La Taula de l'Aigua a Madrid en el Encuentro de CIudades por el agua pública els díes 3 i 4 de nov. de 2016

Encuentro de ciudades por el Agua Pública: Madrid 3 y 4 Noviembre

Terrassa ha fet escoltar la seva veu a Madrid en qüestions d'aigua i el perquè defensem la gestió pública amb participació ciutadana, com a garantia de la rendició de comptes, la transparència i la gestió ecosistèmica. Entre totes aconseguirem que amb l'aigua ningú pugui fer negoci, perquè l'aigua no és una mercaderia, i no volem que ens la gestioni qui defensa l'interès privat d'uns quants accionistes. L'aigua no és un cotxe de luxe, tots en necessitem i només hi ha una empresa a la que poder dirigir-se, per això la volem en les nostres mans.

Els dos enllaços us porten a poder escoltar i veure de què es va parlar en aquestes jornades a on es va exposar la importància de l'aigua i de que les poblacions ens adonem que des de la gestió pública podrem tenir un major control i no estarem a expenses del que els lobbies i les empreses privades vulguin fer i guanyar amb aquest bé essencial que és dret humà. Per que no és cert que la privada sigui més eficient , simplement perquè han de repartir dividends i perquè eviten incloure tots els costos en els seus balanços, perquè no tenen en compte de veritat el mediambient ni tenen en el centre a les persones i el seu benestar.

En el primer enllaç podreu trobar el que va dir la companya Sonia Giménez de la Taula, entre els minuts 4.16 i ell 4.36.

En el segon trobareu cap al final l'intervenció del nostre alcalde, en Jordi Ballart, en la seva intervenció a favor d'una gestió pública participativa de l'aigua que recuperi els valors d'aquest bé essencial més enllà dels valors crematístics d'una economia neolliberal.

Aquest Encuentro de Ciudades por el Agua Pública a Madrid enllaça amb la tendència internacional a gestionar l'aigua des de les institucions públiques. Ha començat a germinar la llavor d'una administració democràtica que prengui nota del que una ciutadania conscient i compromesa té a dir quant els béns públics. Estem creant una xarxa d'electes i ciutadanes per un treball en cooperació continua.

Encuentro Ciudades por el Agua Pública en Madrid los días 3 y 4 Noviembre de 2016


Jornada día 4 noviembre, que incluye la intervención del Sr. Jordi Ballart, alcalde de Terrassa

Inici de ronda de teatre per a nens a les Biblioteques públiques

Avui hem pogut disfrutar de l'obra "La memòria de l'aigua" de la Companyia Akwa, a la Biblioteca del districte 4 de Terrassa. Els petits i els grans han disfrutat de la màgia i la poesia d'aquest espectacle infantil que vol explicar la importància de l'aigua, la necessitat de que cuidem la natura i els ecosistemes i com a vegades els negocis obliden aquestes coses en la seva ceguesa que els porta només a mirar de guanyar diners.

Hem engegat el debat de l'aigua als barris, aprofitant l'ajuda del dispositiu per al Debat que ha obert l'Ajuntament de Terrassa. Hem pogut comprobar com de lluny de la gent està el debat i la gran necessitat que hi ha de que la informació arribi a tot arreu.

Els hem explicat com d'important és que totes participem en la gestió d'aquest bé comú que és l'aigua, i que la Taula de l'aigua volem que ningú en faci negoci, perquè l'aigua és un bé excepcional, de primera necessitat i que pot gestionar-se de forma més eficient si la gestió és directa i participativa, i enlloc de repartir dividends, el que paguem a través de taxa, cubriría unes millors infraestructures, una millor cura del medi ambient i uns preus més justos per a tothom.

Cada dimarts a les 18h. a una biblioteca diferent. No t'ho perdis. Consulta la plana de l'Ajuntament o a les Biblioteques o mira el Facebook i el Twitter(@tauladelaigua) de la Taula.

8 de novembre  BCT Districte 3. C. del Germà Joaquim,66

15 de novembre BCT Districte 6. Rambla Francesc Macià, 191-193

22 de novembre Centre Avel.lí Estrenjer. Districte 5 (Plaça de la Cultura, 5)

28 de novembre Centre Montserrat Roig. Districte 2 (Avinguda Barcelona, 180)

Si vols saber-ne més: En homenatge a la Maria Sala, amb qui vam conèixer la Companyia Akwa un dia de primavera.

En resposta a les "mitjes veritats" del Sr. Mario Jiménez Malagón

En resposta a l’article publicat al Diari de Terrassa pel senyor Mario Jimenez Malagón article “Medias verdades, dobles mentiras”, la Taula de l’Aigua de Terrassa vol fer ús del seu dret de rèplica amb el següent escrit de resposta.

És obvi que un ciutadà com vostè,  pugui discrepar del camí que s’ha iniciat a la nostra ciutat per recuperar un bé comú, i un dret bàsic per a la vida digna de les persones, com és l’aigua potable. Però el que no pot qüestionar  de cap manera és que després de 75 anys de concessió del servei de l’aigua a Mina, ara toqui complir amb el que està escrit al contracte i es procedeixi a la liquidació i reversió ordenada de tots els béns bàsics que són imprescindibles per seguir prestant el servei de subministrament a totes les llars de la nostra ciutat.

I... resulta que el contracte diu textualment que: “transcorregut el termini de 75 anys, es donarà per amortitzat i indemnitzat el capital, les obres i les instal·lacions, a més de les despeses originades i, en conseqüència, extingida o caducada la concessió, quedant de propietat i plena disposició de l’Ajuntament l’explotació d’aquesta concessió, com la plena propietat de les conduccions, edificacions, instal·lacions i obres realitzades per la captació, elevació, conducció i distribució de les d’aigües, procedents de la captació concedida a aquest Ajuntament al 1934 i tots el drets que d’aquesta explotació i propietats es derivin “.

Senyor Mario, potser per desconeixement ignora que la concessió es va atorgar a nom d’uns industrials terrassencs, i posteriorment a Mina, sense cap tipus de concurs, perquè es va considerar que la gestió del servei seria sense ”ànim de lucre”, amb només un compromís de  compensar les despeses i les inversions realitzades, per portar i distribuir l’aigua a Terrassa.

La veritat ha resultat una altre i Mina està obtenint  uns beneficis d’un 10 % de les despeses d’explotació, més un 6 % de la compra d’aigua, més  un % superior en 1,75 punts a l’Euribor de tot el capital invertit. Aquesta anomalia del contracte s’ha mantingut fins al dia d’avui i cap govern municipal ho ha posat en qüestió.

Vostè tampoc es mostra favorable a què l’Ajuntament en dues ocasions no hagi acceptat els increments sobre l’aigua que proposava Mina. Li vull recordar que els increments sobre el preu de l’aigua a la nostra ciutat des del 2003 al 2015 han estat del 63,6 %, mentre que l’IPC per aquest mateix període va ser del 29, 8 %.

Ha de saber, que és obligació del nostre Ajuntament fiscalitzar els comptes de Mina al detall, abans d’autoritzar un increment de preu , doncs es tracta d’un servei públic, i és l’Ajuntament el titular indiscutible del servei. Ja era hora de que l’Ajuntament deixés d’autoritzar els augments de preu, només donant per bo un resum de comptes presentat per la concessionària , en la immensa majoria de casos sense auditar. És obligació del titular el control i fiscalització de les despeses, ingressos i inversions al detall per poder justificar qualsevol increment de tarifes.

Vostè també fa esment que l’aigua, en la seva opinió, no ha de ser el punt més important de debat a la nostra ciutat, però els fets demostren el contrari. La concessió finalitza el proper 9 de desembre després de 75 anys, i resulta evident que aquest fet obre una possibilitat immensa per obrir el debat a la nostra ciutat sobre la recuperació de la gestió pública i directa de l’aigua.

Parlar de” falta de intel·ligència emocional i afectiva a la nostra ciutat” és un insult al sentit comú i a la sensibilitat de la ciutadania de Terrassa. Ens està dient que encara els hi hem d’agrair als accionistes, siguin de Terrassa o no, hagin fet més o menys bé la seva tasca i que els hem de deixar seguir fent negoci per estalviar-nos els pleits que interposen, i donar-los 50 anys més de concessió confiant que després no ens en posaran de problemes?

Vostè creu que encara els hi devem favors després que durant 75 anys s’hagin lucrat amb compensacions molt superiors als diners inicialment invertits?

Hem d’acceptar el xantatge que estan fent a l’Ajuntament per tal que acceptin una de les dues propostes de pròrroga de Mina:  25 anys més de concessió, sense cap tipus d’inversió,  o 50 anys més amb inversions, amb la il·legalitat que comporta atorgar a dit, sense concurs de pública concurrència, una nova concessió?

Mina amenaça amb indemnitzacions milionàries si no acceptem aquestes “imposicions”, a les quals l’Ajuntament ha respost amb un contra informe d’un prestigiós bufet assessor, que com a màxim la indemnització no arribaria al milió d’euros, quantitat totalment assumible i que no comportaria increments de preu de les tarifes de l’aigua, amb la nova gestió directa.

Amb una gestió directa l’Ajuntament podrà disposar de més recursos econòmics, 1.800.000 euros de benèfics que anaven a parar als accionistes, per fer més inversions vinculats a la millora dels servei, a la millora de la qualitat de l’aigua, i les tarifes es convertiran en taxes, com a preus públics de l’aigua i hauran de passar pel control de legalitat i eficiència de la intervenció municipal, i com a taxes no es podrà tallar mai el subministrament de l’aigua a famílies per motius econòmics, i s’haurà de mantenir el cost real de l’aigua sense beneficis. De fet això de conduir els preus del servei de l’aigua a través de taxes és un imperatiu legal que ja fa anys que s’hauria d’estar aplicant.

També ens agradaria deixar-li clar que això que a ningú l’importa qui li subministra l’aigua, mentre el servei sigui constant, de qualitat sanitària i a bon preu, és si més no, menystenir la capacitat de la gent de saber que el tema de l’aigua és molt més important  i  que va més enllà del fet que l’aigua arribi a les nostres aixetes. A la gent també ens interessa la cura ecosistèmica del medi natural i ens importa també com es gestiona un bé que ens pertany a totes sense ànim de lucre.  Al mateix temps aprofitem per a repetir que defensem els llocs de treball de la plantilla necessària per seguir mantenint el servei a la nostra ciutat i el coneixement i el saber fer del que són dipositaris.

El que és cert senyor Mario, és que fa la impressió que vostè amaga les veritats. I les mentires, a costa de repetir-se-les, només fan que convertir -lo al que les diu en un mentider.

Santi Aragonès Roca. Taula de l’aigua de Terrassa

En resposta a les "mitjes veritats" del Sr. Mario Jiménez Malagón

En resposta a l’article publicat al Diari de Terrassa pel senyor Mario Jimenez Malagón article “Medias verdades, dobles mentiras”, la Taula de l’Aigua de Terrassa vol fer ús del seu dret de rèplica amb el següent escrit de resposta.

És obvi que un ciutadà com vostè,  pugui discrepar del camí que s’ha iniciat a la nostra ciutat per recuperar un bé comú, i un dret bàsic per a la vida digna de les persones, com és l’aigua potable. Però el que no pot qüestionar  de cap manera és que després de 75 anys de concessió del servei de l’aigua a Mina, ara toqui complir amb el que està escrit al contracte i es procedeixi a la liquidació i reversió ordenada de tots els béns bàsics que són imprescindibles per seguir prestant el servei de subministrament a totes les llars de la nostra ciutat.

I... resulta que el contracte diu textualment que: “transcorregut el termini de 75 anys, es donarà per amortitzat i indemnitzat el capital, les obres i les instal·lacions, a més de les despeses originades i, en conseqüència, extingida o caducada la concessió, quedant de propietat i plena disposició de l’Ajuntament l’explotació d’aquesta concessió, com la plena propietat de les conduccions, edificacions, instal·lacions i obres realitzades per la captació, elevació, conducció i distribució de les d’aigües, procedents de la captació concedida a aquest Ajuntament al 1934 i tots el drets que d’aquesta explotació i propietats es derivin “.

Senyor Mario, potser per desconeixement ignora que la concessió es va atorgar a nom d’uns industrials terrassencs, i posteriorment a Mina, sense cap tipus de concurs, perquè es va considerar que la gestió del servei seria sense ”ànim de lucre”, amb només un compromís de  compensar les despeses i les inversions realitzades, per portar i distribuir l’aigua a Terrassa.

La veritat ha resultat una altre i Mina està obtenint  uns beneficis d’un 10 % de les despeses d’explotació, més un 6 % de la compra d’aigua, més  un % superior en 1,75 punts a l’Euribor de tot el capital invertit. Aquesta anomalia del contracte s’ha mantingut fins al dia d’avui i cap govern municipal ho ha posat en qüestió.

Vostè tampoc es mostra favorable a què l’Ajuntament en dues ocasions no hagi acceptat els increments sobre l’aigua que proposava Mina. Li vull recordar que els increments sobre el preu de l’aigua a la nostra ciutat des del 2003 al 2015 han estat del 63,6 %, mentre que l’IPC per aquest mateix període va ser del 29, 8 %.

Ha de saber, que és obligació del nostre Ajuntament fiscalitzar els comptes de Mina al detall, abans d’autoritzar un increment de preu , doncs es tracta d’un servei públic, i és l’Ajuntament el titular indiscutible del servei. Ja era hora de que l’Ajuntament deixés d’autoritzar els augments de preu, només donant per bo un resum de comptes presentat per la concessionària , en la immensa majoria de casos sense auditar. És obligació del titular el control i fiscalització de les despeses, ingressos i inversions al detall per poder justificar qualsevol increment de tarifes.

Vostè també fa esment que l’aigua, en la seva opinió, no ha de ser el punt més important de debat a la nostra ciutat, però els fets demostren el contrari. La concessió finalitza el proper 9 de desembre després de 75 anys, i resulta evident que aquest fet obre una possibilitat immensa per obrir el debat a la nostra ciutat sobre la recuperació de la gestió pública i directa de l’aigua.

Parlar de” falta de intel·ligència emocional i afectiva a la nostra ciutat” és un insult al sentit comú i a la sensibilitat de la ciutadania de Terrassa. Ens està dient que encara els hi hem d’agrair als accionistes, siguin de Terrassa o no, hagin fet més o menys bé la seva tasca i que els hem de deixar seguir fent negoci per estalviar-nos els pleits que interposen, i donar-los 50 anys més de concessió confiant que després no ens en posaran de problemes?

Vostè creu que encara els hi devem favors després que durant 75 anys s’hagin lucrat amb compensacions molt superiors als diners inicialment invertits?

Hem d’acceptar el xantatge que estan fent a l’Ajuntament per tal que acceptin una de les dues propostes de pròrroga de Mina:  25 anys més de concessió, sense cap tipus d’inversió,  o 50 anys més amb inversions, amb la il·legalitat que comporta atorgar a dit, sense concurs de pública concurrència, una nova concessió?

Mina amenaça amb indemnitzacions milionàries si no acceptem aquestes “imposicions”, a les quals l’Ajuntament ha respost amb un contra informe d’un prestigiós bufet assessor, que com a màxim la indemnització no arribaria al milió d’euros, quantitat totalment assumible i que no comportaria increments de preu de les tarifes de l’aigua, amb la nova gestió directa.

Amb una gestió directa l’Ajuntament podrà disposar de més recursos econòmics, 1.800.000 euros de benèfics que anaven a parar als accionistes, per fer més inversions vinculats a la millora dels servei, a la millora de la qualitat de l’aigua, i les tarifes es convertiran en taxes, com a preus públics de l’aigua i hauran de passar pel control de legalitat i eficiència de la intervenció municipal, i com a taxes no es podrà tallar mai el subministrament de l’aigua a famílies per motius econòmics, i s’haurà de mantenir el cost real de l’aigua sense beneficis. De fet això de conduir els preus del servei de l’aigua a través de taxes és un imperatiu legal que ja fa anys que s’hauria d’estar aplicant.

També ens agradaria deixar-li clar que això que a ningú l’importa qui li subministra l’aigua, mentre el servei sigui constant, de qualitat sanitària i a bon preu, és si més no, menystenir la capacitat de la gent de saber que el tema de l’aigua és molt més important  i  que va més enllà del fet que l’aigua arribi a les nostres aixetes. A la gent també ens interessa la cura ecosistèmica del medi natural i ens importa també com es gestiona un bé que ens pertany a totes sense ànim de lucre.  Al mateix temps aprofitem per a repetir que defensem els llocs de treball de la plantilla necessària per seguir mantenint el servei a la nostra ciutat i el coneixement i el saber fer del que són dipositaris.

El que és cert senyor Mario, és que fa la impressió que vostè amaga les veritats. I les mentires, a costa de repetir-se-les, només fan que convertir -lo al que les diu en un mentider.

Santi Aragonès Roca. Taula de l’aigua de Terrassa

S'escriu Aigua, es llegeix Democràcia

Vine el 21 Octubre a saber com s'ho fan a París,Nàpols, Còrdova i Olesa.

No et perdis l'ocasió de conèixer altres formes de gestionar la cosa pública.

Construïm un abans i un després quant a la manera de fer política i de gestionar bens comuns, a partir de l'aigua, dret humà.

Participa! Innovarem entre totes i trobarem la manera de fer les coses bé, tenint cura dels medis natural i social, alhora que evitem la corrupció i el mercadeig amb l'aigua.

Més respostes a la proposta de Mina des de la Taula de l'aigua!

“La nostra proposta de Mina” no és la proposta de la ciutadania ni de la majoria dels nostres representants polítics de l’Ajuntament de Terrassa.

Amb l’article que ha publicat Mina en el Diari la Torre  amb el títol “ La nostra proposta : una societat mixta”, la concessionària actual del l’abastament d’aigua a la nostra ciutat torna a insistir i a pressionar a l’Ajuntament per a que Mina d’Aigües de Terrassa, continuï controlant el negoci amb una alternativa que qualifica com legalment viable, quan hi ha precedents molt recents que demostren que una concessió a dit, sense pública concurrència, en la línia de l’empresa mixta d’aigües de Barcelona, va ser declarada il·legal pel Tribunal Superior de Catalunya.

En la gestió privada que ha exercit Mina dels 75 anys de la vigència del contracte, l’Ajuntament no ha tutelat ni controlat efectivament el capítol d’inversions, ingressos i despeses, i ha estat a partir del 2011 quan ha hagut un canvi substancial en aquest sentit, i és ara quan s’ha demostrat de forma definitiva la falta de col·laboració i opacitat de la concessionària en facilitar tota la informació requerida pels serveis tècnics de l’Ajuntament i en la negació de la titularitat del servei que correspon, sense cap mena de dubte, al nostre Ajuntament, segons es recull a l’art. 85 i 86 de la  Llei 7/1985, reguladora de las bases de règim local o l’art. 66.3 del DL 2/2003, en un procés de liquidació d’un contracte.

Mina amb capital majoritari d’AGBAR, 100 % capital de la multinacional Suez, ha estat pressionant  amb el xantatge , en base a informes jurídics de part, amb l’amenaça de que si no obtenia la continuïtat del servei per 25 0 50 anys més, sense concurs públic d’adjudicació, demanaria una indemnització d’uns 60 milions d’euros pels bens que ella considera no reversibles, quan el que es desprèn de l’informe encarregat per l’Ajuntament a un prestigiós bufet d’advocats, es considera que tots els bens són reversibles, hi han estat substituïts i renovats i completament amortitzats, amb la qual cosa el valor residual de la compensació a Mina seria zero.

La gestió directa del servei incorporarà la subrogació de la plantilla de MINA ,adscrita a Terrassa i  també els hi garantirà per llei , les mateixes condicions laborals , socials i econòmiques que tenien acordades en conveni. A més els coneixements que han anat incorporant en els anys de servei no s’esfumaran pel canvi de gestió. Seria absurd, a més d’injust, no aprofitar aquest importantíssim recurs que és el coneixement de les persones que ja hi treballen.

No els sembla als senyors de la Mina que ja n’han tingut prou de beneficis durant 75 anys, tenint en compte que en aquest mateix període han estat incapaços de gestionar correctament les pèrdues d’aigua que superen el 21 %, quan hi ha exemples amb gestió pública de només un 8 %, i quan la majoria de la ciutadania de Terrassa ha d’afegir un sobrecost a l’aigua per comprar aigua envasada, pel seu mal sabor i la quantitat de sal i cal que porta ?

Una empresa que gestioni de forma directa un bé comú com és l’aigua aportarà nous reptes, podrà augmentar les inversions, ja que podrà disposar del que fins ara eren beneficis dels accionistes, en la millora de la xarxa i en la qualitat de l’aigua, no es tallarà mai l’aigua a cap família per motius econòmics, s’establiran unes tarifes més ajustades a les necessitats i possibilitats de cada moment, amb una atenció més realista a famílies nombroses i monoparentals, bonificacions a les famílies amb pocs recursos, es podran revisar les quotes de servei dels petits locals comercials i es portarà a terme una gestió integral del cicle de l’aigua.

Una empresa pública que sigui transparent, participativa i amb control ciutadà com ja està funcionant en ciutats com Paris i Nàpols, demostren com l’aigua amb una gestió pública eficient i sostenible econòmica i ecològicament, pot millorar preus,  la qualitat de l’aigua i dels aqüífers o rius que la subministren.  

Des de la Taula, anem més enllà dels principis de l’economia neolliberal. Hi ha altres maneres d’entendre l’economia, que a més de tenir en compte els números, que són importantíssims, té en compte altres factors imprescindibles. Anem pensant-hi. No volem una empresa pública a l’ús. Volem innovar i construir maneres més armonioses. És tot un repte, donat que les persones estem habituades a uns patrons individualistes, dels que hem de començar a desempallegar-nos.  La idea és bona. Entre totes haurem de fer que deixi de ser un somni i pugui ser una realitat.

I per acabar, agrair a l’alcalde de Terrassa, el seu posicionament i la seva valentia personal en aquests moments.

"Trilogia", en resposta al que va sortint a la prensa...

Amb la trio-logia d’allò d’“Amb diàleg, si hi ha ganes, s’avança”, “Terrassa i aigües turbulentes” i “La nostra proposta: una societat mixta”, culmina aquesta primera fase del drama, i cinema de terror en tres actes, que al llarg d’uns mesos s’ha presentat als mitjans periodístics locals.

De la primera entrega els diré que, com en qualsevol relat que ho pretengui ser, comença amb la descripció històrica dels herois, i també, com en qualsevol història escrita pels de dalt, s’oblida la plebe. Es parla dels prohoms i dels prínceps d’aquesta ciutat, també que “l’economia i la riquesa de Terrassa depenien en aquell moment històric d’empreses i d’organitzacions d’iniciativa local”, de les seves inversions i aposta pel futur.

I tant que sí, tot “atado y bien atado”, tal com va dir aquell. Només hem de veure com aquella proposta de “por España y el Caudillo”, i no per tenir beneficis, es canvia subtilment per a les nostres butxaques. I així, anys i panys. I no bastant això, a l’acord de retorn a la ciutat de tot el necessari (que s’havia pagat via tarifes), per a portar i distribuir l’aigua a les ciutadanes de Terrassa resulta que, a més de pagar el poble, les coses diuen són d’ells. Però bé, després de totes les amenaces, i més, que Mina fa a l’ajuntament, resulta que és el consistori el que tracta malament a “la nostra” ciutat. Vés per on, allò del lobito bueno, fins i tot, queda bé oi?

Al segon llibre de la trio-logia, “l’avi davant les aigües turbulentes, consulta al druida”, apareix un nou personatge: el conseller. Aquest bon home, sàviament, fa un viatge ràpid i confrontà el que passa a Europa. Les presses no el van permetre passar per llocs com París, Grenoble, Montpellier,… i els natius li van fer arribar un baül que oportunament va amagar. Aquest llarg viatge, el porta a la conclusió que això de tornar a mans públiques l’aigua, era cosa passada de moda o d’espanyolistes obsessionats. I va deduir que el millor en aquest cas, era compartir “la nostra” i trobar aliats no espanyolistes, com el PP de Terrassa i de Ciutadans, de Terrassa, per a defensar-la. I per donar força al seu bon treball, ens parla d’experts que diuen i desdiuen… i d’advocats dolents contractats per defensar allò públic, que fan informes parcials… I que els bons eren els advocats de Mina-Agbar, que eren “neutrals”. I al final, molt posat ell, se’n va cap a la Xina on un altre druida li suggereix que “l’important és l’objectiu i no els mitjans” (disculpes al lector per la meva traducció del xinès, allà parlava de gats i ratolins).

El final de la trio-logia és, com esperàvem, el desenllaç. El llibre de la “Nostra proposta…” per allò que deia de la història de l’avi al principi, en “la nostra” empresa. I es aquí on l’últim llibre ens mostra com serà (preveient futures entregues), “la nova nostra”. Allà dins, el mag treu la vareta i en un pim pam pum, construeix la caseta de colors, i es declara enamorat de la princesa amb aquella frase de “la nova concessió de l’aigua és molt llaminera”, i emulant un gran mestre, torna a moure la vareta i es resolen tots el problemes de la població.

Aquest llibre em recorda moltíssim a Hänsel i Gretel, i aquella bruixa malvada que entabanava els nens per engreixar-los i menjar-se’ls desprès. Mengeu, mengeu tranquils,… quan vulgueu ens podeu venir a veure i demanar. Nosaltres ens ocuparem de tot, ens diuen. Nous benefactors, com els d’abans entorpint el treball de l’ajuntament. Mengeu, mengeu tranquils, i a nosaltres ens deixeu fer, quan vulgueu ens veniu a veure que nosaltres ja ens ocuparem de tot. Tot plegat, una còpia dolenta de l’original.

Notes finals: que es van quedar al bal, per exemple: que els “seus” coneixements els hem pagat entre tota la ciutadania terrassenca amb les tarifes, com les instal·lacions, i com paguem darrerament tota l’auto propaganda que Mina-Agbar està fent, pagant nosaltres, és clar. Que de Mina només queda el nom. Que si l’amic europeu hagués obert el baül, hagués trobat que a París, d’on és filla AGBAR, la germana gran de “la nostra”, hagués trobat amb el tall de mànigues que li van fer quan van tenir ocasió, i que el model de gestió mixta va de cap a caiguda arreu.

No s’adonen aquests escriptors que aquesta trio-logia ja l’hem viscuda i ja sabem com acaba? Senyors trio-lògics, vostès ni poden ni són capaços de portar coses més apropiades per als nous temps. Nosaltres, els que ni ens aferrem al passat, ni parlem de modes, ni volem repetir errors anteriors, diem que hem de construir futur i que, per tant, arribem a la conclusió que: Gestió Mixta de l’aigua, No Gràcies! i que volem Gestió Directa i Participació Ciutadana.

Francisco Rodríguez
membre de la Taula de l’aigua