Comunicat de la Roda de Premsa - Presentació signatures per un model de gestió pública de l'Aigua

Publiquem el comunicat exposat avui a la roda de premsa davant de l'Ajuntament a on hem presentat les signatures de la ciutadanía per un model de gestió pública de l'Aigua.

Dossier de premsa

Taula de l’Aigua de Terrassa

28 de juny de 2017

Per una gestió pública del servei de l’aigua,

amb transparència, participació i eficàcia.

Ens trobem en un moment crític en relació a la presa de decisions sobre el nou model de gestió de l’aigua pública a la Ciutat i sobre la implementació dels acord. Segurament el Ple de juliol abordarà el debat d’alguns documents bàsics que avançaran en la seva definició.

Es per això que la Taula de l’Aigua de Terrassa ha demanat poder intervenir en el Ple del mes de juny, per tal d’expressar la nostra opinió en relació al procés viscut, al moment en que ens trobem, a la definició del nou model de gestió i a aspectes essencials com són la transparència, la participació i l’ eficàcia en el seu funcionament. I es per això que convoquem també aquesta roda de premsa, per tal d’exposar aquestes consideracions a la Ciutat.

La intervenció en el Ple de juny també serà aprofitada per la Taula de l’Aigua per fer entrega formal a l’Ajuntament de les mes de 8.300 signatures recollides en la campanya per la remunicipalització del servei d’abastament d’aigua a la ciutat, sota l’afirmació de que  “només la seva gestió pública pot assegurar un dret humà com l’aigua, amb eficiència, participació i control social”. Signatures recollides en actes de tota mena i a peu de carrer, que aprofitem per agrair i que son un reflex del 79,4% de recolzament que la ciutadania de Catalunya dona als processos de remunicipalització, segons l’enquesta GESOP de El Periodico. 

En relació al procés viscut

Creiem que el camí fet fins arribar aquí s’ha suportat sobre tres elements claus que han impulsat i han fet possible l’ orientació cap a un nou model de gestió de l’aigua a la Ciutat. Aquests tres elements son el paper de la ciutadania mobilitzada i organitzada entorn a la Taula de l’Aigua,  la posició i la correlació de forces polítiques a l’Ajuntament, que majoritàriament ja es van declarar al juny del 2016 compromeses amb la gestió pública, i el tercer element es la pròpia fi de la concessió en desembre de 2016 i un marc legal que estableix la competència municipal en la gestió i el govern de l’aigua.

Sobre les entitats socials

Ara ja fa mes de tres anys (principis de 2014) que es va constituir la Taula de l’Aigua, com a resultat d’un procés de presa de consciència sobre el significat de la fi de la concessió a finals de 2016 i l’oportunitat que s’obria per tal que la Ciutat pogués recuperar la gestió del servei. Han estat moltíssimes hores de reunió, d’estudi, de treball, de diàleg i d’explicació al carrer, de recollida de suports,  de debats, d’elaboració de materials, ..., moltíssimes reunions amb altres ciutats, altres processos.

Avui dia el procés de municipalització a la Ciutat i el treball, els materials realitzats a la Taula i al conjunt d’entitats ciutadanes, són un referent en el conjunt de l’Estat i fins i tot a nivell internacional. S’ha desenvolupat un treball amb seriositat, rigor i compromís.

Sobre els grups polítics

Hem de reconèixer també el compromís dels grups polítics que han donat suport al procés de municipalització amb els principis expressats pel Parlament Ciutadà al gener de 2017, i amb  una gestió sostenible de tot el cicle de l’aigua en les dimensions socials, econòmica, ambiental i tecnològica, que ha de ser desenvolupada amb transparència i participació ciutadana. Volem també reconèixer l’ingent treball, extraordinàriament seriós, que estan desenvolupant els serveis tècnics i jurídics de l’Ajuntament. Reconeixement malgrat les discrepàncies, els desacords, les discussions més o menys acalorades, les tensions, les crítiques i fins i tot els conflictes que es donen en aquest procés.  

Sobre les institucions econòmiques

Volem també qüestionar el paper de les institucions econòmiques de la Ciutat, que creiem moltes vegades no han estat a l’alçada del paper que els pertoca en defensa de la legalitat i del bé comú de la ciutat per sobre dels interessos particulars. Creiem que la defensa a ultrança d’aquests interessos particulars, la pèrdua de sentit de ciutat i de legalitat,  fins i tot les amenaces sobre desinversions i inseguretat jurídica a la ciutat, no han contribuït positivament al procés i sí alimenten les amenaces al govern, la judicialització del procés i el clima de que tot s’hi val en defensa dels interessos propis.    

En relació al model de gestió i la participació

Sempre hem expressat que l’aigua havia de ser tractada con un element bàsic per a la vida i com un dret humà fonamental, i per tant no podia ser objecte de mercantilització i estar gestionada per l’interès de negoci. Per tant em cregut que la combinació de gestió pública i dret públic,  es la millor solució en tots els sentits per garantir els drets socials i laborals, per la protecció del medi ambient, per la transparència i control del servei, per la minimització dels costos pels usuaris i per la millora de l’eficiència del servei.

Sobre el model de gestió

Es per això que hem expressat la nostra preferència per l’organisme autònom com a model de gestió, i en el seu cas de ser necessària la introducció del dret privat en alguns aspectes, les entitats publiques empresarials, ben regulades, controlades i gestionades poden ser una opció.

No obstant som conscients que si ve la gestió privada de l’aigua està plena de fraus, la gestió pública en si mateixa no és suficient, coneixem les pràctiques de portes giratòries, els amiguismes, els interessos de grup i la utilització d’instrument públics en pràctiques corruptes com el cas Innova o el Canal Isabel II, entre moltes altres.

Sobre els instruments de garantia

Creiem que la gestió pública de l’aigua, i per descomptat la privada, requereixen d’instruments que garanteixin que pràctiques indesitjables no tinguin cabuda en la gestió del servei. No existeixen solucions miraculoses, l’única possibilitat es que la ciutadania arrenqui d’arrel aquestes pràctiques del seu imaginari i practiqui la tolerància cero. No obstant existeixen mecanismes que fan més difícils aquestes pràctiques, creiem que el dret públic té incorporats molts més  mecanismes de control, la taxa com a mecanisme de recaptació dels tributs de l’aigua conté també instrument de protecció dels drets i eliminació del lucre com a objectiu, l’acompliment rigorós de la llei de transparència i la creació dels sistemes d’informació que la facin possible, i la participació ciutadana, en el sentit del control, però també en el de la construcció col·laborativa de la política, en tot el procés d’elaboració d’aquesta, i no solament en la consulta final com a mecanisme de legitimació, son instruments que han de formar part dels nou model.

Sembla ser que la recaptació de tribut de l’aigua via taxa s’està obrint camí de forma seriosa a l’Ajuntament, creiem que es la decisió més encertada, i sembla que el gran treball fet per l’OCM, assumit per la Taula, amb el suport de les entitats socials, està donant resultats.

Sobre el model de participació

El tema de la participació és encara un escull, una dificultat en els que queda mol per treballar. Cal que els grups polítics facin una reflexió seriosa sobre aquest tema. La legitimitat que dóna el model representatiu no pot servir com a excusa per no avançar en l’aprofundiment de la democràcia. Tenim com a Ciutat una gran oportunitat per avançar en aquest sentit. Esperem que la manca de voluntat política, o pitjor encara, l’incapacitat per entendre la importància d’aquests processos no faci impossible repensar i millorar el model de participació.

En aquest sentit defensem la necessitat d’un instrument col·laboratiu entre polítics, tècnics, entitats i altres agents per definir la política de l’aigua de forma conjunta. Un instrument amb autonomia i capacitat per desenvolupar les seves funcions.

I defensem, reclamem, fins i tot exigim, la presència de representants de la ciutadania en el consell d’administració del nou ens gestor del servei d’aigua.

Com veieu estem parlant de gestió de l’aigua a Terrassa, de canvi de model, de retorn dels bens comuns a mans públiques amb la novetat de que pretenem aconseguir millorar la qualitat de la nostra democràcia. I com? : a través d’un ens de gestió pública amb participació efectiva de la ciutadania de manera que la transparència i la bona gestió ens converteixin en un autèntic referent a imitar, en el que no hi hagi cabuda per males praxis. Volem al mateix temps construir un model que contempli la formació de la ciutadania en el que ja anomenem Nova Cultura de l’Aigua per tal que totes comencem a tenir consciència de que una bona gestió  del cicle integral de l’aigua no pot oblidar-se del medi natural i de les generacions futures. Hem de saber transmetre que quan parlem d’aigua no podem pensar en termes crematístics. En els serveis bàsics l’objectiu és cobrir necessitats bàsiques i això és incompatible amb perseguir el màxim benefici, tot i que sí hem de defensar l’eficàcia i evitar el malbaratament de recursos.