Atrapats en el temps de la marmota

Aquest és el títol de la pel·lícula que tindríem que posar-li a les declaracions dels senyors Armenter i Galí , encara que la seva escenificació en la roda de premsa quedi molt per sota de la gran interpretació de l’actor, Bill Murray.

Els seus arguments no han variat en el temps, quan treuen el cap del cau com la marmota sempre ho fan amb la mateixa cançó,” la millor opció de la gestió de l’aigua a Terrassa és la empresa mixta”, però això sí ... només amb la Mina.

La ciutadania de Terrassa els hem de recordar a aquests senyors que el contracte que es signa a l’any 1942, és realitza un cop finalitzada la guerra civil,  els signants , empresaris de Terrassa juren defensar el principis de “el alzamiento nacional del Generalísimo Franco” amb una concessió “sense ànim de lucre” , donada “ a dit”  per un termini de 75 anys, que finalitza el proper 9 de desembre del 2016.

Les seves declaracions amb frases com “volem que l’Ajuntament s’estalviï el pagament d’indemnitzacions” ,” la pròrroga és unilateral i improcedent”, “si no es reprèn el diàleg, tothom prendrà mal” , “el titular del servei no és l’Ajuntament” i demostren que no volen entendre que un contracte de concessió té una data de finalització, un titular , L’Ajuntament de Terrassa i un concessionari,  Mina que està obligada al compliment dels acords signats  de reversió de bens i del lliurament de tota la logística imprescindible per seguir desenvolupant un servei estratègic per la ciutat com és l’aigua.

Ara resulta que el que més els preocupa és que l’Ajuntament no tingui un càrrec de despeses addicionals amb la municipalització del servei. Són tant bona gent  , que només demanen un nou contracte “ a dit, tal com marca la tradició”, de 25 o 50 anys més de negoci, a 1,5 milions € nets a l’any  , que els hi reportaria en la primera opció,  37, 5 milions €  o en la segona uns 75 milions  de beneficis ,  i a canvi, serien molt generosos amb la ciutat ...  estarien disposats a retornar a l’Ajuntament uns bens que consideren propis i que Consistori ha valorat en menys de 2 milions d’€ . Un negoci rodó !!!

L’Ajuntament i  l’Interventor Municipal, en el cas que acceptessin “la ocurrència de gestió indirecta sense concurs públic de Mina” , serien còmplices d’una il·legalitat manifesta, i en aquest cas , sí que podrien “prendre mal” com afirma el senyor Galí.

La pròrroga forçosa és una opció legal que ha pres democràticament el Ple de l’Ajuntament com a conseqüència de la falta de col·laboració de Mina, davant la negativa a facilitar una informació  indispensable per procedir a la liquidació del servei, com són les nòmines personalitzades de la plantilla i del padró d’usuaris/es.

L’Ajuntament el proper dia 10 de desembre, coincidint amb l’inici de la pròrroga forçosa, tindria que registrar l’inventari de bens reversibles i inscriure’ls en el Registre de Propietat i qualificar-los com a bens de domini públic o comunal.

També considerem que l’Ajuntament ha de donar un pas al davant amb determinació i portar als jutjats la intervenció judicial de l’empresa, en el cas que Mina no accepti els termes de la fiscalització dels comptes i de la gestió del servei durant període de pròrroga .

Senyors Armenter i Galí surtin d’una vegada del seu cau, reconeguin d’una vegada que el seu negoci amb monopoli de l’aigua a Terrassa s’ha acabat, i en tot cas,  si volen seguir treballant amb les seves empreses de serveis per la administració pública local, presentin les seves ofertes en els concursos de licitació d’obra pública que pugui convocar l’Ajuntament de Terrassa, això sí ... com una empresa de Terrassa més.

                                                         La Taula de l’Aigua

Juliol: Ple històric per la gestió pública de l'aigua a Terrassa

El 21 de juliol de 2016, a escasos cinc mesos de la finalització de la concessió de la gestió del servei d'aigües de Terrassa amb l'empresa Mina-Agbar, s'ha votat per 20 vots, dels 27 regidors del Ple, en favor de la recuperació i gestionar-ho de forma directa.

Ha estat l'aparició d'un grup de ciutadanes compromeses amb el Bé Comú, la Taula de l'aigua,que va posar en el debat polític la recuperació del control real i la gestió participada d'aquest bé de totes, imprescindible per a la vida. Aquesta setmana ha estat una important passa en aquest recorregut d'un camí que no està  essent fàcil.

El poder econòmic que fins ara ha controlat i gestionat aquest sector no té cap ganes de deixar de tenir a les seves mans la gallina del ous d'or. Mina-Agbar està fent tot el que està en les seves mans per tal d'aconseguir-ho. D'una banda posant diferents querelles contra l'Ajuntament. D'altra banda anunciant de forma desmesurada les seves accions benefactores a través de la Fundació. No oblideu que totes aquestes bones accions surten del rebut de l'aigua que paguem entre totes. Ahir sense anar més lluny al Cinema Catalunya em vaig empassar un anunci llarg i convincent de les bondats de tal fundació, i és que si només coneixes una part de la realitat pots creure que són inmillorables.

Aquesta setmana,el poder polític ha estat capaç finalment d'escoltar la veu d'una ciutadania compromesa i ocupada en aconseguir que quelcom tan important estigui en mans de totes, per tal que ningú pugui pensar l'aigua en termes de benefici, sinó com a servei públic per a satisfer un dret humà.

No totes les forces polítiques. N'hi ha que encara dubten, com és la força encapçalada pel regidor Sàmper, i d'altres que defensen la privada, com Ciutadans i el PP, encara que pels ciutadans, ho vulguin veure o no, és una opció més cara, ja no només en preu, sinó en conservació del medi i els ecosistemes.

Terrassa és al punt de mira de moltes ciutats i pobles perquè és una de les poblacions més grans del territori. A Terrassa aconseguirem entre totes un model de gestió directa que serà exemple de transparència i de participació, perque a la nostra vila ens interessa el benestar de les persones i la cura ecosistèmica del planeta.

I com sabem que els humans som presa fàcil de temptacions, i volem evitar males praxis, haurem de començar construint models de control eficients i tenir gent preparada, més enllà d'egos, que facin bé la feina pensant sempre en el bé comú i sense por de ser fiscalitzats.

En resposta a les crítiques de'n Salvador Cardús del dissabte 14 de maig al Diari Terrassa

Rèplica de l’article del senyor Salvador Cardús: “Allò que la Taula de l’Aigua no explica”. Primer de tot felicitar-lo senyor Cardús, ha tornat a emprar el mateix argument que en tots els seus articles sobre la situació de l’aigua a Terrassa, el factor ideològic, tot i el seu nivell d’estudis, amb conclusions numèriques a les que vostè mateix ha sabut arribar. No esperàvem menys de vostè, amb la ideologia que el caracteritza, ha fet un article d’opinió qüestionant els números de la infografia sobre la tarifa de l’aigua que la Taula de l’Aigua hem elaborat amb dades del Registre Mercantil i els informes de tarifes aportats per Mina. No sé si sap, que en altres ajuntaments, on la gestió és publica, només cal obrir la pàgina web respectiva i, per art de màgia, perdó, de transparència i control ciutadà, qualsevol persona pot disposar de tota la informació relativa als costos, ingressos, inversions, licitacions dels concursos d’obres de millora, sous de la plantilla... inclosos els dels directius, etc. Com a bon terrassenc i Cap Gros de l’any que és, li recomanaria que fes el mateix que les persones que hem constituït la Taula de l’Aigua a Terrassa i que, humilment, mirés una mica més enllà , i anés a altres poblacions, com Manresa, Mataró, Olesa, Prat del Llobregat, Montornès, tal com hem fet nosaltres, i veiés, amb els seus propis ulls, com la gestió pública és sinònim de transparència, eficiència i sobretot garant d’un dret humà com és l’aigua. És possible que en algun dels punts no hàgim afinat del tot, però això pot ser conseqüència de la informació opaca que ha comportat la gestió privada de Mina durant 75 anys, cosa que sembla que a vostè, que a més de sociòleg, és també economista, professor de la UAB, periodista i tertulià professional, també l'ha fet arribar a la conclusió que, com a mínim 2,63 milions d’€ ens els podríem estalviar amb la gestió publica... benvingut! Més endavant, en el seu article, posa les mans al foc per Mina-Agbar, defensant l’experiència acumulada i l’eficiència d’aquesta empresa, però ignorant, deliberadament, que això s’ha produït gràcies als 75 anys de concessió, a les tarifes i als importants guanys que li han permès acumular patrimoni i coneixement amb els diners de tota la ciutadania. Com a exemple d’això, i com a dada objectiva, li hem de dir que a partir de l’any 1995 els beneficis de Mina van passar del 6% al 10%, triplicant els beneficis respecte l’any anterior, quan en el seu inici era una empresa sense ànim de lucre. Li volem recordar que, per acord de la Junta de portaveus de l’Ajuntament, el personal de Mina adscrit a Terrassa serà subrogat, amb la qual cosa, aquesta experiència acumulada quedarà garantida. Fa mal de dir, però a vostè, els directius de Mina-Agbar, l’han assessorat malament. Com pot argumentar que l’aigua ens costarà més cara amb la gestió pública, associant indemnitzacions milionàries a la liquidació de la concessió, quan l’informe de l’Ajuntament deixa molt clar que el cost com a màxim serà de 1,83 milions d’€, i que molt possiblement es podrà arribar molt a prop del cost zero, ja que el contracte de la concessió que es va firmar entre l’Ajuntament i Mina es va fixar en aquests termes. Afegir que els increments de les tarifes de l’aigua, en els últims tretze anys, ha estat d’un 63,6 %, una mitjana de 4,8 % anual, i en canvi l’IPC de Catalunya, només va ésser d’un 29,8 %. Per tant, vam pagar un sobrecost del 33,8 %. La gestió de Mina està controlada en l’actualitat pel grup empresarial AGBAR, que té la majoria de les accions. Li volem recordar que aquest grup empresarial és el mateix que ha estat imputat per tràfic d’influències en l’AUTO del 28/07/15 del jutjat d’instrucció núm. 1 de Lugo en el cas POKEMON, de la seva filial AQUAGEST, 100 % AGBAR, que afecta a les Comunitats Autònomes de Galícia i Astúries, i en les diligències prèvies l’acusa d’associació il·lícita, i tràfic d’influències per aconseguir concessions de forma il·legal en molts ajuntaments d’aquestes dues Comunitats. Com pot donar suport a Mina-Agbar, acceptant- li com a bones les propostes “desinteressades” de renovació de la “seva” concessió, o la creació d’una Empresa Mixta, sense concurs públic, saltant-se els preceptes legals, per un període de 25 o 50 anys més; a l’estil del que ha fet a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) declarada nul·la pel TSJC per la seva adjudicació a dit, afirmant que, ara sí, després de 75 anys de fer el contrari, durà a terme una gestió amb control i transparència pública? Com pot insinuar que la Taula de l’Aigua ha d’assumir uns costos en el Pressupost municipal, en base a mentides, dades falses i utilitzant la política de la por? Com pot menysprear el treball desinteressat de les persones de la Taula en la defensa d’un dret essencial per a una vida digna, com és l’aigua, i erigir-se des del seu púlpit, superb, tragicòmic, amb ofenses a aquesta modesta plataforma ciutadana, mentre no és capaç de reclamar a la poderosa Mina- Agbar el botí de guerra d’aquests 75 anys de guanys incontrolats i il·legítims? Quan un senyor il·lustrat com vostè es veu obligat a fer aquesta mena d’articles d’opinió es converteix, de facto, en clar defensor dels interessos dels accionistes de Mina-Agbar, i en cap cas, en defensor del bé comú i dels interessos de la ciutadania, això senyor Salvador si és un posicionament ideològic, de fet l’animem a sortir del seu habitual argument, per a què n’empri altres amb més de rigor. Santi Aragonés, i el suport de la resta de membres de la Taula de l’Aigua.

Carta de la Taula de l'Aigua a la ciutadania

CARTA A LA CIUTADANIA DE TERRASSA                                                       

Vei/na,

El proper 31 de desembre d'enguany finalitza la concessió de 75 anys que va atorgar l'Ajuntament a Mina d'Aigües de Terrassa pel subministrament de l'aigua potable a les nostres llars.

Aquest final obliga a l'Equip de Govern de l'Ajuntament a prendre una decisió que ha de complir amb el que determinen les actuals lleis respecte als serveis bàsics pels ciutadans, com és el cas de l'aigua.

Arran d'això, a l'any 2013, un grup de ciutadans ens vam constituir en plataforma ciutadana, que s'anomena la TAULA DE L'AIGUA. Aquest col·lectiu, després d'estudiar que és el que afavoreix més els interessos d'aquest SERVEI PÚBLIC BÀSIC PER A LA VIDA com es l'AIGUA, vam decidir lluitar per LA MUNICIPALITZACIÓ DE LA GESTIÓ DEL SERVEI.

Ho vam fer pel següent motius:

- L'Aigua és un bé bàsic per a la vida reconegut a l'ONU com un dret humà i es immoral que depengui de cap companya mercantil

- Volem pagar el cost just del servei, sense cap tipus de concepte de benefici empresarial.

- Volem assegurar que l'aigua arribi amb la màxima qualitat a l'aixeta de casa i deixar de comprar aigua al supermercat.

- Volem que els més d’1,5 milions de Euros de benefici anual que s'emporten els accionistes de Mina-AGBAR, reverteixi en la millora de les xarxes de subministrament d'aigua i de sanejament. Tenim 274 Km de canonades d’abastament obsoletes que s'han de substituir, també paguem des del pressupost de l'ajuntament uns 400 mil Euros a l'any pel manteniment de la xarxa de sanejament.

- Volem acabar amb el 25% de pèrdua d'aigua que hi ha en la xarxa de subministrament i que acabem pagant els ciutadans.

- Volem que cada ciutadà tingui dret a una quantitat d'aigua sense cap tipus de restricció ni tall de subministrament per motius d'emergència social.

- Volem una gestió neta i amb la mateixa transparència de l'aigua. Això només es possible si el servei depèn directament de l'ajuntament i amb control de la ciutadania.

Cal aclarir-te que les informacions que Mina-AGBAR està traient a certs mitjans de comunicació respecte a aspectes jurídics i econòmics de la relació d'ells amb l'ajuntament està malintencionadament expressada per confondre a l'opinió de la ciutadania.

TAULA DE L'AIGUA DE TERRASSA

Per la municipalització de la gestió de l'aigua a Terrassa

CARTA  A LA CIUDADANIA DE TERRASSA

Vecino/a,

El próximo 31 de diciembre de este año finaliza la concesión de 75 años que el ayuntamiento otorgó a Mina d'Aigües de Terrassa para el suministro del agua potable a nuestros hogares.

Este final obliga al equipo de gobierno del Ayuntamiento a tomar una decisión que debe cumplir con lo que determinan las actuales leyes respecto a los servicios básicos para los ciudadanos, como es el caso del agua.

A raíz de esto, en el año 2013, un grupo de ciudadanos nos constituimos en plataforma ciudadana, denominada TAULA DE L'AIGUA. Este colectivo, después de estudiar que es lo que favorece más los intereses de este SERVICIO PÚBLICO BÁSICO PARA LA VIDA como es el AGUA, decidimos luchar por la MUNICIPALIZACIÓN DE LA GESTIÓN DEL SERVICIO.

Lo hicimos por los siguientes motivos:

- El agua es un bien básico para la vida reconocido por la ONU como un derecho humano y es inmoral que dependa de ninguna compañia mercantil.

- Queremos pagar el coste justo del servicio, sin ningún tipo de concepto de beneficio empresarial.

- Queremos asegurar que el agua llegue con la máxima calidad al grifo de casa y así dejar de comprar el agua en el supermercado.

- Queremos que los más de 1,5 millones de Euros de beneficio anual que se llevan los accionistas de Mina-AGBAR revierta en la mejora de las redes de suministro de agua y de saneamiento. Tenemos 274 Km de canalizaciones de abastecimiento obsoletas que se deben substituir. También pagamos desde el presupuesto del Ayuntamiento unos 800 mil Euros al año por el mantenimiento de la red de saneamiento.

- Queremos acabar con el 25% de pérdida de agua que hay ren la red de suministro y que acabamos pagando los ciudadanos.

- Queremos que cada ciudadano tenga derecho a una cantidad de agua sin ningún tipo de restricción ni corte de suministro por motivos de emergéncia social.

- Queremos una gestión limpia y con la misma transparencia que tiene el agua. Eso solamente es posible si la gestión del servicio depende directamente del Ayuntamiento y con control de la ciudadanía.

Es preciso aclararte que las informaciones que Mina-AGBAR está publicando en ciertos medios de comunicación respecto a aspectos jurídicos y económicos de la relación de ellos con el Ayuntamiento está malintencionadamente expresada para confundir a la opinión de la ciudadanía.

TAULA DE L'AIGUA DE TERRASSA

Per la municipalització de la gestió de l'aigua a Terrassa

De què parlem? D’aigua, de gestió, d’ideologia?

De què parlem? D’aigua, de gestió, d’ideologia? (Títol que fa referència al del butlletí nº 67 de MINA)

 

Quan parlem d’aigua, parlem de Dret humà i de la Nova Cultura de l’Aigua.

La Taula de l’aigua té un posicionament ideològic, és clar que sí! Defensa la gestió pública amb control de la ciutadania. La Taula està convençuda que la gestió pública pot ser eficient, eficaç i més justa que la privada, perquè si l’aigua es gestiona des de la  pública, hi ha una distribució de la renda que mira l’interès general, i no s’ha de repartir dividends, perquè ja no es valora en termes de guanys sinó en termes de millorar el  que és el Comú.

Les posicions que defensen la gestió privada o la gestió mixta, que no deixa de ser una privatització encoberta, també tenen una clara ideologia. Defensen el mercat com a garantia de la millor opció i defensen l’obtenció de beneficis encara que el bé sigui l’aigua.

Cadascú defensa una o altra opció en funció de les seves idees i això és legítim. Perquè tanta por a les idees? A la paraula ideologia se l’ha carregat amb un signe negatiu que no hauria de tenir. Precisament els ideòlegs de privatitzar-ho tot, fins els serveis més essencials són els que ens volen fer creure que no en tenen d’ideologia, i s’omplen la boca de vocables com eficiència i coneixement , com si aquests fossin patrimoni seu.

Ciutadania de Terrassa, heu de saber que la gran capital París, on estan les seus de les grans multinacionals de l’aigua, va municipalitzar el servei d’aigües fa uns cinc anys, amb un gran èxit de gestió, aconseguint tenir en compte aspectes tan importants com una gestió ecosistèmica molt més complerta que quan la gestió obeïa criteris purament crematístics.

La Taula no ens posicionem contra cap empresa privada. Fins i tot podem reconèixer les coses que s’han fet bé, i afirmem que pels serveis prestats ja han rebut amplis i sucosos beneficis, com demostren els comptes empresarials. Afegir que totes les activitats promogudes des de la Fundació Mina dirigides a la ciutadania surten del rebut que paguem entre totes.

A més, és que el debat no és aquest. El debat va més enllà: defensem que amb l’aigua no s’ha de fer negoci perquè la considerem un dret humà, un bé comú, i mai una mercaderia. I defensem una gestió integral de l’aigua en la defensa dels ecosistemes naturals i els socials. Parlem de la Nova Cultura de l’Aigua, que va molt més enllà de l’aigua que arriba a les nostres aixetes.

I una darrera cosa, el servei d’aigües constitueix un monopoli natural, només una empresa pot gestionar el servei, així la sacrosanta competitivitat que ofereix el mercat com a avantatge no es pot aprofitar. Millor en mans del gestor públic sota control ciutadà i amb criteris de sostenibilitat i servei, més enllà de la voluntat de fer diners de forma segura. Naturalment la nostra idea defensa mantenir el personal  laboral que porta actualment la gestió i només canviar la direcció en aquesta nova empresa pública que seria Aigües de Terrassa.

 

Sonia Giménez Guzmán

Membre de la Taula de l’Aigua de Terrassa

 

Sobre el segon informe de Mina sobre els models de gestió possibles a Terrassa.

Acabo de llegir l’Informe sobre la finalització del termini de la concessió administrativa atorgada al 1941 a Mina per l’Ajuntament i les alternatives que exposa sobre la futura gestió  del servei d’abastament d’aigües a Terrassa. Aquest informe ha estat emès per Navarro Manich, advocat d’Uría Menéndez. Se li ha de reconèixer l’exhaustivitat de la feina feta i vull anar més enllà d’una anàlisi també exhaustiva i contraofensiva fil per randa, per la qual no em veig capacitada en aquest moment. 

He de dir que l’informe s’ha de llegir poc a poc, per aclarir-se amb aquest llenguatge a voltes tan opac del Dret, i que sembla que el que pretén és justificar la defensa del negoci privat i del mercat ( i em torno a repetir a mi mateixa ”com si aquest fos lliure!”-), i liar la troca per tal que ningú entengui rés de rés i com que no s’entén s’acata el que hi diuen els “experts”. En fi.

Ideologia en tenim tots, els que defensem que els béns comuns s’han de gestionar de forma pública i participativa, i els que defensen el manteniment de l’statuo quo, a través de la gestió privada, en les diverses modalitats més o menys disfressades, per tal de no perdre els fruits d’un monopoli natural, com el que tractem.

Abans que se m’oblidi, voldria dir que no és gaire fi parlar d’un valor en forma de “fons de comerç” en un negoci en que tothom, sí o sí, va a parar a l’única empresa que gestiona la tan preuada cosa. Quina gràcia! Un fons de comerç molt “currat”, tot s’ha de dir. I que déu tenir un valor tan gran que el pobre Ajuntament s’ha d’espantar…En fi…

El primer que m’ha vingut al cap és la lluita aferrissada que s’obre donat el negoci evident que actualment suposa la gestió d’un bé com és l’aigua i que tothom necessita. Tinguem en compte que una gestió municipal directa aportaria una visió no mercantilista d’aquest bé comú, imprescindible per a la vida, i això permetria un avantatge per a la ciutadania, no perquè els costos reals siguin menors ( disposar d’aigua i mantenir els ecosistemes costa el que costa), sinó perquè evitaríem haver de repartir dividends i els sous dels gerents no serien tan disbaratats i opacs.

Segueixo llegint i quantes lleis i quantes normatives, i quantes pors, i quants inconvenients i quantes coses en contra de la municipalització via gestió directa!

La cosa és molt més simple, dins de l’evident complexitat. La cosa és que hi ha conceptes jurídics, tècnics, econòmics, patrimonials, ambientals, un pel complexos, i formes molt més entenedores com són el sentit comú i fer els “comptes de la iaia”, que com compartireu amb mi, tothom pot entendre més fàcilment.

 I és que abans que rés hem de posar sobre la taula quins criteris es faran servir i quins tindran més pes per decidir finalment el model de gestió. Perquè l’Ajuntament pot tenir clar que a mig i llarg terme el millor pel comú, sense cap mena de dubte és la gestió pública amb control ciutadà, i es troba amb totes les pegues possibles, les reals i les inventades, les inflades, les desconegudes, totes aquestes que surten a l’informe, i més, i és clar que fàcilment es decanta per una continuïtat que no descontenti gaire als pesats aquests que s’han ajuntat per a complicar la cosa, i just ara, en plena crisi. 

De sentit comú és que amb el que genera l’aigua, la gestió del cicle ha de quedar coberta, i que a mig terme els costos del traspàs es poden assolir, sobretot si no hi ha sobrevaloració dels bens i es fa una supervisió honesta.

Tots sabem que la pela és la pela. I és per ací per on ens pretenen agafar i per on més fàcil els podria resultar. Si la reversió la presenten tan cara que l’Ajuntament no pogués fer-hi front a curt terme, optaria per una gestió privada, o mixta, que ve a ser el mateix, i assumpte resolt. Per això cal analitzar els números i explicar la veritat a la ciutadania. I és aquí on és necessari un convenciment que tingui criteris de sostenibilitat, i que vagin més enllà del purament crematístic i repeteixo que haurem de saber-ho explicar.

Si tenim clar que la gestió privada produeix un gruix important de beneficis, que cada any se’n van en forma de dividends i que hi ha una lluita per la gestió privada, donat que el pastís que genera és sucós, vol dir que el servei és viable financerament parlant. I a mig plaç el poble de Terrassa pot assumir-ho. Més afegint que a llarg plaç sortim beneficiats.

Dit això, ara toca un examen de què necessitem per dur la gestió de l’aigua com a poble. Els drets adquirits de la concessionària actual acaben el 31 de desembre de 2016 i l’ideal i exigible seria que les infraestructures estiguessin en perfecte estat de revista, després de 75 anys de concessió, i amb uns informes tècnics actualitzats i veraços de l’estat de les inversions i de com ha estat la seva evolució, i per suposat quina ha estat l’evolució de les amortitzacions i criteris utilitzats, per a avaluar la seva correcció.

 No vull entrar en com s’han controlat les coses en el passat, i sí diré que de qualsevol manera, això té unes repercussions en el procés que enfrontem de cara a una municipalització, perquè ara ens podran dir el que vulguin i ens tocarà verificar-ho. I si no hem fet la feina abans, l’haurem de fer ara.

Com veiem en aquest informe d’Uria Menéndez i encarregat per Mina, ara tot són pegues i dificultats, tantes que ens asseguren que el millor és no fer gaire publicitat ni soroll i passar a una gestió mixta en que Mina continués la seva tasca, i per su-po-sat el control seria de l’Ajuntament. Donçs molt em temo que això no és de rebut en un espai polític democràtic, malgrat totes les lleis i els decrets inintel.ligibles a que fan esment en el informe. Fins i tot inventen paraules noves: diuen que la mixta “no és una acció  privatitzadora sinó publificadora”. Aquesta sí que és bona! Pu-bli-fi-ca-do-ra, com a acció que comporta control públic….M’encanta! Quasi ploro amb tanta magnanimitat! 

La realitat però ens demostra el contrari, la gestió mixta, per molt que la bategin de  “publificadora”, segueix essent tan opaca com aquest informe, que te l’has de llegir amb lupa, i un cop entès, rebatre’l en el terreny de les sacrosantes lleis, interpretables de vàries maneres, tots ho sabem. Això quan no ens enfrontem amb hipòtesi apocalíptiques i perilloses.

I a més ja aniria essent hora de que la concessió que es va donar de forma atípica, segons paraules de l’informe, deixés de ser donada per mecanismes tan poc ortodoxes.

I continuant amb l’informe, si és que la sola lectura ja és complexa pels mateixos advocats!  I mira que espanta! I potser aquesta és la missió, liar la troca, espantar amb la possibilitat de tots el mals, presentant informes llargs i complexos, per tal que la mateixa opacitat ens faci desistir de l’objectiu de gestió pública directa i així que algú pugui continuar amb un negoci rodonet i segur.

No dic que una gestió directa ni el traspàs siguin tasques senzilles. No ho són. Per això necessitem tota la voluntat política convençuda que l’aigua no és qualsevol mercaderia i que el criteri de decisió ha de traspassar les anàlisi financero-jurídiques.

Crec que la ciutadania ha d’exigir tenir totes les dades. El Comissionat Joan Gaya, contractat per l’Ajuntament per fer una anàlisi rigorosa de les dades es troba mil impediments i a més Mina ha tingut la barra de dir que no és una persona imparcial en el procés. La veritat és que a Mina li ha molestat molt que de cop la gent vulgui saber els seus números. Hem de tenir en compte que l’anàlisi financera estarà relacionada amb aspectes jurídics, i la cosa pot ser molt opaca, i amb diferents possibles interpretacions, de drets que ens diuen adquirits, que potser no ho són d’adquirits,… Hi ha una tasca ingent a fer. I si no es tenen clar criteris i valors, és molt fácil caure en que altres ens facin la feina.

Els moviments associatius de la ciutat, les entitats socials i la Taula de l’aigua volem saber i volem decidir. Volem un procés autènticament democràtic, en un espai on la transparència sigui real i a on totes les parts hi podem dir la nostra en igualtats de condicions. Volem un debat honest al carrer, perquè l’aigua és de totes.

Si París i Berlín, Montornès, El Fígaro-Montmany i Arenys, entre altres han municipalitzat amb gestió pública directa perquè Terrassa no ha de poder? El coneixement no té a veure amb la propietat privada, el coneixement el tenen les persones!. El que sí té a veure amb el model de gestió que triem és l’objectiu pel qual es treballa, i en aquest cas és oferir el millor servei per a la ciutadania, tenint en compte aspectes mediambientals i socials, que una gestió privada mai tindrà com a prioritaris.

Sonia Giménez Guzmán

Membre de la Taula de l’Aigua de Terrassa

Carta abierta de un miembro de la AAVV S.XX sobre la gestió de l'aigua a Terrassa

                                 EL DESPERTAR DE LOS DINOSAURIOS

 

La municipalización de la gestión del agua en nuestra ciudad es el futuro deseado por más de 3.500 ciudadanos que han firmado el Manifiesto de la "TAULA DE L'AIGUA DE TERRASSA " con una ciudad con más de 215.000 habitantes. Nuestros políticos se tienen que plantear qué modelo de gestión es el más eficaz, transparente y adecuado para nuestra ciudad. A lo largo de todo este proceso se verá realmente la posición de cada fuerza política y también, en qué bando está cada uno. 

Después de más de 75 años de gestión nefasta, por parte de " Agua pública de Terrassa”(Mina), estamos en la obligación de buscar otro tipo de gestión : la MUNICIPALIZACIÓN pública 100 %,  gestión  que se puede conseguir ahora, gracias al fin de la concesión a finales del 2016.

Un grupo de ciudadanos que no están vinculados a ninguna fuerza política crean la Taula de l'Aigua de Terrassa, y se movilizan para que el Ayuntamiento modifique el modelo de gestión del agua. Solicitan al equipo del gobierno que se municipalice su gestión y todos sus vertientes.

Son ciudadanos que se han puesto a trabajar sin ánimo de lucro en buscar los medios necesarios para desarrollar este proyecto para la ciudad de Terrassa. Lamentablemente el Equipo de gobierno, que es el que tiene los medios técnicos, financieros y asesoramiento jurídico, no opina lo mismo.

Por el contrario, no está poniendo todos los medios para poder conseguir la información y poder realizar el correspondiente estudio de viabilidad por una gestión pública y transparente. A este no le interesa en absoluto, y no está por la labor. Si han medio aceptado realizar un estudio para callar las bocas es porque ven el apoyo conseguido por el trabajo de estos ciudadanos. Del compromiso de: TcE, CUP, ERC, MES, CGT, CNT, CCOO, UGT, ICV, Procés Constituent, Recortes cero, Si, aturats mes 50 años, EUiA, AAVV Segle XX, Podemos, FAVT, que firmaron el " PACTE SOCIAL PER L'AIGUA  A TERRASSA. El equipo de gobierno se han visto obligado a ceder algo, para callar voces.

Por eso han asignado al Comisario Joan Gaya y como mediadora a Itziar González y organizar la mesa técnica ( MA ). Lamentablemente en el departamento de medio Ambiente no hay técnicos para realizar un estudio lo suficientemente técnico y transparente, como en el departamento jurídico no hay personal cualificado para ver la viabilidad de cuál es la gestión más adecuada. En cuanto al tema financiero tampoco habría problemas y no se tendría que destinar ninguna partida económica. El Ayuntamiento cobró 1.400.000 € de las acciones que tenían en la empresa "Agua pública de Terrassa"( Mina),  El coste para el estudio sería ( 0 € ) para los ciudadanos.

Esto provoca que los dinosaurios despierten de su sueño profundo de 75 años como cuando los osos terminan de invernar. Bostezan enseñando sus dientes como diciendo “aquí estoy”. La centralita del Ayuntamiento se bloquea, perdón, el teléfono del Alcalde, y los departamentos de medio ambiente... “¿Qué pasa?”, “ ¿Quiénes son estos?”.

Los dinosaurios ya se han despertado y se frotan los ojos viendo lo que está sucediendo. Habla el director general de agua de Terrassa, Sr.Josep Lluis Armenter, su presidente Sr. Marià Galí. La Fundación Mina, comprando voluntades de los ciudadanos, ¡qué generosa está ahora!  Táctica que han aprendido muy bien del PSC, después de 35 años gobernando Terrassa.

Por esto, el trabajo que durante años han estado realizando nuestros políticos se sale de lo razonablemente correcto. ¿Qué derechos se creen que tienen, para hipotecar un servicio como la gestión del agua por 50 años más?. Cuando un ciudadano va a unas elecciones municipales,  asume que durante cuatro años sus regidores trabajarán para el bien de la ciudad.. Pero esto no quiere decir que tenga que hipotecarla a más de una legislatura  con acuerdos con las empresas que tienen concesiones con el Ayuntamiento.

Los políticos tendrán que contestar a preguntas de los ciudadanos como:

 

-     No se puede entender, que la empresa que dice que es pública ( Agua pública de Terrassa ), cuando se le solicita datos para realizar un estudio de viabilidad sobre la nueva gestión, lo primero que te contestan es que es confidencial.

-    Qué extraño que este año el recibo del agua no se incremente.

-    Cómo es que las. las AAVV y entidades de nuestra ciudad no se implican o pronuncian con un tema tan importante como el agua. ¿Cuántas voluntades hay compradas por parte del ayuntamiento?

-    Cómo se puede permitir que el Ayuntamiento  coja dos estudios técnicos de ( MINA ) sobre la gestión más recomendable, siendo esta la primera interesada en gestionar el servicio otros 50 años. ¿ Esto cómo se llama? 

- ¿Qué precio tendrá que pagar la ciudadanía de Terrassa si mantenemos la empresa que           Gestiona actualmente el agua?, ¿esperamos una subida del 9%?, como ha sucedido en otras   poblaciones cercanas a Terrassa y que también gestiona MINA.

-¿Dónde están la fuerzas políticas que firmaron el pacto del agua?. ¿Cómo lo permiten y no hacen un rechazo públicamente?. Hay que recordar a MINA que para ofrecer otros 50 años de gestión el Ayuntamiento tendría que realizar un concurso de empresas interesadas en la gestión del agua.  A no ser que MINA también compre voluntades dentro del Ayuntamiento. Y estos ya hubieran aceptado la voluntad del dinosaurio. ¿Ilegalidad?

 

Si el Ayuntamiento considera que esta es la  joya de la corona, Sr. Alcalde, ¿cómo  puede permitir que Agua de Terrassa ( MINA )  no colabore con el Ayuntamiento siendo transparente, a la hora de entregar información?.  Como ciudadano me niego a que esta empresa gestione el agua en nuestra ciudad.

El Equipo de gobierno, tiene claro que quiere una gestión mixta (51% Ayuntamiento 49% empresa que gestione el servicio, perdón ( Mina )), eso es lo que quieren.

Hace poco tiempo, se realizaron elecciones municipales pero lo que no se cuenta a los ciudadanos es que el bastón que le dan al Alcalde por ganar las elecciones el cual es el SIMBOLO DEL PODER, los socialistas lo entregan a las empresas importantes de la ciudad, como MINA y estas hacen y deshacen lo que les da la gana en nuestra ciudad.

Sr. Alcalde vivimos en una democracia o en una tiranía por parte de unos dinosaurios. No juegue con los ciudadanos de Terrassa. Si no es capaz de entender que esta puesto como alcalde por los ciudadanos y que su deber es defender los intereses de estos, coja las maletas y dedíquese a otra cosa.

Lamentablemente la campaña de los dinosaurios en todos estos días es increíble, haciendo confundir a los ciudadanos, como si ellos fueran los únicos que saben hacer las cosas.

Uno puede entender el interés del empresario y creo que todos coincidimos en decir que sus objetivos es ganar el máximo posible de dinero, al mínimo coste. Esto es lo que ha estado haciendo agua de Terrassa ( Mina ) durante 75 años.

Pero lo que no se entiende es que en las instalaciones tengan un 25 % de fugas de agua y que también los ciudadanos las tengamos que pagar, que después de 75 años de gestión, tengamos en nuestra ciudad más 247 km de tubería de amianto, y un agua con un pésimo sabor, tanto que no puede usarse para beber. Y cruzemos los dedos para que no tengan una avería las tuberías por su composición.

 

Saludos cordiales,

 

         Juan Cano Ortiz

Miembro de la AAVV Segle XX

Imagen extraída de proyectodelagua2010.blogspot.com
 

 

La gestión del agua ha de ser pública: entrevista a Annelies Broekman.

El 22 de març és el dia mundial de l'Aigua . El 2014, diferents organitzacions (1), que treballen per una gestió no mercantil d'aquest bé comú, reconegut com a Dret Humà, van celebrar la primera Àgora de l'aigua, a la població catalana de Manlleu, al Museu que està tocant al riu Ter, al seu pas per aquest bonic indret.

 

La idea, com explicaven els organitzadors en la convocatòria per la trobada i el debat, era donar veu i ressò a la " veu de la ciutadania davant un govern que no té cap interès en resoldre el problema de la contaminació dels nostres rius, cap interès en garantir un cabal ecològic dels mateixos ni cap interès en evitar els talls d'aigua que milers de catalans i catalanes estan patint. Per contra impulsa privatitzacions" arreu del territori.

 

D'ençà a hores d'ara les voluntats polítiques han canviat ben poc a casa nostra. Ens sembla molt oportú penjar aquí l'enllaç a l'entrevista que aquell dia va respondre la Annelies Broekman perquè parla molt clar sobre els reptes que tenim com a ciutadanes en les qüestions relacionades amb l'aigua. És important ampliar la conciència ciutadana per tal que no ens venguin la moto amb les gestions mixtes, que són sense cap mena de dubte, privatitzacions encobertes, maquillades de control públic, que acaba quedant en una pura abstracció, i que no s'acompleix ni amb la més bona de les voluntats. Ja ens hi estem trobant. Només cal demanar a la Mina d'Aigües de Terrassa que doni dades contrastables, i observar com es fan els suecs, el que poden i el que no, també. I com contraataquen comprant voluntats amb els diners de la Fundació, que no tenen un altre origen que el que paguem entre totes les ciutadanes en el rebut que ens passen trimestralment.

Davant dels interessos mercantilistes, dels quals només estàn disposats a defendre'ns uns pocs grups polítics, és necessària la nostra veu forta com a ciutadanes. ´
Per anar fent boca i tenir més coneixements del tema mireu que diu l'Annelies:


La gestión del Agua ha de ser pública: Annelies Broekman - Ecologistas en Acción

Annelies Broekman. Técnica en el Proyecto"Making society an active participant in wàter adapatation" de CREAF

(1)Aigua és Vida, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria Sense Fronteres, Grup de Defensa del Ter, Plataforma en Defensa de l?Ebre, Prou Sal, Xarxa Nova Cultura de l'Aigua.

Pot la ciutadania de Terrassa confiar la Mina d'Agbar ? Creiem que no.

Davant la finalització de la concessió del servei d’abastament d’aigua a la ciutat de Terrassa, prevista pel 31.12.16, la Mina d’Aigües de Terrassa (MINA)  no ha deixat de fer gestos i accions de propaganda, augmentant substancialment el pressupost de la seva Fundació per subvencionar actes culturals, lúdics, esportius … , no augmentar la tarifa de l’aigua durant aquest any, convocar a les AA.VV. de Terrassa perquè coneguin la seva obra social i la seva gestió de l’aigua i sobretot gastar-se els nostres diners, provinents de la tarifa, en informes tècnics – jurídics que diguin que la seva gestió no només és la millor sinó la més eficient.

Aquests  informes fets a mida, els han fet arribar als partits polítics que governen en el nostre Ajuntament, amb la clara intenció de condicionar la seva presa de decisions perquè se’ls hi concedeixi una pròrroga del servei per 25 o 50 anys més, sota la petició d’evitar un concurrència pública, assegurar-se així el negoci sense competència. Com ha fet Aigües de Barcelona (Agbar), principal accionista de MINA, a Barcelona través d’una empresa mixta, un procés ple d’irregularitats i opacitat, el qual es troba sota investigació.

 Encara no sabem quina és la intenció de l’actual equip de govern sociovergent, que fins ara ha defensat una control públic del servei, que poc té a veure amb un posicionament sobre una gestió pública o privada. El control públic sobre empreses privades és un fracàs, així ho ha admès el govern anglès, país que va aplicar corrents neoliberals de privatització dels serveis d’aigua i sanejament a les darreres dècades, perdent completament el control sobre el privat. 

Des de la Taula de l’Aigua sí que tenim clar, que un Ajuntament democràtic i transparent no pot continuar  mantenint negocis amb una empresa com Mina, controlada actualment per AGBAR, en que aquesta última està involucrada en el cas POKEMON , mitjançant la seva filial AQUAGEST a Galícia i Astúries, que en sentència judicial se l’acusa d’haver actuat de forma il·lícita, amb enganys i  suborns, perjudicant l’interès general i les butxaques dels habitants d’aquestes comunitats.

Aigües de Barcelona també està essent investigada per haver efectuat donacions per un total de 715.000 €, a la Fundació Catdem de Convergència, entre els anys 2008 al 2013, i curiosament, deixant de fer donacions quan la concessió d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) es va donar a ACCIONA.

“Avís per navegants” Agbar ha arribat a fer donacions, suposadament de forma il·legal, a càrrecs públics que formaven part del Consell d’Administració d’empreses de gestió mixta.

Senyors de MINA, amb 75 anys de gestió , ja n’han tingut prou de fer benefici, ara és l’hora de que les ciutadanes i els ciutadans de Terrassa s’empoderin d’un recurs natural, patrimoni de la humanitat, i que l’aigua deixi de ser un “negoci” per convertir-se en un bé comú per a tothom.

Benvolguts/des regidors deixin d’una vegada de inhibir-se en la defensa de la gestió pública de l’aigua, plantin cara als xantatges de l’actual concessionària i assumeixin el control total del cicle integral de l’aigua a la nostra ciutat.

Taula de l’Aigua de Terrassa