La Taula de l’Aigua de Terrassa, en relació a l’article
publicat als mitjans de comunicació local “C’s reivindica un Organisme
Regulador Estatal de l’aigua” volem fer
el següent comentari :
Tamames i Aurin, defensors de la gestió privada i d’Agbar en particular.
Aquests dos il·lustres personatges han publicat al desembre
del 2015 un llibre titulat GOBERNANZA Y GESTION DEL AGUA: MODELOS PÚBLICO Y PRIVADO en el que destaquen
titulars com :
“El populismo está poniendo de moda, poner en riesgo un
modelo de concesión del agua eficaz”, continua en aquest cas el senyor Tamames
afirmant que “quieren poner en peligro y tocar algo sagrado, que tiene un precio muy por debajo de la
media europea, como es el agua”.
Segons els autors d’aquest llibre, la concessió del servei de
l’aigua a mans privades , garantitza l'eficàcia i l'eficiència, aporta la
tecnologia i coneixement que els Ajuntaments són incapaços de donar i demostra
que el servei actual de l’aigua en general funciona molt bé.
El senyor Tamames, també reconeix en una entrevista que per
les empreses és un negoci segur encara que s’estipulessin percentatges de
beneficis baixos, donat el seu règim de monopoli és un negoci sense cap
competència, sense cap risc, i s’estableixen compensacions per part de les Administracions
en el cas que existís un dèficit en els resultats, al marge de quina ha estat
la eficiència i la eficàcia en la gestió de la concessionària.
Aquest senyor, pare de
la Constitució del 78, potser desconeix que a Terrassa, Mina s’ho ha muntat de
meravella, ha anat modificant els conceptes de la facturació amb l’objectiu
d’augmentar els seus beneficis : va passar del 6 al 10 % en les despeses, també
va modificar el percentatge sobre el capital : del Mibor + 0,8 %, van passar al Mibor + 1,75 % de
l’actualitat , ha modificat a l’alça la compra d’aigua a ATLL del 5 al 10% ,
amb un augment addicional sobre la compra del 6 %. Tot això amb l’objectiu de
consolidar any darrera any uns beneficis sobre la facturació que s’han situat
entre el 10 al 12 %, quan el
contracte que es va signar a l’any 1941 i en vigència fins el 9 de gener del
2016, establia que la gestió era sense ànim de lucre !.
L’argumentari del seu llibre va en el sentit que l’únic
sistema de gestió en que es demostra una eficiència i una eficàcia reconeguda,
la garantitza una concessió del servei a una empresa privada . Afirma que
el el Know how , el conjunt dels
coneixents tècnics i administratius per dur a terme aquesta gestió, només el
posseeixen les universitats i les empreses, mentre que els Ajuntaments no en
tenen cap capacitat.
Els hem de recordar que a Catalunya tenim exemples de gestió
pública directa (Manresa, Mataró, El Prat, etc), que estan demostrant
sobradament la seva capacitat tecnològica i administrativa, des de fa molts
anys, per fer una gestió més eficient i sostenible que la privada, amb una
millor qualitat de l’aigua i amb unes pèrdues de només el 8 %.
En el cas de Terrassa disposem de un 90 % de captacions
pròpies d’aigua, fet que comporta un estalvi en el preu de compra de l’aigua
d’un - 24 %, en el cas de tenir
dependència total d’ATLL. En canvi l’eficiència del servei està al 79 %, amb
unes pèrdues d’aigua del 21 % ( fins fa 2 anys del 25 %), molt per sobre de les
poblacions abans citades. Els preus de les tarifes de l’aigua des del 2003 al
2014 a Terrassa han pujat un + 68 % i
la mitjana de preus de les tarifes a Catalunya, des del 2008, ha augmentat un
+66 % .
El senyor Aurin fa afirmacions gratuïtes com que les
remunicipalitzacions en la gestió de l’aigua és fruït de la convergència de la
corrupció amb el populisme. Afirma que a Paris es va remunicipalitzar per una
qüestió de corrupció, recordar-li doncs , que les gestores de l’aigua a Paris
abans de remunicipalitzar estaven controlades per Agbar i Eòlia, les dues
multinacionals que controlen el negoci de l’aigua al món i que en l’empresa
Mina de Terrassa, Agbar, és l’accionista majoritària.
En canvi a l’estat espanyol les dades són unes altres : Aquagest
(capital 100% Agbar) està acusada, gràcies a l’operació Pokémon, del descontrol que ha estat la col·laboració
pública-privada d’aquesta empresa en molts Ajuntaments de Galícia i Astúries, amb nombrosos acusats : directius d’Agbar,
alcaldes i funcionaris públics en un cas de corrupció generalitzada .
Alguns d’aquests Ajuntaments estan donant marxa
enrere en la privatització, vist que a
més, el servei de la gestió privada es pitjor i els preus de les tarifes resulten
més elevats.
Aquagest, per despistar-nos després de l’escàndol,
ha canviat de nom , ara es presenta com : Aquona a les Castilles, Viaqua a
Galícia, Asturagua a Asturies , Aquarbe a Cantabria, País Vasc, Navarra i La
Rioja i Aquara a l’Aragó. Agbar en altres Comunitats utilitza altres noms com :
Hidrogea a Murcia, Hidralia a Andalucia, Aquanex a Extremadura o Hidraqua en el
Llevant.
Quan aquests dos senyors parlen que a l’estat espanyol les
tarifes de l’aigua estan a la franja baixa dels països europeus, i de la mà
d’Agbar (Aquae) fan estudis de mercat, per saber fins a quin marge de benefici
poden pujar els preus, amb l’argument de que estan molt per sota de la franja
mitja europea, deixen molt clares quines són les seves intencions : una pujada
de preus en la línia del que estan fent les grans empreses elèctriques al
nostre país i situar-nos en la franja alta de preus d’Europa i de pas augmentar
els seus beneficis. Veure” Estudio sobre el precio del agua en España” : http://www.fundacionaquae.org/wp-content/uploads/2016/10/HJAC935507.pdf
Quan proposen la creació d’un gran Regulador Nacional de
l’Aigua que controli els preus i atorgui concessions a tot l’estat espanyol, tot
això , amb un govern espanyol neoliberal i corrupte que el controlarà, serà
evident que la majoria de contractes aniran a parar al lobby de les empreses
multinacionals de l’aigua i les seves “transmutades” filials, anul·lant de
facto les competències autonòmiques i la
titularitat dels municipis sobre l’aigua, per poder decidir quina és la millor
gestió per garantir l’accés universal a
l’aigua potable , que no és altra que la pública.
Tenim exemples pràctics de com estan funcionat a l’estat
espanyol l’Ens Regulador del Subministrament de l’Energia Elèctrica , que ha
donat via lliure a increment de preus constants que han col·locat a Espanya com
a segon país amb les tarifes elèctriques més cares d’Europa , només en els
últims sis mesos d’aquest any ha pujat un 24,8 %, en els últims nou anys l’increment ha estat
d’un 60 % , i l’any 2015 les grans companyies elèctriques van obtenir uns
beneficis de + 5.000 milions d’euros (22.000 milions els últims tres anys).
Mentrestant, el Tribunal Suprem ha donat la raó a les
elèctriques perquè no s’apliqui el bonus social elèctric a les famílies, del
que es beneficiaven 2 milions d’usuaris, i obliga al Govern Espanyol a
indemnitzar amb 500 milions d’euros a les elèctriques i mentre es produeixen casos com la mort de la
dona “ gran, sola i ...pobre” de Reus . Això se’n diu avarícia , perversió,
inhumanitat ... actuant en contra dels drets humans bàsics i en contra de
l’interès general sobre un bé també indispensable per una vida digna.
Com
molt bé diu Som Energia l’ús de la energia és un dret bàsic reconegut per la
Declaració Universal dels Drets Humans i la Constitució Espanyola, i no és en
cap cas un bé de luxe, al que a més se li aplica el 21 % d’IVA.
No tenen vergonya !!!
A Terrassa tenim l’oportunitat de que amb l’aigua
no passi com amb el gas i l’electricitat, per això proposem que l’aigua sigui
gestionada des de la pública amb participació ciutadana, donada la seva
naturalesa de bé comú, essencial per a la vida, que no volem mai més
mercaderia.
La
Taula de l’Aigua
