Datos personales

Crida en defensa de la gestió pública de l'aigua

Crida en defensa de la gestió pública de l'aigua
Mostrando entradas con la etiqueta gestión ecosistémica. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta gestión ecosistémica. Mostrar todas las entradas

lunes, 25 de julio de 2016

Juliol: Ple històric per la gestió pública de l'aigua a Terrassa

El 21 de juliol de 2016, a escasos cinc mesos de la finalització de la concessió de la gestió del servei d'aigües de Terrassa amb l'empresa Mina-Agbar, s'ha votat per 20 vots, dels 27 regidors del Ple, en favor de la recuperació i gestionar-ho de forma directa.


Ha estat l'aparició d'un grup de ciutadanes compromeses amb el Bé Comú, la Taula de l'aigua,que va posar en el debat polític la recuperació del control real i la gestió participada d'aquest bé de totes, imprescindible per a la vida. Aquesta setmana ha estat una important passa en aquest recorregut d'un camí que no està  essent fàcil.

El poder econòmic que fins ara ha controlat i gestionat aquest sector no té cap ganes de deixar de tenir a les seves mans la gallina del ous d'or. Mina-Agbar està fent tot el que està en les seves mans per tal d'aconseguir-ho. D'una banda posant diferents querelles contra l'Ajuntament. D'altra banda anunciant de forma desmesurada les seves accions benefactores a través de la Fundació. No oblideu que totes aquestes bones accions surten del rebut de l'aigua que paguem entre totes. Ahir sense anar més lluny al Cinema Catalunya em vaig empassar un anunci llarg i convincent de les bondats de tal fundació, i és que si només coneixes una part de la realitat pots creure que són inmillorables.

Aquesta setmana,el poder polític ha estat capaç finalment d'escoltar la veu d'una ciutadania compromesa i ocupada en aconseguir que quelcom tan important estigui en mans de totes, per tal que ningú pugui pensar l'aigua en termes de benefici, sinó com a servei públic per a satisfer un dret humà.
No totes les forces polítiques. N'hi ha que encara dubten, com és la força encapçalada pel regidor Sàmper, i d'altres que defensen la privada, com Ciutadans i el PP, encara que pels ciutadans, ho vulguin veure o no, és una opció més cara, ja no només en preu, sinó en conservació del medi i els ecosistemes.

Terrassa és al punt de mira de moltes ciutats i pobles perquè és una de les poblacions més grans del territori. A Terrassa aconseguirem entre totes un model de gestió directa que serà exemple de transparència i de participació, perque a la nostra vila ens interessa el benestar de les persones i la cura ecosistèmica del planeta.

I com sabem que els humans som presa fàcil de temptacions, i volem evitar males praxis, haurem de començar construint models de control eficients i tenir gent preparada, més enllà d'egos, que facin bé la feina pensant sempre en el bé comú i sense por de ser fiscalitzats.

miércoles, 13 de abril de 2016

Carta de la Taula de l'Aigua a la ciutadania


CARTA A LA CIUTADANIA DE TERRASSA                                                       

Vei/na,

El proper 31 de desembre d'enguany finalitza la concessió de 75 anys que va atorgar l'Ajuntament a Mina d'Aigües de Terrassa pel subministrament de l'aigua potable a les nostres llars.

Aquest final obliga a l'Equip de Govern de l'Ajuntament a prendre una decisió que ha de complir amb el que determinen les actuals lleis respecte als serveis bàsics pels ciutadans, com és el cas de l'aigua.

Arran d'això, a l'any 2013, un grup de ciutadans ens vam constituir en plataforma ciutadana, que s'anomena la TAULA DE L'AIGUA. Aquest col·lectiu, després d'estudiar que és el que afavoreix més els interessos d'aquest SERVEI PÚBLIC BÀSIC PER A LA VIDA com es l'AIGUA, vam decidir lluitar per LA MUNICIPALITZACIÓ DE LA GESTIÓ DEL SERVEI.

Ho vam fer pel següent motius:

- L'Aigua és un bé bàsic per a la vida reconegut a l'ONU com un dret humà i es immoral que depengui de cap companya mercantil

- Volem pagar el cost just del servei, sense cap tipus de concepte de benefici empresarial.

- Volem assegurar que l'aigua arribi amb la màxima qualitat a l'aixeta de casa i deixar de comprar aigua al supermercat.

- Volem que els més d’1,5 milions de Euros de benefici anual que s'emporten els accionistes de Mina-AGBAR, reverteixi en la millora de les xarxes de subministrament d'aigua i de sanejament. Tenim 274 Km de canonades d’abastament obsoletes que s'han de substituir, també paguem des del pressupost de l'ajuntament uns 400 mil Euros a l'any pel manteniment de la xarxa de sanejament.

- Volem acabar amb el 25% de pèrdua d'aigua que hi ha en la xarxa de subministrament i que acabem pagant els ciutadans.

- Volem que cada ciutadà tingui dret a una quantitat d'aigua sense cap tipus de restricció ni tall de subministrament per motius d'emergència social.

- Volem una gestió neta i amb la mateixa transparència de l'aigua. Això només es possible si el servei depèn directament de l'ajuntament i amb control de la ciutadania.

Cal aclarir-te que les informacions que Mina-AGBAR està traient a certs mitjans de comunicació respecte a aspectes jurídics i econòmics de la relació d'ells amb l'ajuntament està malintencionadament expressada per confondre a l'opinió de la ciutadania.

TAULA DE L'AIGUA DE TERRASSA

Per la municipalització de la gestió de l'aigua a Terrassa



CARTA  A LA CIUDADANIA DE TERRASSA

Vecino/a,

El próximo 31 de diciembre de este año finaliza la concesión de 75 años que el ayuntamiento otorgó a Mina d'Aigües de Terrassa para el suministro del agua potable a nuestros hogares.

Este final obliga al equipo de gobierno del Ayuntamiento a tomar una decisión que debe cumplir con lo que determinan las actuales leyes respecto a los servicios básicos para los ciudadanos, como es el caso del agua.

A raíz de esto, en el año 2013, un grupo de ciudadanos nos constituimos en plataforma ciudadana, denominada TAULA DE L'AIGUA. Este colectivo, después de estudiar que es lo que favorece más los intereses de este SERVICIO PÚBLICO BÁSICO PARA LA VIDA como es el AGUA, decidimos luchar por la MUNICIPALIZACIÓN DE LA GESTIÓN DEL SERVICIO.

Lo hicimos por los siguientes motivos:

- El agua es un bien básico para la vida reconocido por la ONU como un derecho humano y es inmoral que dependa de ninguna compañia mercantil.

- Queremos pagar el coste justo del servicio, sin ningún tipo de concepto de beneficio empresarial.

- Queremos asegurar que el agua llegue con la máxima calidad al grifo de casa y así dejar de comprar el agua en el supermercado.

- Queremos que los más de 1,5 millones de Euros de beneficio anual que se llevan los accionistas de Mina-AGBAR revierta en la mejora de las redes de suministro de agua y de saneamiento. Tenemos 274 Km de canalizaciones de abastecimiento obsoletas que se deben substituir. También pagamos desde el presupuesto del Ayuntamiento unos 800 mil Euros al año por el mantenimiento de la red de saneamiento.

- Queremos acabar con el 25% de pérdida de agua que hay ren la red de suministro y que acabamos pagando los ciudadanos.

- Queremos que cada ciudadano tenga derecho a una cantidad de agua sin ningún tipo de restricción ni corte de suministro por motivos de emergéncia social.

- Queremos una gestión limpia y con la misma transparencia que tiene el agua. Eso solamente es posible si la gestión del servicio depende directamente del Ayuntamiento y con control de la ciudadanía.

Es preciso aclararte que las informaciones que Mina-AGBAR está publicando en ciertos medios de comunicación respecto a aspectos jurídicos y económicos de la relación de ellos con el Ayuntamiento está malintencionadamente expresada para confundir a la opinión de la ciudadanía.

TAULA DE L'AIGUA DE TERRASSA

Per la municipalització de la gestió de l'aigua a Terrassa

martes, 12 de abril de 2016

"Amb l'aigua no es mercadeja, tan sols cal gestionar-la".






Rebut d’aigua un 30% més baix: només a Olesa és possible

L'any 1868 un cafeter, un capellà, un fabricant i quatre terratinents d’ Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) van marcar-se un objectiu: dur aigua potable a tots els habitatges del municipi en una època en què el tifus sacsejava el municipi. De seguida s’hi van afegir 140 veïns més i, amb una prèvia aportació d’entre 10 i 200 rals, van crear una entitat de copropietaris per aconseguir-ho: la Comunitat Minera Olesana. L’any 1993 es va reconvertir en cooperativa i actualment -gairebé 150 anys després de la seva fundació- la Comunitat és l ’única cooperativa d’aigües de l’Estat que abasteix un municipi sencer. Tots i cadascun dels 24.000 habitants d’Olesa en són socis, els rebuts són entre un 25% i un 35% més barats que els dels pobles del voltant i han aconseguit tenir la concessió del servei fins a l’any 2046. Una trajectòria insòlita que els ha donat bons resultats, però que no ha sigut gens fàcil.
“Vam començar comptant en rals, vam veure arribar les pessetes i, finalment, hem pogut conèixer l’euro”, explica Joan Arévalo, president de la Comunitat Minera Olesana. Malgrat que amb el pas dels anys la cooperativa ha vist créixer grans empreses d’aigua -com Sorea i Aigües de Barcelona- al seu voltant, sempre n’ha mantingut la concessió. ¿El secret? Esprémer al màxim els seus punts forts: “La proximitat, l’autogestió, l’aposta per la tecnologia punta i ser cooperativa”, explica Arévalo. Precisament, aquest mes de gener la cooperativa ha entrat a formar part del grup Clade, el principal grup empresarial cooperatiu de Catalunya, on també hi són Abacus i la Fundació Blanquerna.
“Tenim la gran sort que ens agrada arriscar-nos”, explica l’executiu. Des de la seva fundació, la cooperativa ha hagut d’anar adaptant la seva xarxa de captació, potabilització, tractament i distribució d’aigua als nous temps. I, per fer-ho, no s’han conformat a copiar els models existents. “Cada any reinvertim 350.000 euros en millores a la xarxa”, apunta Arévalo. Així, han posat en marxa sistemes pioners a Catalunya com el doble filtratge de l’aigua amb sorra i carbó actiu, una tecnologia que ja ha despertat l’interès d’altres companyies privades de dimensions molt superiors, com Aigües de Manresa, Aigües de Terrassa i Aigües de Castellbisbal.
De fet, la Comunitat Minera Olesana no només és referent en el vessant tecnològic, sinó que també ho és en el seu model empresarial: el cooperativista. En aquest sentit, l’empresa olesana ha servit d’inspiració per millorar el funcionament de la Federació de Cooperatives d’Aigua Potable de la Província de Buenos Aires, a l’Argentina, i tot just ara ha començat a despertar interès a casa nostra.
"Algunes grans empreses no han sabut entendre que amb l'aigua no es mercadeja: tan sols cal gestionar-la"
JOAN ARÉVALOPRESIDENT DE LA COMUNITAT MINERA OLESANA
En ple debat sobre la remunicipalització de l’aigua -abans del 2020 finalitzen una quarantena de concessions-, la Comunitat Minera Olesana ha vist l’oportunitat de contribuir a la creació de noves cooperatives d’aigües a Catalunya. “Ja hem parlat amb Sant Joan Despí, Ripollet i Terrassa per explicar-los com funcionem i recordar-los que el model cooperativista és un model d’èxit”, explica Arévalo. De fet, segons l’executiu, el futur passa inevitablement per la remunicipalització de l’aigua. “Algunes grans empreses no han sabut entendre que amb l’aigua no es mercadeja: tan sols cal gestionar-la”, reflexiona. Per a l’executiu, aquest és un dels arguments que han fet que molts municipis es plantegin no allargar les concessions a aquestes empreses.
L’empresa olesana té ara un nou repte: convertir-se també en una cooperativa elèctrica. De moment, ja subministra electricitat a 300 socis -a través de Factor Energia- i a llarg termini espera poder autogestionar-se. Si per les seves mans hi han passat rals, pessetes i euros, amb aquesta estratègia la cooperativa espera seguir sumant anys i, tal vegada, tornar a viure l’estrena d’una nova moneda.

lunes, 29 de febrero de 2016

También la lluvia de Icíar Bollaín






Des de la Taula de l'Aigua, estem encetant una sèrie d'activitats que possibilitin la consciència de l'importància de l'aigua arreu del món i a la  nostra ciutat,  i les problemàtiques que ocòrren quant la gestió i l'accés a un bé de primera necessitat, que creiem que mai s'ha de tractar com una mercaderia qualsevol.
Et convidem a venir àl cine-fòrum el dia 10 a la tarda al Candela i diguis la teva!




lunes, 8 de febrero de 2016

De què parlem? D’aigua, de gestió, d’ideologia?


De què parlem? D’aigua, de gestió, d’ideologia? (Títol que fa referència al del butlletí nº 67 de MINA)

 

Quan parlem d’aigua, parlem de Dret humà i de la Nova Cultura de l’Aigua.

La Taula de l’aigua té un posicionament ideològic, és clar que sí! Defensa la gestió pública amb control de la ciutadania. La Taula està convençuda que la gestió pública pot ser eficient, eficaç i més justa que la privada, perquè si l’aigua es gestiona des de la  pública, hi ha una distribució de la renda que mira l’interès general, i no s’ha de repartir dividends, perquè ja no es valora en termes de guanys sinó en termes de millorar el  que és el Comú.

Les posicions que defensen la gestió privada o la gestió mixta, que no deixa de ser una privatització encoberta, també tenen una clara ideologia. Defensen el mercat com a garantia de la millor opció i defensen l’obtenció de beneficis encara que el bé sigui l’aigua.

Cadascú defensa una o altra opció en funció de les seves idees i això és legítim. Perquè tanta por a les idees? A la paraula ideologia se l’ha carregat amb un signe negatiu que no hauria de tenir. Precisament els ideòlegs de privatitzar-ho tot, fins els serveis més essencials són els que ens volen fer creure que no en tenen d’ideologia, i s’omplen la boca de vocables com eficiència i coneixement , com si aquests fossin patrimoni seu.

Ciutadania de Terrassa, heu de saber que la gran capital París, on estan les seus de les grans multinacionals de l’aigua, va municipalitzar el servei d’aigües fa uns cinc anys, amb un gran èxit de gestió, aconseguint tenir en compte aspectes tan importants com una gestió ecosistèmica molt més complerta que quan la gestió obeïa criteris purament crematístics.

La Taula no ens posicionem contra cap empresa privada. Fins i tot podem reconèixer les coses que s’han fet bé, i afirmem que pels serveis prestats ja han rebut amplis i sucosos beneficis, com demostren els comptes empresarials. Afegir que totes les activitats promogudes des de la Fundació Mina dirigides a la ciutadania surten del rebut que paguem entre totes.

A més, és que el debat no és aquest. El debat va més enllà: defensem que amb l’aigua no s’ha de fer negoci perquè la considerem un dret humà, un bé comú, i mai una mercaderia. I defensem una gestió integral de l’aigua en la defensa dels ecosistemes naturals i els socials. Parlem de la Nova Cultura de l’Aigua, que va molt més enllà de l’aigua que arriba a les nostres aixetes.

I una darrera cosa, el servei d’aigües constitueix un monopoli natural, només una empresa pot gestionar el servei, així la sacrosanta competitivitat que ofereix el mercat com a avantatge no es pot aprofitar. Millor en mans del gestor públic sota control ciutadà i amb criteris de sostenibilitat i servei, més enllà de la voluntat de fer diners de forma segura. Naturalment la nostra idea defensa mantenir el personal  laboral que porta actualment la gestió i només canviar la direcció en aquesta nova empresa pública que seria Aigües de Terrassa.

 

Sonia Giménez Guzmán

Membre de la Taula de l’Aigua de Terrassa



 

viernes, 27 de noviembre de 2015

Carta de l'Aigua de Terrassa: un document de construcció de futur.


La Taula de l'Aigua de Terrassa presenta una proposta de futur de cara a com volem la gestió de l'aigua a la nostra ciutat:
 
 
 

CARTA DE L’AIGUA DE TERRASSA

 

 

Preàmbul

 

 

 

Els ciutadans de Terrassa tenen una responsabilitat compartida en l'ús de l'aigua d'una manera democràtica i transparent, socialment justa i ambientalment sostenible. Un servei d'aigua potable i un sistema de sanejament d'alta qualitat a la ciutat són igualment importants, així com la protecció de la natura, els recursos naturals i una adequada administració de l'aigua subterrània. Els següents principis constitueixen el marc per portar a terme aquest objectius, a través de la futura empresa municipal d’aigua, Aigües Municipals de Terrassa (en endavant AMT).

 

 

 

           1. Principis polítics generals

 

1.1)      AMT presta un servei públic de primera necessitat, un bé comú. L'accés a l'aigua potable i al servei de sanejament bàsic es un dret humà fonamental, i com a tal, ha de d'estar garantit als ciutadans.

 

1.2)      L'aigua ha de ser econòmicament accessible per tots els ciutadans de Terrassa. La població de la ciutat té dret a obtenir aigua d'alta qualitat d'acord a tarifes i condicions socialment apropiades. Ningú ha de ser privat d’accés a l’aigua per motius econòmics.

 

1.3)      L'abastament d'aigua és essencial per a la vida, i la seva disponibilitat es troba entre les tasques de més alta prioritat de la ciutat. No s'ha de privatitzar, ni total ni parcialment, el subministrament d'aigua potable o el sistema de sanejament, ni tampoc en el context de les anomenades associacions públic/privades o cap model semblant.

 

1.4)      L'administració del servei d'aigua per a ús domèstic de Terrassa s'ha d'organitzar democràticament, és a dir, amb la participació democràtica dels ciutadans. L'administració de l'aigua ha de ser transparent. La participació democràtica directa de la població en l'AMT de Terrassa s'ha de garantir.

 

1.5)      AMT així com la ciutat de Terrassa, es fan corresponsables i defensores de la Directiva Marc Europea de l'Aigua del 2000 i del Pacte Social Per L'Aigua Pública.

 

 

                  2. Principis econòmics

 

2.1)      L'AMT no té finalitat lucrativa. Establirà les taxes que permetin cobrir els costos dels serveis i fer provisions per a desenvolupaments tècnics i/o econòmics, assegurant el cicle integral de l’aigua.

 

2.2)      Cap companyia que no estigui relacionada amb l'aigua pot ser integrada en l'AMT.

 

2.3)      AMT abasteix a tota la ciutat amb aigua potable dels seus propis recursos d'aigua subterrània i de l'aigua filtrada del riu Llobregat. L'aigua subterrània de Terrassa, així com l'aigua filtrada, han de continuar disponibles, com a mínim, amb la mateixa qualitat actual i per les següents generacions. Per assolir aquest objectiu, l'equip tècnic associat amb el subministrament d'aigua potable i sistema de sanejament ha de complir amb els últims estàndards tècnics i científics. Gestions d'aigua alternatives, com l’ús d'aigua pel servei, han de ser altament recomanats en la planificació. L’ inversió en AMT ha de ser suficient per a reunir aquest requisits.

 

2.4)      AMT està expressament interessada en assegurar les conques dels rius, i cooperar amb entitats, municipis, ciutats, autonomies, organismes nacionals i internacionals com a part de l'administració pública de l'aigua per a ús domèstic. AMT participa activament en el model de cooperació públic-públic, amb els bens comuns com el seu principi rector. Un enfocament orientat al lucre per a cooperacions territorials serà rebutjada per principi.

 

 

 

2.5)      Les condicions de treball i salaris dels empleats restaran subjectes als termes dels acords col·lectius, i la plantilla d'AMT no s'ha de reduir amb la municipalització. Tots els empleats seran remunerats d'acord als principis de "Mateix salari per mateix treball". El dret de codeterminació de treballadors i membres del personal d'AMT serà ampliat i no simplement garantit.

 

2.6)      La ciutat de Terrassa posarà a l'abast dels ciutadans, de forma raonable, recursos per a assegurar la participació democràtica, com per exemple, consells ciutadans, consells d'empleats i, per a la investigació relacionada amb l'aigua.

 

 

 

            3. Principis ambientals

 

3.1)      AMT i l'Ajuntament de la ciutat treballen junts para assegurar aigua d'alta qualitat, com a mitja essencial de vida, prevenint qualsevol risc en el manteniment de la qualitat de l'aigua de Terrassa.

 

3.2)      El treball de l'AMT i l'orientació de la política de Terrassa es caracteritza pel propòsit de protegir recursos. L'equilibri ambiental de la ciutat no ha de deteriorar-se i ha de ser millorat constantment.

 

3.3)      Terrassa i AMT implementen els estàndards de la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea (DMA) del 2000.

 

3.4)      Les superfícies d'aigua protegides han de ser mantingudes. Aquestes no poden ser requalificades com a terrenys de construcció especulativa.

 

3.5)      L'extracció d'aigua ha de ser limitada fins el punt que sigui ambientalment compatible. No s'ha de fer cap es esforç per exportar aigua.

 

3.6)      L'administració de l'aigua subterrània li ha de correspondre a la ciutat de Terrassa.

 

3.7)      Boscos mixtes saludables son la garantia d'espais verds saludables i d'un subministrament d'aigua sostenible. L'Ajuntament de Terrassa promou el desenvolupament pro-natura d'espais verds orientats a protegir el sòl i per tant l'aigua subterrània. Aquest terrenys verds  inclouen aquest boscos. Aigües de Terrassa assumeix tota la responsabilitat del subministrament d'aigua urbana,  així també com la defensa de tots els tipus de zones verdes de la ciutat (terra sense cultivar, parcs, arbrat de carrers, horts, jardins urbans, etc.)

 

3.8)      La prioritat es defineix per a la conservació del sòl. L'administració del sòl està orientada a la protecció de l'aigua subterrània, superficial i la manant. Més enllà que evitar la impermeabilització dels sòls, la quantitat, qualitat i l'estructura de sòls lliures deuen ser mantinguts.

 

3.9)      L'agricultura orgànica ha de ser fomentada per a protegir els recursos d'aigua i reduir la contaminació de l'aigua del subsòl.

 

3.10)    El Treball Hidràulic per l'obtenció de petroli cru i gas natural (conegut como "fracking”), ha de ser descartat per sempre, abrogant per la prohibició en tot l'Estat.

 

3.11)    AMT i la Generalitat de Catalunya deuen treballar per a limitar, reduir i ràpidament acabar amb la contaminació del riu Llobregat i especialment, a la actual contaminació  fruit de les mines de Potasses.

 

3.12)    AMT farà tot el que sigui necessari per a mantenir fora o eliminar de l'aigua, les substàncies nocives per a la gent i la natura. Un procés de tractament d'alta qualitat per l'efluent ha de ser garantit en tot moment.

 

3.13)   AMT fomentarà l’ús de l’aigua com a aigua de boca a tota la ciutadania, assegurant els nivells de qualitat de l’aigua i propietats organolèptiques.

 

 

            4. Principis legals

 

4.1)      AMT està obligada a complir els estàndards ambientals de la Directiva Marc de l'Aigua de l'Unió Europea (DMA) del 2000. Aquesta directiva té com objectiu millorar el medi ambient aquàtic en la comunitat europea. Respecte al riu Llobregat, la nostra font d'aigua present i futura, la prioritat serà complir els estàndards de la DMA.

 

4.2)      Els principis d'aquesta Carta de l'Aigua de Terrassa han de ser considerats en l’elaboració de les lleis, disposicions legals i altres normes que estiguin relacionades amb l'estructura operacional i accions de l'AMT, i traslladar aquestes, per a la millora de les mesures que es prenguin per la Generalitat de Catalunya en matèria de la política d'aigües. Noves lleis, disposicions legals i d'altres normes que concerneixin a l'AMT o a la política de l'aigua de la ciutat hauran d'estar d'acord amb les disposicions de  la Carta de l'Aigua de Terrassa.

domingo, 8 de noviembre de 2015

Gestión ecosistémica del agua versus gestión de recurso.

Pedro Arrojo parla d'eficàcia,quan es refereix a temes de gestió d'aigua. El terme es més complert i va més lluny que el d'eficiència econòmica, que només té en compte aspectes purament crematístics.

Parlar d'eficàcia ens porta a parlar d'ecologia, de consciència social,  de sostenibilitat, d'estalvi, de visió de mig i llarg termini. Eficàcia, en temes d'aigua és parlar de defensa de la vida, de la dignitat de la vida humana, animal i ecosistèmica. És molt més que mirar un compte de resultats positiu, o de tenir aigua potable a les aixetes, a poder ser, barateta...
 
Parlar d'eficàcia és parlar de sentit comú, aquest que és el menys comú dels sentits, perquè s'hi barreja l'ego humà, i els interessos dualistes, que són quasi incapaços de posar-se en una visió planetària, una visió de conjunt que ens permetria entendre que els humans som una sola cosa amb la natura. I dic "quasi incapaços", perquè comença a alçar-se la veu d' aquesta part de la ciutadania que sí té consciència global i que comença a actuar de forma local.
 
Si formes part, lectora o lector, d'aquesta ciutadania que ja no es conforma amb el que fan els càrregs electes, i estàs en la línia de construir una democràcia participativa on ho puguis decidir tot, mira aquest vidèo de 25 minutets en que Pedro Arrojo explica molt bé les funcions de l'aigua i perquè el mercat no té els instruments necessaris per a la seva gestió. És molt didàctic!!!
 
 

Pedro Arrojo: el agua es un derecho humano (clika aquí per veure el vidèo)




Pedro Arrojo, catedrático de la Universidad de Zaragoza y fundador de la Fundación La Nueva Cultura del Agua.