sin ánimo de lucro en buscar los medios necesarios para desarrollar este proyecto para la ciudad de Terrassa. Lamentablemente el Equipo de gobierno, que es el que tiene los medios técnicos, financieros y asesoramiento jurídico, no opina lo mismo.

Por el contrario, no está poniendo todos los medios para poder conseguir la información y poder realizar el correspondiente estudio de viabilidad por una gestión pública y transparente. A este no le interesa en absoluto, y no está por la labor. Si han medio aceptado realizar un estudio para callar las bocas es porque ven el apoyo conseguido por el trabajo de estos ciudadanos. Del compromiso de: TcE, CUP, ERC, MES, CGT, CNT, CCOO, UGT, ICV, Procés Constituent, Recortes cero, Si, aturats mes 50 años, EUiA, AAVV Segle XX, Podemos, FAVT, que firmaron el " PACTE SOCIAL PER L'AIGUA  A TERRASSA. El equipo de gobierno se han visto obligado a ceder algo, para callar voces.

Por eso han asignado al Comisario Joan Gaya y como mediadora a Itziar González y organizar la mesa técnica ( MA ). Lamentablemente en el departamento de medio Ambiente no hay técnicos para realizar un estudio lo suficientemente técnico y transparente, como en el departamento jurídico no hay personal cualificado para ver la viabilidad de cuál es la gestión más adecuada. En cuanto al tema financiero tampoco habría problemas y no se tendría que destinar ninguna partida económica. El Ayuntamiento cobró 1.400.000 € de las acciones que tenían en la empresa "Agua pública de Terrassa"( Mina),  El coste para el estudio sería ( 0 € ) para los ciudadanos.

Esto provoca que los dinosaurios despierten de su sueño profundo de 75 años como cuando los osos terminan de invernar. Bostezan enseñando sus dientes como diciendo “aquí estoy”. La centralita del Ayuntamiento se bloquea, perdón, el teléfono del Alcalde, y los departamentos de medio ambiente... “¿Qué pasa?”, “ ¿Quiénes son estos?”.

Los dinosaurios ya se han despertado y se frotan los ojos viendo lo que está sucediendo. Habla el director general de agua de Terrassa, Sr.Josep Lluis Armenter, su presidente Sr. Marià Galí. La Fundación Mina, comprando voluntades de los ciudadanos, ¡qué generosa está ahora!  Táctica que han aprendido muy bien del PSC, después de 35 años gobernando Terrassa.

Por esto, el trabajo que durante años han estado realizando nuestros políticos se sale de lo razonablemente correcto. ¿Qué derechos se creen que tienen, para hipotecar un servicio como la gestión del agua por 50 años más?. Cuando un ciudadano va a unas elecciones municipales,  asume que durante cuatro años sus regidores trabajarán para el bien de la ciudad.. Pero esto no quiere decir que tenga que hipotecarla a más de una legislatura  con acuerdos con las empresas que tienen concesiones con el Ayuntamiento.


Los políticos tendrán que contestar a preguntas de los ciudadanos como:

 
-     No se puede entender, que la empresa que dice que es pública ( Agua pública de Terrassa ), cuando se le solicita datos para realizar un estudio de viabilidad sobre la nueva gestión, lo primero que te contestan es que es confidencial.

-    Qué extraño que este año el recibo del agua no se incremente.

-    Cómo es que las. las AAVV y entidades de nuestra ciudad no se implican o pronuncian con un tema tan importante como el agua. ¿Cuántas voluntades hay compradas por parte del ayuntamiento?

-    Cómo se puede permitir que el Ayuntamiento  coja dos estudios técnicos de ( MINA ) sobre la gestión más recomendable, siendo esta la primera interesada en gestionar el servicio otros 50 años. ¿ Esto cómo se llama? 

- ¿Qué precio tendrá que pagar la ciudadanía de Terrassa si mantenemos la empresa que           Gestiona actualmente el agua?, ¿esperamos una subida del 9%?, como ha sucedido en otras   poblaciones cercanas a Terrassa y que también gestiona MINA.

-¿Dónde están la fuerzas políticas que firmaron el pacto del agua?. ¿Cómo lo permiten y no hacen un rechazo públicamente?. Hay que recordar a MINA que para ofrecer otros 50 años de gestión el Ayuntamiento tendría que realizar un concurso de empresas interesadas en la gestión del agua.  A no ser que MINA también compre voluntades dentro del Ayuntamiento. Y estos ya hubieran aceptado la voluntad del dinosaurio. ¿Ilegalidad?

 
Si el Ayuntamiento considera que esta es la  joya de la corona, Sr. Alcalde, ¿cómo  puede permitir que Agua de Terrassa ( MINA )  no colabore con el Ayuntamiento siendo transparente, a la hora de entregar información?.  Como ciudadano me niego a que esta empresa gestione el agua en nuestra ciudad.

El Equipo de gobierno, tiene claro que quiere una gestión mixta (51% Ayuntamiento 49% empresa que gestione el servicio, perdón ( Mina )), eso es lo que quieren.

Hace poco tiempo, se realizaron elecciones municipales pero lo que no se cuenta a los ciudadanos es que el bastón que le dan al Alcalde por ganar las elecciones el cual es el SIMBOLO DEL PODER, los socialistas lo entregan a las empresas importantes de la ciudad, como MINA y estas hacen y deshacen lo que les da la gana en nuestra ciudad.

Sr. Alcalde vivimos en una democracia o en una tiranía por parte de unos dinosaurios. No juegue con los ciudadanos de Terrassa. Si no es capaz de entender que esta puesto como alcalde por los ciudadanos y que su deber es defender los intereses de estos, coja las maletas y dedíquese a otra cosa.

Lamentablemente la campaña de los dinosaurios en todos estos días es increíble, haciendo confundir a los ciudadanos, como si ellos fueran los únicos que saben hacer las cosas.

Uno puede entender el interés del empresario y creo que todos coincidimos en decir que sus objetivos es ganar el máximo posible de dinero, al mínimo coste. Esto es lo que ha estado haciendo agua de Terrassa ( Mina ) durante 75 años.

Pero lo que no se entiende es que en las instalaciones tengan un 25 % de fugas de agua y que también los ciudadanos las tengamos que pagar, que después de 75 años de gestión, tengamos en nuestra ciudad más 247 km de tubería de amianto, y un agua con un pésimo sabor, tanto que no puede usarse para beber. Y cruzemos los dedos para que no tengan una avería las tuberías por su composición.

 

Saludos cordiales,

 

         Juan Cano Ortiz

Miembro de la AAVV Segle XX


Imagen extraída de proyectodelagua2010.blogspot.com