Datos personales

Crida en defensa de la gestió pública de l'aigua

Crida en defensa de la gestió pública de l'aigua

miércoles, 13 de enero de 2016

Sobre el segon informe de Mina sobre els models de gestió possibles a Terrassa.

Acabo de llegir l’Informe sobre la finalització del termini de la concessió administrativa atorgada al 1941 a Mina per l’Ajuntament i les alternatives que exposa sobre la futura gestió  del servei d’abastament d’aigües a Terrassa. Aquest informe ha estat emès per Navarro Manich, advocat d’Uría Menéndez. Se li ha de reconèixer l’exhaustivitat de la feina feta i vull anar més enllà d’una anàlisi també exhaustiva i contraofensiva fil per randa, per la qual no em veig capacitada en aquest moment. 
He de dir que l’informe s’ha de llegir poc a poc, per aclarir-se amb aquest llenguatge a voltes tan opac del Dret, i que sembla que el que pretén és justificar la defensa del negoci privat i del mercat ( i em torno a repetir a mi mateixa ”com si aquest fos lliure!”-), i liar la troca per tal que ningú entengui rés de rés i com que no s’entén s’acata el que hi diuen els “experts”. En fi.
Ideologia en tenim tots, els que defensem que els béns comuns s’han de gestionar de forma pública i participativa, i els que defensen el manteniment de l’statuo quo, a través de la gestió privada, en les diverses modalitats més o menys disfressades, per tal de no perdre els fruits d’un monopoli natural, com el que tractem.
Abans que se m’oblidi, voldria dir que no és gaire fi parlar d’un valor en forma de “fons de comerç” en un negoci en que tothom, sí o sí, va a parar a l’única empresa que gestiona la tan preuada cosa. Quina gràcia! Un fons de comerç molt “currat”, tot s’ha de dir. I que déu tenir un valor tan gran que el pobre Ajuntament s’ha d’espantar…En fi…
El primer que m’ha vingut al cap és la lluita aferrissada que s’obre donat el negoci evident que actualment suposa la gestió d’un bé com és l’aigua i que tothom necessita. Tinguem en compte que una gestió municipal directa aportaria una visió no mercantilista d’aquest bé comú, imprescindible per a la vida, i això permetria un avantatge per a la ciutadania, no perquè els costos reals siguin menors ( disposar d’aigua i mantenir els ecosistemes costa el que costa), sinó perquè evitaríem haver de repartir dividends i els sous dels gerents no serien tan disbaratats i opacs.
Segueixo llegint i quantes lleis i quantes normatives, i quantes pors, i quants inconvenients i quantes coses en contra de la municipalització via gestió directa!
La cosa és molt més simple, dins de l’evident complexitat. La cosa és que hi ha conceptes jurídics, tècnics, econòmics, patrimonials, ambientals, un pel complexos, i formes molt més entenedores com són el sentit comú i fer els “comptes de la iaia”, que com compartireu amb mi, tothom pot entendre més fàcilment.
 I és que abans que rés hem de posar sobre la taula quins criteris es faran servir i quins tindran més pes per decidir finalment el model de gestió. Perquè l’Ajuntament pot tenir clar que a mig i llarg terme el millor pel comú, sense cap mena de dubte és la gestió pública amb control ciutadà, i es troba amb totes les pegues possibles, les reals i les inventades, les inflades, les desconegudes, totes aquestes que surten a l’informe, i més, i és clar que fàcilment es decanta per una continuïtat que no descontenti gaire als pesats aquests que s’han ajuntat per a complicar la cosa, i just ara, en plena crisi. 
De sentit comú és que amb el que genera l’aigua, la gestió del cicle ha de quedar coberta, i que a mig terme els costos del traspàs es poden assolir, sobretot si no hi ha sobrevaloració dels bens i es fa una supervisió honesta.
Tots sabem que la pela és la pela. I és per ací per on ens pretenen agafar i per on més fàcil els podria resultar. Si la reversió la presenten tan cara que l’Ajuntament no pogués fer-hi front a curt terme, optaria per una gestió privada, o mixta, que ve a ser el mateix, i assumpte resolt. Per això cal analitzar els números i explicar la veritat a la ciutadania. I és aquí on és necessari un convenciment que tingui criteris de sostenibilitat, i que vagin més enllà del purament crematístic i repeteixo que haurem de saber-ho explicar.
Si tenim clar que la gestió privada produeix un gruix important de beneficis, que cada any se’n van en forma de dividends i que hi ha una lluita per la gestió privada, donat que el pastís que genera és sucós, vol dir que el servei és viable financerament parlant. I a mig plaç el poble de Terrassa pot assumir-ho. Més afegint que a llarg plaç sortim beneficiats.
Dit això, ara toca un examen de què necessitem per dur la gestió de l’aigua com a poble. Els drets adquirits de la concessionària actual acaben el 31 de desembre de 2016 i l’ideal i exigible seria que les infraestructures estiguessin en perfecte estat de revista, després de 75 anys de concessió, i amb uns informes tècnics actualitzats i veraços de l’estat de les inversions i de com ha estat la seva evolució, i per suposat quina ha estat l’evolució de les amortitzacions i criteris utilitzats, per a avaluar la seva correcció.
 No vull entrar en com s’han controlat les coses en el passat, i sí diré que de qualsevol manera, això té unes repercussions en el procés que enfrontem de cara a una municipalització, perquè ara ens podran dir el que vulguin i ens tocarà verificar-ho. I si no hem fet la feina abans, l’haurem de fer ara.
Com veiem en aquest informe d’Uria Menéndez i encarregat per Mina, ara tot són pegues i dificultats, tantes que ens asseguren que el millor és no fer gaire publicitat ni soroll i passar a una gestió mixta en que Mina continués la seva tasca, i per su-po-sat el control seria de l’Ajuntament. Donçs molt em temo que això no és de rebut en un espai polític democràtic, malgrat totes les lleis i els decrets inintel.ligibles a que fan esment en el informe. Fins i tot inventen paraules noves: diuen que la mixta “no és una acció  privatitzadora sinó publificadora”. Aquesta sí que és bona! Pu-bli-fi-ca-do-ra, com a acció que comporta control públic….M’encanta! Quasi ploro amb tanta magnanimitat! 
La realitat però ens demostra el contrari, la gestió mixta, per molt que la bategin de  “publificadora”, segueix essent tan opaca com aquest informe, que te l’has de llegir amb lupa, i un cop entès, rebatre’l en el terreny de les sacrosantes lleis, interpretables de vàries maneres, tots ho sabem. Això quan no ens enfrontem amb hipòtesi apocalíptiques i perilloses.
I a més ja aniria essent hora de que la concessió que es va donar de forma atípica, segons paraules de l’informe, deixés de ser donada per mecanismes tan poc ortodoxes.
I continuant amb l’informe, si és que la sola lectura ja és complexa pels mateixos advocats!  I mira que espanta! I potser aquesta és la missió, liar la troca, espantar amb la possibilitat de tots el mals, presentant informes llargs i complexos, per tal que la mateixa opacitat ens faci desistir de l’objectiu de gestió pública directa i així que algú pugui continuar amb un negoci rodonet i segur.
No dic que una gestió directa ni el traspàs siguin tasques senzilles. No ho són. Per això necessitem tota la voluntat política convençuda que l’aigua no és qualsevol mercaderia i que el criteri de decisió ha de traspassar les anàlisi financero-jurídiques.
Crec que la ciutadania ha d’exigir tenir totes les dades. El Comissionat Joan Gaya, contractat per l’Ajuntament per fer una anàlisi rigorosa de les dades es troba mil impediments i a més Mina ha tingut la barra de dir que no és una persona imparcial en el procés. La veritat és que a Mina li ha molestat molt que de cop la gent vulgui saber els seus números. Hem de tenir en compte que l’anàlisi financera estarà relacionada amb aspectes jurídics, i la cosa pot ser molt opaca, i amb diferents possibles interpretacions, de drets que ens diuen adquirits, que potser no ho són d’adquirits,… Hi ha una tasca ingent a fer. I si no es tenen clar criteris i valors, és molt fácil caure en que altres ens facin la feina.
Els moviments associatius de la ciutat, les entitats socials i la Taula de l’aigua volem saber i volem decidir. Volem un procés autènticament democràtic, en un espai on la transparència sigui real i a on totes les parts hi podem dir la nostra en igualtats de condicions. Volem un debat honest al carrer, perquè l’aigua és de totes.
Si París i Berlín, Montornès, El Fígaro-Montmany i Arenys, entre altres han municipalitzat amb gestió pública directa perquè Terrassa no ha de poder? El coneixement no té a veure amb la propietat privada, el coneixement el tenen les persones!. El que sí té a veure amb el model de gestió que triem és l’objectiu pel qual es treballa, i en aquest cas és oferir el millor servei per a la ciutadania, tenint en compte aspectes mediambientals i socials, que una gestió privada mai tindrà com a prioritaris.
Sonia Giménez Guzmán
Membre de la Taula de l’Aigua de Terrassa

lunes, 4 de enero de 2016

Carta abierta de un miembro de la AAVV S.XX sobre la gestió de l'aigua a Terrassa


                                 EL DESPERTAR DE LOS DINOSAURIOS

 

La municipalización de la gestión del agua en nuestra ciudad es el futuro deseado por más de 3.500 ciudadanos que han firmado el Manifiesto de la "TAULA DE L'AIGUA DE TERRASSA " con una ciudad con más de 215.000 habitantes. Nuestros políticos se tienen que plantear qué modelo de gestión es el más eficaz, transparente y adecuado para nuestra ciudad. A lo largo de todo este proceso se verá realmente la posición de cada fuerza política y también, en qué bando está cada uno. 

Después de más de 75 años de gestión nefasta, por parte de " Agua pública de Terrassa”(Mina), estamos en la obligación de buscar otro tipo de gestión : la MUNICIPALIZACIÓN pública 100 %,  gestión  que se puede conseguir ahora, gracias al fin de la concesión a finales del 2016.

Un grupo de ciudadanos que no están vinculados a ninguna fuerza política crean la Taula de l'Aigua de Terrassa, y se movilizan para que el Ayuntamiento modifique el modelo de gestión del agua. Solicitan al equipo del gobierno que se municipalice su gestión y todos sus vertientes.

Son ciudadanos que se han puesto a trabajar sin ánimo de lucro en buscar los medios necesarios para desarrollar este proyecto para la ciudad de Terrassa. Lamentablemente el Equipo de gobierno, que es el que tiene los medios técnicos, financieros y asesoramiento jurídico, no opina lo mismo.

Por el contrario, no está poniendo todos los medios para poder conseguir la información y poder realizar el correspondiente estudio de viabilidad por una gestión pública y transparente. A este no le interesa en absoluto, y no está por la labor. Si han medio aceptado realizar un estudio para callar las bocas es porque ven el apoyo conseguido por el trabajo de estos ciudadanos. Del compromiso de: TcE, CUP, ERC, MES, CGT, CNT, CCOO, UGT, ICV, Procés Constituent, Recortes cero, Si, aturats mes 50 años, EUiA, AAVV Segle XX, Podemos, FAVT, que firmaron el " PACTE SOCIAL PER L'AIGUA  A TERRASSA. El equipo de gobierno se han visto obligado a ceder algo, para callar voces.

Por eso han asignado al Comisario Joan Gaya y como mediadora a Itziar González y organizar la mesa técnica ( MA ). Lamentablemente en el departamento de medio Ambiente no hay técnicos para realizar un estudio lo suficientemente técnico y transparente, como en el departamento jurídico no hay personal cualificado para ver la viabilidad de cuál es la gestión más adecuada. En cuanto al tema financiero tampoco habría problemas y no se tendría que destinar ninguna partida económica. El Ayuntamiento cobró 1.400.000 € de las acciones que tenían en la empresa "Agua pública de Terrassa"( Mina),  El coste para el estudio sería ( 0 € ) para los ciudadanos.

Esto provoca que los dinosaurios despierten de su sueño profundo de 75 años como cuando los osos terminan de invernar. Bostezan enseñando sus dientes como diciendo “aquí estoy”. La centralita del Ayuntamiento se bloquea, perdón, el teléfono del Alcalde, y los departamentos de medio ambiente... “¿Qué pasa?”, “ ¿Quiénes son estos?”.

Los dinosaurios ya se han despertado y se frotan los ojos viendo lo que está sucediendo. Habla el director general de agua de Terrassa, Sr.Josep Lluis Armenter, su presidente Sr. Marià Galí. La Fundación Mina, comprando voluntades de los ciudadanos, ¡qué generosa está ahora!  Táctica que han aprendido muy bien del PSC, después de 35 años gobernando Terrassa.

Por esto, el trabajo que durante años han estado realizando nuestros políticos se sale de lo razonablemente correcto. ¿Qué derechos se creen que tienen, para hipotecar un servicio como la gestión del agua por 50 años más?. Cuando un ciudadano va a unas elecciones municipales,  asume que durante cuatro años sus regidores trabajarán para el bien de la ciudad.. Pero esto no quiere decir que tenga que hipotecarla a más de una legislatura  con acuerdos con las empresas que tienen concesiones con el Ayuntamiento.


Los políticos tendrán que contestar a preguntas de los ciudadanos como:

 
-     No se puede entender, que la empresa que dice que es pública ( Agua pública de Terrassa ), cuando se le solicita datos para realizar un estudio de viabilidad sobre la nueva gestión, lo primero que te contestan es que es confidencial.

-    Qué extraño que este año el recibo del agua no se incremente.

-    Cómo es que las. las AAVV y entidades de nuestra ciudad no se implican o pronuncian con un tema tan importante como el agua. ¿Cuántas voluntades hay compradas por parte del ayuntamiento?

-    Cómo se puede permitir que el Ayuntamiento  coja dos estudios técnicos de ( MINA ) sobre la gestión más recomendable, siendo esta la primera interesada en gestionar el servicio otros 50 años. ¿ Esto cómo se llama? 

- ¿Qué precio tendrá que pagar la ciudadanía de Terrassa si mantenemos la empresa que           Gestiona actualmente el agua?, ¿esperamos una subida del 9%?, como ha sucedido en otras   poblaciones cercanas a Terrassa y que también gestiona MINA.

-¿Dónde están la fuerzas políticas que firmaron el pacto del agua?. ¿Cómo lo permiten y no hacen un rechazo públicamente?. Hay que recordar a MINA que para ofrecer otros 50 años de gestión el Ayuntamiento tendría que realizar un concurso de empresas interesadas en la gestión del agua.  A no ser que MINA también compre voluntades dentro del Ayuntamiento. Y estos ya hubieran aceptado la voluntad del dinosaurio. ¿Ilegalidad?

 
Si el Ayuntamiento considera que esta es la  joya de la corona, Sr. Alcalde, ¿cómo  puede permitir que Agua de Terrassa ( MINA )  no colabore con el Ayuntamiento siendo transparente, a la hora de entregar información?.  Como ciudadano me niego a que esta empresa gestione el agua en nuestra ciudad.

El Equipo de gobierno, tiene claro que quiere una gestión mixta (51% Ayuntamiento 49% empresa que gestione el servicio, perdón ( Mina )), eso es lo que quieren.

Hace poco tiempo, se realizaron elecciones municipales pero lo que no se cuenta a los ciudadanos es que el bastón que le dan al Alcalde por ganar las elecciones el cual es el SIMBOLO DEL PODER, los socialistas lo entregan a las empresas importantes de la ciudad, como MINA y estas hacen y deshacen lo que les da la gana en nuestra ciudad.

Sr. Alcalde vivimos en una democracia o en una tiranía por parte de unos dinosaurios. No juegue con los ciudadanos de Terrassa. Si no es capaz de entender que esta puesto como alcalde por los ciudadanos y que su deber es defender los intereses de estos, coja las maletas y dedíquese a otra cosa.

Lamentablemente la campaña de los dinosaurios en todos estos días es increíble, haciendo confundir a los ciudadanos, como si ellos fueran los únicos que saben hacer las cosas.

Uno puede entender el interés del empresario y creo que todos coincidimos en decir que sus objetivos es ganar el máximo posible de dinero, al mínimo coste. Esto es lo que ha estado haciendo agua de Terrassa ( Mina ) durante 75 años.

Pero lo que no se entiende es que en las instalaciones tengan un 25 % de fugas de agua y que también los ciudadanos las tengamos que pagar, que después de 75 años de gestión, tengamos en nuestra ciudad más 247 km de tubería de amianto, y un agua con un pésimo sabor, tanto que no puede usarse para beber. Y cruzemos los dedos para que no tengan una avería las tuberías por su composición.

 

Saludos cordiales,

 

         Juan Cano Ortiz

Miembro de la AAVV Segle XX


Imagen extraída de proyectodelagua2010.blogspot.com
 
 

martes, 22 de diciembre de 2015

La Taula de l'Aigua recull firmes aquestes festes al costat de la Font del Bé Comú.

La Taula de l'Aigua ha muntat una paradeta al Raval per a recollir firmes a favor de la municipalització de l'aigua a Terrassa, i per a que la gestió sigui pública 100% amb el control de la ciutadania, perquè defensem l'aigua com a bé comú.
 
 
Ningú ha de fer negoci amb un bé imprescindible per a la vida. I estem convençudes de que des de la pública o podem fer millor que fins ara. Ciutats com París, que hi té la seu de les grans multinacionals de l'aigua, han demostrat que la gestió pública ha aconseguit millorar la gestió en benefici de tota la ciutadania, i del mediambient.
 
Perquè el coneixement no és patrimoni de cap empresa privada, perquè el coneixement el tenim les persones i la Taula defensa que les treballadores de la concessionària actual continuint oferint el seu coneixement i conservant el lloc de treball.
 
Passa't avui per la nostra paradeta (dies 21 i 22 de desembre), a la Raval de Montserrat!Tenim un artista a la Taula i ens ha muntat unes figuretes agafant aigua a la Font del Bé Comú!
 
 



 

domingo, 20 de diciembre de 2015

Aigua: Font de vida o de negoci


Des de la Taula de l'aigua de Terrassa defensem que l'aigua sigui tratada com un bé comú, que pertany a totes i que ha de ser gestionat des de lo públic amb control de la ciutadania, per a que ningú en faci de l'aigua un negoci, com si l'aigua fós una mercadería.
 
L'aigua no és una mercadería, és un recurs imprescindible per a la vida, i ningú n'ha de ser privat per motius de pobresa.
 
Portar l'aigua a les nostres cases i mantenir els ecosistemes en perfecte ús, sense malbaratament i sense deixar residus, de forma que les noves generacions també puguin gaudir-ne té un preu. Aquest preu ha de ser el just per cobrir aquests costos i no més. No hem de pagar per l'aigua cap benefici a cap accionista, perquè qui gestioni hem de ser nosaltres, el poble, a través dels nostres representants , amb els que estarem en continua col.laboració.

Mireu aquests dos enllaços i aneu pensant-hi...


Aigua, font de vida o de negoci. (Vidèo fet per Aigua és Vida)



Portem als tribunals l'AMB per la privatització de l'aigua i el sanejament



Imagen de: http://pt.slideshare.net/

viernes, 27 de noviembre de 2015

Carta de l'Aigua de Terrassa: un document de construcció de futur.


La Taula de l'Aigua de Terrassa presenta una proposta de futur de cara a com volem la gestió de l'aigua a la nostra ciutat:
 
 
 

CARTA DE L’AIGUA DE TERRASSA

 

 

Preàmbul

 

 

 

Els ciutadans de Terrassa tenen una responsabilitat compartida en l'ús de l'aigua d'una manera democràtica i transparent, socialment justa i ambientalment sostenible. Un servei d'aigua potable i un sistema de sanejament d'alta qualitat a la ciutat són igualment importants, així com la protecció de la natura, els recursos naturals i una adequada administració de l'aigua subterrània. Els següents principis constitueixen el marc per portar a terme aquest objectius, a través de la futura empresa municipal d’aigua, Aigües Municipals de Terrassa (en endavant AMT).

 

 

 

           1. Principis polítics generals

 

1.1)      AMT presta un servei públic de primera necessitat, un bé comú. L'accés a l'aigua potable i al servei de sanejament bàsic es un dret humà fonamental, i com a tal, ha de d'estar garantit als ciutadans.

 

1.2)      L'aigua ha de ser econòmicament accessible per tots els ciutadans de Terrassa. La població de la ciutat té dret a obtenir aigua d'alta qualitat d'acord a tarifes i condicions socialment apropiades. Ningú ha de ser privat d’accés a l’aigua per motius econòmics.

 

1.3)      L'abastament d'aigua és essencial per a la vida, i la seva disponibilitat es troba entre les tasques de més alta prioritat de la ciutat. No s'ha de privatitzar, ni total ni parcialment, el subministrament d'aigua potable o el sistema de sanejament, ni tampoc en el context de les anomenades associacions públic/privades o cap model semblant.

 

1.4)      L'administració del servei d'aigua per a ús domèstic de Terrassa s'ha d'organitzar democràticament, és a dir, amb la participació democràtica dels ciutadans. L'administració de l'aigua ha de ser transparent. La participació democràtica directa de la població en l'AMT de Terrassa s'ha de garantir.

 

1.5)      AMT així com la ciutat de Terrassa, es fan corresponsables i defensores de la Directiva Marc Europea de l'Aigua del 2000 i del Pacte Social Per L'Aigua Pública.

 

 

                  2. Principis econòmics

 

2.1)      L'AMT no té finalitat lucrativa. Establirà les taxes que permetin cobrir els costos dels serveis i fer provisions per a desenvolupaments tècnics i/o econòmics, assegurant el cicle integral de l’aigua.

 

2.2)      Cap companyia que no estigui relacionada amb l'aigua pot ser integrada en l'AMT.

 

2.3)      AMT abasteix a tota la ciutat amb aigua potable dels seus propis recursos d'aigua subterrània i de l'aigua filtrada del riu Llobregat. L'aigua subterrània de Terrassa, així com l'aigua filtrada, han de continuar disponibles, com a mínim, amb la mateixa qualitat actual i per les següents generacions. Per assolir aquest objectiu, l'equip tècnic associat amb el subministrament d'aigua potable i sistema de sanejament ha de complir amb els últims estàndards tècnics i científics. Gestions d'aigua alternatives, com l’ús d'aigua pel servei, han de ser altament recomanats en la planificació. L’ inversió en AMT ha de ser suficient per a reunir aquest requisits.

 

2.4)      AMT està expressament interessada en assegurar les conques dels rius, i cooperar amb entitats, municipis, ciutats, autonomies, organismes nacionals i internacionals com a part de l'administració pública de l'aigua per a ús domèstic. AMT participa activament en el model de cooperació públic-públic, amb els bens comuns com el seu principi rector. Un enfocament orientat al lucre per a cooperacions territorials serà rebutjada per principi.

 

 

 

2.5)      Les condicions de treball i salaris dels empleats restaran subjectes als termes dels acords col·lectius, i la plantilla d'AMT no s'ha de reduir amb la municipalització. Tots els empleats seran remunerats d'acord als principis de "Mateix salari per mateix treball". El dret de codeterminació de treballadors i membres del personal d'AMT serà ampliat i no simplement garantit.

 

2.6)      La ciutat de Terrassa posarà a l'abast dels ciutadans, de forma raonable, recursos per a assegurar la participació democràtica, com per exemple, consells ciutadans, consells d'empleats i, per a la investigació relacionada amb l'aigua.

 

 

 

            3. Principis ambientals

 

3.1)      AMT i l'Ajuntament de la ciutat treballen junts para assegurar aigua d'alta qualitat, com a mitja essencial de vida, prevenint qualsevol risc en el manteniment de la qualitat de l'aigua de Terrassa.

 

3.2)      El treball de l'AMT i l'orientació de la política de Terrassa es caracteritza pel propòsit de protegir recursos. L'equilibri ambiental de la ciutat no ha de deteriorar-se i ha de ser millorat constantment.

 

3.3)      Terrassa i AMT implementen els estàndards de la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea (DMA) del 2000.

 

3.4)      Les superfícies d'aigua protegides han de ser mantingudes. Aquestes no poden ser requalificades com a terrenys de construcció especulativa.

 

3.5)      L'extracció d'aigua ha de ser limitada fins el punt que sigui ambientalment compatible. No s'ha de fer cap es esforç per exportar aigua.

 

3.6)      L'administració de l'aigua subterrània li ha de correspondre a la ciutat de Terrassa.

 

3.7)      Boscos mixtes saludables son la garantia d'espais verds saludables i d'un subministrament d'aigua sostenible. L'Ajuntament de Terrassa promou el desenvolupament pro-natura d'espais verds orientats a protegir el sòl i per tant l'aigua subterrània. Aquest terrenys verds  inclouen aquest boscos. Aigües de Terrassa assumeix tota la responsabilitat del subministrament d'aigua urbana,  així també com la defensa de tots els tipus de zones verdes de la ciutat (terra sense cultivar, parcs, arbrat de carrers, horts, jardins urbans, etc.)

 

3.8)      La prioritat es defineix per a la conservació del sòl. L'administració del sòl està orientada a la protecció de l'aigua subterrània, superficial i la manant. Més enllà que evitar la impermeabilització dels sòls, la quantitat, qualitat i l'estructura de sòls lliures deuen ser mantinguts.

 

3.9)      L'agricultura orgànica ha de ser fomentada per a protegir els recursos d'aigua i reduir la contaminació de l'aigua del subsòl.

 

3.10)    El Treball Hidràulic per l'obtenció de petroli cru i gas natural (conegut como "fracking”), ha de ser descartat per sempre, abrogant per la prohibició en tot l'Estat.

 

3.11)    AMT i la Generalitat de Catalunya deuen treballar per a limitar, reduir i ràpidament acabar amb la contaminació del riu Llobregat i especialment, a la actual contaminació  fruit de les mines de Potasses.

 

3.12)    AMT farà tot el que sigui necessari per a mantenir fora o eliminar de l'aigua, les substàncies nocives per a la gent i la natura. Un procés de tractament d'alta qualitat per l'efluent ha de ser garantit en tot moment.

 

3.13)   AMT fomentarà l’ús de l’aigua com a aigua de boca a tota la ciutadania, assegurant els nivells de qualitat de l’aigua i propietats organolèptiques.

 

 

            4. Principis legals

 

4.1)      AMT està obligada a complir els estàndards ambientals de la Directiva Marc de l'Aigua de l'Unió Europea (DMA) del 2000. Aquesta directiva té com objectiu millorar el medi ambient aquàtic en la comunitat europea. Respecte al riu Llobregat, la nostra font d'aigua present i futura, la prioritat serà complir els estàndards de la DMA.

 

4.2)      Els principis d'aquesta Carta de l'Aigua de Terrassa han de ser considerats en l’elaboració de les lleis, disposicions legals i altres normes que estiguin relacionades amb l'estructura operacional i accions de l'AMT, i traslladar aquestes, per a la millora de les mesures que es prenguin per la Generalitat de Catalunya en matèria de la política d'aigües. Noves lleis, disposicions legals i d'altres normes que concerneixin a l'AMT o a la política de l'aigua de la ciutat hauran d'estar d'acord amb les disposicions de  la Carta de l'Aigua de Terrassa.

domingo, 8 de noviembre de 2015

Gestión ecosistémica del agua versus gestión de recurso.

Pedro Arrojo parla d'eficàcia,quan es refereix a temes de gestió d'aigua. El terme es més complert i va més lluny que el d'eficiència econòmica, que només té en compte aspectes purament crematístics.

Parlar d'eficàcia ens porta a parlar d'ecologia, de consciència social,  de sostenibilitat, d'estalvi, de visió de mig i llarg termini. Eficàcia, en temes d'aigua és parlar de defensa de la vida, de la dignitat de la vida humana, animal i ecosistèmica. És molt més que mirar un compte de resultats positiu, o de tenir aigua potable a les aixetes, a poder ser, barateta...
 
Parlar d'eficàcia és parlar de sentit comú, aquest que és el menys comú dels sentits, perquè s'hi barreja l'ego humà, i els interessos dualistes, que són quasi incapaços de posar-se en una visió planetària, una visió de conjunt que ens permetria entendre que els humans som una sola cosa amb la natura. I dic "quasi incapaços", perquè comença a alçar-se la veu d' aquesta part de la ciutadania que sí té consciència global i que comença a actuar de forma local.
 
Si formes part, lectora o lector, d'aquesta ciutadania que ja no es conforma amb el que fan els càrregs electes, i estàs en la línia de construir una democràcia participativa on ho puguis decidir tot, mira aquest vidèo de 25 minutets en que Pedro Arrojo explica molt bé les funcions de l'aigua i perquè el mercat no té els instruments necessaris per a la seva gestió. És molt didàctic!!!
 
 

Pedro Arrojo: el agua es un derecho humano (clika aquí per veure el vidèo)




Pedro Arrojo, catedrático de la Universidad de Zaragoza y fundador de la Fundación La Nueva Cultura del Agua.
 

viernes, 6 de noviembre de 2015

La gestión del agua ha de ser pública: entrevista a Annelies Broekman.

El 22 de març és el dia mundial de l'Aigua . El 2014, diferents organitzacions (1), que treballen per una gestió no mercantil d'aquest bé comú, reconegut com a Dret Humà, van celebrar la primera Àgora de l'aigua, a la població catalana de Manlleu, al Museu que està tocant al riu Ter, al seu pas per aquest bonic indret.
 
La idea, com explicaven els organitzadors en la convocatòria per la trobada i el debat, era donar veu i ressò a la " veu de la ciutadania davant un govern que no té cap interès en resoldre el problema de la contaminació dels nostres rius, cap interès en garantir un cabal ecològic dels mateixos ni cap interès en evitar els talls d'aigua que milers de catalans i catalanes estan patint. Per contra impulsa privatitzacions" arreu del territori.
 
D'ençà a hores d'ara les voluntats polítiques han canviat ben poc a casa nostra. Ens sembla molt oportú penjar aquí l'enllaç a l'entrevista que aquell dia va respondre la Annelies Broekman perquè parla molt clar sobre els reptes que tenim com a ciutadanes en les qüestions relacionades amb l'aigua. És important ampliar la conciència ciutadana per tal que no ens venguin la moto amb les gestions mixtes, que són sense cap mena de dubte, privatitzacions encobertes, maquillades de control públic, que acaba quedant en una pura abstracció, i que no s'acompleix ni amb la més bona de les voluntats. Ja ens hi estem trobant. Només cal demanar a la Mina d'Aigües de Terrassa que doni dades contrastables, i observar com es fan els suecs, el que poden i el que no, també. I com contraataquen comprant voluntats amb els diners de la Fundació, que no tenen un altre origen que el que paguem entre totes les ciutadanes en el rebut que ens passen trimestralment.

Davant dels interessos mercantilistes, dels quals només estàn disposats a defendre'ns uns pocs grups polítics, és necessària la nostra veu forta com a ciutadanes. ´
Per anar fent boca i tenir més coneixements del tema mireu que diu l'Annelies:


La gestión del Agua ha de ser pública: Annelies Broekman - Ecologistas en Acción


Annelies Broekman. Técnica en el Proyecto"Making society an active participant in wàter adapatation" de CREAF




(1)Aigua és Vida, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria Sense Fronteres, Grup de Defensa del Ter, Plataforma en Defensa de l?Ebre, Prou Sal, Xarxa Nova Cultura de l'Aigua.