De què parlem? D’aigua, de gestió, d’ideologia? (Títol que fa referència al
del butlletí nº 67 de MINA)
Quan parlem d’aigua, parlem de Dret humà i de la Nova Cultura de l’Aigua.
La Taula de l’aigua té un posicionament ideològic, és clar que sí! Defensa
la gestió pública amb control de la ciutadania. La Taula està convençuda que la
gestió pública pot ser eficient, eficaç i més justa que la privada, perquè si
l’aigua es gestiona des de la pública,
hi ha una distribució de la renda que mira l’interès general, i no s’ha de
repartir dividends, perquè ja no es valora en termes de guanys sinó en termes
de millorar el que és el Comú.
Les posicions que defensen la gestió privada o la gestió mixta, que no
deixa de ser una privatització encoberta, també tenen una clara ideologia.
Defensen el mercat com a garantia de la millor opció i defensen l’obtenció de
beneficis encara que el bé sigui l’aigua.
Cadascú defensa una o altra opció en funció de les seves idees i això és
legítim. Perquè tanta por a les idees? A la paraula ideologia se l’ha carregat
amb un signe negatiu que no hauria de tenir. Precisament els ideòlegs de
privatitzar-ho tot, fins els serveis més essencials són els que ens volen fer
creure que no en tenen d’ideologia, i s’omplen la boca de vocables com
eficiència i coneixement , com si aquests fossin patrimoni seu.
Ciutadania de Terrassa, heu de saber que la gran capital París, on estan
les seus de les grans multinacionals de l’aigua, va municipalitzar el servei
d’aigües fa uns cinc anys, amb un gran èxit de gestió, aconseguint tenir en
compte aspectes tan importants com una gestió ecosistèmica molt més complerta
que quan la gestió obeïa criteris purament crematístics.
La Taula no ens posicionem contra cap empresa privada. Fins i tot podem reconèixer
les coses que s’han fet bé, i afirmem que pels serveis prestats ja han rebut
amplis i sucosos beneficis, com demostren els comptes empresarials. Afegir que
totes les activitats promogudes des de la Fundació Mina dirigides a la
ciutadania surten del rebut que paguem entre totes.
A més, és que el debat no és aquest. El debat va més enllà: defensem que
amb l’aigua no s’ha de fer negoci perquè la considerem un dret humà, un bé
comú, i mai una mercaderia. I defensem una gestió integral de l’aigua en la
defensa dels ecosistemes naturals i els socials. Parlem de la Nova Cultura de
l’Aigua, que va molt més enllà de l’aigua que arriba a les nostres aixetes.
I una darrera cosa, el servei d’aigües constitueix un monopoli natural,
només una empresa pot gestionar el servei, així la sacrosanta competitivitat
que ofereix el mercat com a avantatge no es pot aprofitar. Millor en mans del
gestor públic sota control ciutadà i amb criteris de sostenibilitat i servei,
més enllà de la voluntat de fer diners de forma segura. Naturalment la nostra
idea defensa mantenir el personal
laboral que porta actualment la gestió i només canviar la direcció en
aquesta nova empresa pública que seria Aigües de Terrassa.
Sonia Giménez Guzmán
Membre de la Taula de l’Aigua de
Terrassa
