Comunicat de la Roda de Premsa - Presentació signatures per un model de gestió pública de l'Aigua

Publiquem el comunicat exposat avui a la roda de premsa davant de l'Ajuntament a on hem presentat les signatures de la ciutadanía per un model de gestió pública de l'Aigua.

Dossier de premsa

Taula de l’Aigua de Terrassa

28 de juny de 2017

Per una gestió pública del servei de l’aigua,

amb transparència, participació i eficàcia.

Ens trobem en un moment crític en relació a la presa de decisions sobre el nou model de gestió de l’aigua pública a la Ciutat i sobre la implementació dels acord. Segurament el Ple de juliol abordarà el debat d’alguns documents bàsics que avançaran en la seva definició.

Es per això que la Taula de l’Aigua de Terrassa ha demanat poder intervenir en el Ple del mes de juny, per tal d’expressar la nostra opinió en relació al procés viscut, al moment en que ens trobem, a la definició del nou model de gestió i a aspectes essencials com són la transparència, la participació i l’ eficàcia en el seu funcionament. I es per això que convoquem també aquesta roda de premsa, per tal d’exposar aquestes consideracions a la Ciutat.

La intervenció en el Ple de juny també serà aprofitada per la Taula de l’Aigua per fer entrega formal a l’Ajuntament de les mes de 8.300 signatures recollides en la campanya per la remunicipalització del servei d’abastament d’aigua a la ciutat, sota l’afirmació de que  “només la seva gestió pública pot assegurar un dret humà com l’aigua, amb eficiència, participació i control social”. Signatures recollides en actes de tota mena i a peu de carrer, que aprofitem per agrair i que son un reflex del 79,4% de recolzament que la ciutadania de Catalunya dona als processos de remunicipalització, segons l’enquesta GESOP de El Periodico. 

En relació al procés viscut

Creiem que el camí fet fins arribar aquí s’ha suportat sobre tres elements claus que han impulsat i han fet possible l’ orientació cap a un nou model de gestió de l’aigua a la Ciutat. Aquests tres elements son el paper de la ciutadania mobilitzada i organitzada entorn a la Taula de l’Aigua,  la posició i la correlació de forces polítiques a l’Ajuntament, que majoritàriament ja es van declarar al juny del 2016 compromeses amb la gestió pública, i el tercer element es la pròpia fi de la concessió en desembre de 2016 i un marc legal que estableix la competència municipal en la gestió i el govern de l’aigua.

Sobre les entitats socials

Ara ja fa mes de tres anys (principis de 2014) que es va constituir la Taula de l’Aigua, com a resultat d’un procés de presa de consciència sobre el significat de la fi de la concessió a finals de 2016 i l’oportunitat que s’obria per tal que la Ciutat pogués recuperar la gestió del servei. Han estat moltíssimes hores de reunió, d’estudi, de treball, de diàleg i d’explicació al carrer, de recollida de suports,  de debats, d’elaboració de materials, ..., moltíssimes reunions amb altres ciutats, altres processos.

Avui dia el procés de municipalització a la Ciutat i el treball, els materials realitzats a la Taula i al conjunt d’entitats ciutadanes, són un referent en el conjunt de l’Estat i fins i tot a nivell internacional. S’ha desenvolupat un treball amb seriositat, rigor i compromís.

Sobre els grups polítics

Hem de reconèixer també el compromís dels grups polítics que han donat suport al procés de municipalització amb els principis expressats pel Parlament Ciutadà al gener de 2017, i amb  una gestió sostenible de tot el cicle de l’aigua en les dimensions socials, econòmica, ambiental i tecnològica, que ha de ser desenvolupada amb transparència i participació ciutadana. Volem també reconèixer l’ingent treball, extraordinàriament seriós, que estan desenvolupant els serveis tècnics i jurídics de l’Ajuntament. Reconeixement malgrat les discrepàncies, els desacords, les discussions més o menys acalorades, les tensions, les crítiques i fins i tot els conflictes que es donen en aquest procés.  

Sobre les institucions econòmiques

Volem també qüestionar el paper de les institucions econòmiques de la Ciutat, que creiem moltes vegades no han estat a l’alçada del paper que els pertoca en defensa de la legalitat i del bé comú de la ciutat per sobre dels interessos particulars. Creiem que la defensa a ultrança d’aquests interessos particulars, la pèrdua de sentit de ciutat i de legalitat,  fins i tot les amenaces sobre desinversions i inseguretat jurídica a la ciutat, no han contribuït positivament al procés i sí alimenten les amenaces al govern, la judicialització del procés i el clima de que tot s’hi val en defensa dels interessos propis.    

En relació al model de gestió i la participació

Sempre hem expressat que l’aigua havia de ser tractada con un element bàsic per a la vida i com un dret humà fonamental, i per tant no podia ser objecte de mercantilització i estar gestionada per l’interès de negoci. Per tant em cregut que la combinació de gestió pública i dret públic,  es la millor solució en tots els sentits per garantir els drets socials i laborals, per la protecció del medi ambient, per la transparència i control del servei, per la minimització dels costos pels usuaris i per la millora de l’eficiència del servei.

Sobre el model de gestió

Es per això que hem expressat la nostra preferència per l’organisme autònom com a model de gestió, i en el seu cas de ser necessària la introducció del dret privat en alguns aspectes, les entitats publiques empresarials, ben regulades, controlades i gestionades poden ser una opció.

No obstant som conscients que si ve la gestió privada de l’aigua està plena de fraus, la gestió pública en si mateixa no és suficient, coneixem les pràctiques de portes giratòries, els amiguismes, els interessos de grup i la utilització d’instrument públics en pràctiques corruptes com el cas Innova o el Canal Isabel II, entre moltes altres.

Sobre els instruments de garantia

Creiem que la gestió pública de l’aigua, i per descomptat la privada, requereixen d’instruments que garanteixin que pràctiques indesitjables no tinguin cabuda en la gestió del servei. No existeixen solucions miraculoses, l’única possibilitat es que la ciutadania arrenqui d’arrel aquestes pràctiques del seu imaginari i practiqui la tolerància cero. No obstant existeixen mecanismes que fan més difícils aquestes pràctiques, creiem que el dret públic té incorporats molts més  mecanismes de control, la taxa com a mecanisme de recaptació dels tributs de l’aigua conté també instrument de protecció dels drets i eliminació del lucre com a objectiu, l’acompliment rigorós de la llei de transparència i la creació dels sistemes d’informació que la facin possible, i la participació ciutadana, en el sentit del control, però també en el de la construcció col·laborativa de la política, en tot el procés d’elaboració d’aquesta, i no solament en la consulta final com a mecanisme de legitimació, son instruments que han de formar part dels nou model.

Sembla ser que la recaptació de tribut de l’aigua via taxa s’està obrint camí de forma seriosa a l’Ajuntament, creiem que es la decisió més encertada, i sembla que el gran treball fet per l’OCM, assumit per la Taula, amb el suport de les entitats socials, està donant resultats.

Sobre el model de participació

El tema de la participació és encara un escull, una dificultat en els que queda mol per treballar. Cal que els grups polítics facin una reflexió seriosa sobre aquest tema. La legitimitat que dóna el model representatiu no pot servir com a excusa per no avançar en l’aprofundiment de la democràcia. Tenim com a Ciutat una gran oportunitat per avançar en aquest sentit. Esperem que la manca de voluntat política, o pitjor encara, l’incapacitat per entendre la importància d’aquests processos no faci impossible repensar i millorar el model de participació.

En aquest sentit defensem la necessitat d’un instrument col·laboratiu entre polítics, tècnics, entitats i altres agents per definir la política de l’aigua de forma conjunta. Un instrument amb autonomia i capacitat per desenvolupar les seves funcions.

I defensem, reclamem, fins i tot exigim, la presència de representants de la ciutadania en el consell d’administració del nou ens gestor del servei d’aigua.

Com veieu estem parlant de gestió de l’aigua a Terrassa, de canvi de model, de retorn dels bens comuns a mans públiques amb la novetat de que pretenem aconseguir millorar la qualitat de la nostra democràcia. I com? : a través d’un ens de gestió pública amb participació efectiva de la ciutadania de manera que la transparència i la bona gestió ens converteixin en un autèntic referent a imitar, en el que no hi hagi cabuda per males praxis. Volem al mateix temps construir un model que contempli la formació de la ciutadania en el que ja anomenem Nova Cultura de l’Aigua per tal que totes comencem a tenir consciència de que una bona gestió  del cicle integral de l’aigua no pot oblidar-se del medi natural i de les generacions futures. Hem de saber transmetre que quan parlem d’aigua no podem pensar en termes crematístics. En els serveis bàsics l’objectiu és cobrir necessitats bàsiques i això és incompatible amb perseguir el màxim benefici, tot i que sí hem de defensar l’eficàcia i evitar el malbaratament de recursos.

La Taula subscriu la nota de la RAP i l' EPSU front la DA 27a dels Pressupostos Generals de l'Estat.

Nota de prensa desde la Red Agua Pública (RAP) y European Public Service Union  (EPSU)

LA CIUDADANÍA EUROPEA CONTRA LA DISPOSICIÓN ADICIONAL VIGÉSIMO SÉPTIMA DE LA
LEY GENERAL DE PRESUPUESTOS PARA 2017
Electos de las administraciones europeas y ciudadanos del movimiento europeo del agua
manifiestan al ministro Montoro su rechazo a la disposición adiciones vigésimo séptima de la
Ley de los presupuestos generales para 2017
A partir del viernes 12 de mayo tendrá lugar una campaña organizada por el Movimiento
Europeo del Agua en el que está integrado la Red Agua Pública, junto con la Federación Sindical
Europea de Servicios Públicos (EPSU) que fue la espina dorsal dela Iniciativa Ciudadana Europea
por el derecho humano al agua en 2012 (www.right2water.eu). Esta campaña está destinada a
manifestar su rechazo a la Disposición Adicional vigésimo séptima de la Ley General de
Presupuestos para 2017 porque atenta contra la autonomía municipal, limita los derechos
laborales, impide la remunicipalización de los servicios públicos restringiendo drásticamente la
democracia en tanto que los ciudadanos o sus representantes electos no podrán optar por
modelos de gestión públicos una vez hayan sido privatizados.
Con esta campaña, la ciudadanía europea dirige este rechazo directamente a Cristóbal Montoro,
actual Ministro de Hacienda y Función Pública, mediante la remisión de correos electrónicos a
la dirección electrónica del ministro en el Congreso de los Diputados. y forma parte de una serie
de acciones que la Red Agua Pública está realizando en los territorios de España con el mismo
objetivo.
El Movimiento Europeo de agua resalta su sorpresa ante la inoperancia del Gobierno de
España ante los casos de corrupción que han surgido en el entorno del agua (Casos Pokemon y
Lezo, fundamentalmente), especialmente cuando en Francia, cuando surgieron casos
parecidos ligados a las concesionarias de agua en los años 90 del siglo pasado, obligaron a
cambiar el modelo de regulación del sector y a impulsar la remunicipalización en muchas
ciudades como París, Montpellier o Grenoble. Frente a esto en España, lejos de cuestionar el
modelo, se pretende blindar los intereses de las multinacionales implicadas en los procesos de
corrupción.
En este sentido, los movimientos sociales, reivindican, tal como se recoge el Pacto Social por el
Agua, modelos de gestión pública, transparente y democrática en los que los servicios del ciclo
urbano del agua se configuran como un yacimiento importante para la generación de nuevos
empleos y el mantenimiento de los ya existentes evitando, en todo caso, la precarización de las
condiciones de trabajo y garantizando la seguridad de las personas trabajadoras. Las
Administraciones Locales, y la representación legal de la plantilla, junto con las organizaciones
sindicales más representativas, deberán consensuar y acordar las medias oportunas que
garanticen los derechos del personal, las condiciones de calidad, seguridad y la estabilidad en
los empleos.

Más información:
Red Agua Pública (RAP), es un espacio que aglutina a decenas de plataformas, organizaciones
sociales, ambientales, sindicales y políticas del Estado español que promueven una visión del
agua como bien común y servicio público, y luchan por la defensa de la gestión pública, sin
ánimo de lucro, transparente y participativa de los servicios de abastecimiento y saneamiento.
https://redaguapublica.wordpress.com
La Federación Sindical Europea de Servicios Públicos (FSESP-EPSU) representa a más de 200
sindicatos y ocho millones de trabajadores y trabajadoras de los servicios públicos de toda
Europa.
http://www.epsu.org/

“Per una Gestió Pública i Democràtica de l’Aigua” “S’escriu aigua, es llegeix democràcia” #19MTerrassa

“Per una Gestió Pública i Democràtica de l’Aigua”

enllaç al banner per inscriure-us com entitat

  #19MTerrassa

Crida a la mobilització per al 19 de Març a Terrassa

La remunicipalització de l’aigua ha arribat de forma imparable a Catalunya, afegint-se a l’onada mundial de remunicipalitzacions de grans ciutats com París, Berlín, Buenos Aires, Budapest, Grenoble, Montpelier, Nàpols, Valladolid, etc.

Així mateix, Terrassa és la primera gran ciutat a Catalunya que recuperarà la gestió directa de l’aigua per a la ciutadania.

La concessió atorgada a Mina de Terrassa per l'Ajuntament de 1941, fa 75 anys, va concloure el passat 9 de desembre de 2.016 . El procés de reversió del servei ha estat ferotgement qüestionat per la companyia, posant tota sèrie d’entrebancs que van més enllà del que ha de permetre una democràcia del Segle XXI.

Mina de Terrassa – Agbar, sistemàticament s’ha negat a facilitar informació essencial pel procés normativitzat de liquidació de la concessió del servei d’aigua, quan el titular-l'AJuntament- té el dret a tenir-la tota per garantir la continuïtat del servei del que és responsable. Mina posa entrebancs a  la reversió dels que a hores d’ara ja són béns de l’Ajuntament de Terrassa. Tampoc ha facilitat informació tècnica i l’accés a inspeccionar instal·lacions del servei d’abastament d’aigua municipal.

Aquest qüestionament a les lleis i acords del Ple Municipal que impedeixen el dret a la recuperació del servei d’aigües que per llei és titularitat de l’Ajuntament el considerem un greu atac a la democràcia.

Com si no n’hi hagués prou. Mitjançant una campanya de pressió i assetjament de gran part dels lobbys econòmics i industrials de Terrassa s’ha qüestionat el treball i la independència de l’Ajuntament i de l’alcalde de Terrassa. Se’ls ha acusat de maltractament a la companyia Mina-Agbar, amb crides a l’ordre al seu alcalde a ser “especialment sensible i curós” amb determinats interessos econòmics i empresarials.

Tanmateix, la Taula de l’Aigua de Terrassa i la ciutadania és mou i no pensa parar quieta i sotmesa. Davant el nou repte d’aconseguir una gestió municipal pública i democràtica del servei d’aigua exemplar a Terrassa, el passat dissabte 21 de febrer al Parlament Ciutadà de Terrassa, promogut pel Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana de Terrassa, la ciutadania organitzada ha dit lliurement i amb rigor la seva. S’apoderava, debatia i acordava sobre com considerava que havia de ser el nou model de gestió pública d’aquest bé comú tan preuat i tan essencial per a la vida.

Fruit del ric debat va analitzar i prendre decisions sobre la preservació dels ecosistemes aquàtics que són font de l’abastament, la cura de les persones treballadores, la defensa dels llocs de treball actuals de la plantilla de l’actual companyia d’aigua a Terrassa i les seves condicions laborals, la qualitat del servei, la gestió pública, el règim econòmic, la consideració de l’aigua bé comú i el respecte a l’aigua i al sanejament com a Dret Humans fonamentals.

L’anàlisi i acords de com ha de ser aquest nou model de gestió ha estat reforçat amb la petició de suport de la Taula de l’Aigua de Terrassa i Aigua és Vida a una crida a tota la ciutadania, als grups polítics, sindicats, entitats, associacions de veïns i col·lectius a la mobilització en defensa de la remunicipalització de l’aigua “Per una Gestió Pública i Democràtica de l’Aigua” i per la independència de les institucions democràtiques:

“S’escriu aigua, es llegeix democràcia”.

La proposta de mobilització ha estat per al proper 19 de Març en un context de celebració del proper Dia Mundial de l’Aigua (22 de març).

Les organitzacions convocants i que hi donen suport criden a la mobilització a les organitzacions, forces polítiques i ciutadania que reivindiquin:

• La defensa de la gestió pública i empoderada d’un Dret Humà com l’aigua
• La condemna de la judicialització dels processos de reversió dels serveis essencials
• La defensa del treball i dels serveis públics.
• La protecció del cicle integral de l’aigua, dels nostres ecosistemes fluvials i de tots els béns naturals.

Convoquen: Taula de l’Aigua de Terrassa i Aigua és Vida

Amb el suport de: ASiA- Associació Salut i Agroecologia, AVV CA N’Anglada, AVV La Maurina, AVV. Sant Pere Nord, Associació de Veïns del Barri Segle XX,Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE Terrassa), Casal de la Dona, CCOO Vallès Occidental- Catalunya Central, Comunitat Educativa, Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana de Terrassa, CUP de Terrassa, Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres, ERC de Terrassa, Grup de Defensa del Ter, Grup per la Protecció dels Espais Naturals de Terrassa, iai@flautes-TRS, ICV-Terrassa, MES de Terrassa, PAH Terrassa, Parlament Ciutadà de Terrassa, PEJU Cat, PSC de Terrassa, PSUC-Viu de Terrassa, Terrassa en Comú i Xarxa per la Soberania Energètica i Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua,

Adheriu-vos clicant en el banner que hi ha en el principi d'aquest blog i omple el formulari que hi apareix. Moltes gràcies.

En respuesta a Ciutadans en su opinión del DT (2)

Resposta al senyor Gonzalez de Ciutadan’s.

Benvolgut senyor

Hi ha una dita castellana que diu “dime con quién andas y te diré quién eres “ . Curiosament el president d’IWATER BARCELONA, no és altre que Angel Simón, President d’AGBAR i Vicepresident de SUEZ, empresa privada que controla el 90 % de les concessions del “negoci de l’aigua” a tot l’estat espanyol.

Suez i Veòlia les dues empreses multinacionals que controlen el negoci de l’aigua a nivell mundial són les que també organitzen IWATER, amb l’objectiu de demostrat que només “ells” disposen de la tecnologia i coneixements necessaris per dur a terme una gestió eficient d’un recurs essencial com és l’aigua potable i el seu sanejament.

En aquest sentit hem de dir que aquest apoderament del coneixement només  en mans privades , suposa un greu perill per la ciutadania i  al seu dret de decidir sobre quina és la millor gestió per un dret humà , essencial per una vida digna, com és l’aigua.

Per sort, hi ha exemples a nivell mundial on es demostra que aquestes dues multinacionals, han estat expulsades de la gestió de l’aigua, París, Berlin, Grenoble, Montpeller, etc.,  al demostrar-se, que no només la seva gestió encaria considerablement el preu de l’aigua i no es complien les inversions previstes de millora del servei, sinó que inclús en alguns casos estaven implicades en casos de corrupció de representants i funcionaris públics per guanyar concessions.

No és d’estranyar doncs que representants polítics i socials compromesos amb la ciutadania que defensen una gestió pública no assisteixin a aquest Congrés i en canvi sí que ho faran en un Congrés Alternatiu i Social sobre la gestió de l’aigua que es farà el proper dia 1 de desembre a Barcelona, com un dret humà a defensar, amb la intenció de teixir aliances i compartir coneixements.

És legítim que vostè assisteixi , com a representant d’un partit polític C’s, que defensa la gestió privada, encara que vostè ho defineixi com una “col.laboració público-privada”, i amagui que sigui quin sigui , el plec de condicions del contracte entre les parts,  la gestió mercantil del servei amb la màxima obtenció de beneficis, implicarà una opacitat i una falta de transparència evident en la rendició de comptes, en el control del coneixement , en les obres i inversions realitzades.

Desacreditar la gestió pública de l’aigua a la nostra ciutat fent comparacions amb la gestió d’altres empreses públiques que segons vostè són deficitàries, i  manifestar que no es fien de que l’actual govern de la ciutat sigui competent per gestionar l’aigua, es “fugir d’estudi”. Una nova empresa de l’aigua té unes característiques molt diferents, és un servei captiu , està donant importants beneficis a una empresa privada i el més important, el PSC necessita per tirar endavant un nou model de gestió públic els vots de la oposició, inclosos  els de vostès. Doncs deixin  d’amagar el cap sota l’ ala i contribueixin a fer una bona empresa pública amb control i participació ciutadana que reverteixi en benefici de la majoria de la ciutadania i no d’una minoria d’accionistes.

Aquest aixecament mundial de ciutats  contra els abusos de la privatització de l’aigua ha fet reaccionar a les multinacionals que volen seguir controlant aquest “mercat” introduint formes de control supranacional, que impedeixen que la ciutadania s’empoderi  dels recursos vitals com són els subministres bàsics per una vida digna com són l’aigua, la electricitat o el gas, i defensen com vostè, un Organisme Estatal Regulador de la Gestió de l’Aigua a l’estil del CNMV (Comisión Nacional del Mercado de Valores) o la Comisión Nacional de Energia Eléctrica, que han tingut els següents efectes negatius per a la població :

·         La “Comisión Nacional de Energia Eléctrica”,  des del 2001 ha donat via lliure a l’increment de preus constants que han col·locat a Espanya com a quart país d’Europa amb les tarifes elèctriques més cares. Només en els últims sis mesos d’aquest any ha pujat un +24,8 %;  en els últims sis anys l’increment ha estat d’un 70 % , i  l’any 2015 les tres grans companyies elèctriques van obtenir uns beneficis de + 5.000 milions d’euros. Les llars de l’estat espanyol van pagar, l’any 2015, la factura elèctrica, un 34 % més cara que la mitjana de la UE, i es continua tallant els subministra a famílies sense recursos.

·         Recordar que al 2011, la Comisión Nacional del Mercado de Valores, van amagar un informe substancial en el que denunciaven irregularitats gravíssimes en la venda de  preferents dels anys 2008 al 2011, promogudes per diferents entitats bancaries, les més importants : Bankia, BBVA, Santander, Caixa Bank y Sabadell , Popular Pastor, que va suposar un frau massiu per milers de ciutadans i ciutadanes, i que com organisme regulador, no va exercir la seva obligació d’informar als clients sobre aquest frau i de presentar la denúncia corresponent  a la Fiscalia de l’Estat.

Santiago Aragonés Roca (Membre de la Taula de l’aigua)

En respuesta a Ciutadans en su opinión del DT (1)

Me dirijo al visionario ciudadano Gzlez:

Habla usted del “precio que los ciudadanos estamos dispuestos a pagar” refiriéndose al Servicio de aguas. Dos cosas a tener en cuenta antes de hacer discursos grandilocuentes y que pueden confundir al personal y para la reflexión de todas las personas. Primera: ¿cuánto gastan en agua embotellada al año? Añadan ese importe a la factura del agua y también añadan el coste medioambiental de utilizar tanto plástico. Segunda: ciudadano Glez , la gestión integral del agua, que es bastante más que traer el agua a nuestros grifos (otro día se lo cuento), tiene un coste. Este coste lo pagamos, como debe ser, entre todas las personas usuarias. Nadie nos lo regala. El debate no debe ser si el agua es o no barata. El agua cuesta lo que cuesta y en cada lugar es distinto según distintos factores como localitzación, orografia, etc.

En cuanto a las bondades del mercado, decirle que la colaboración público-privada puede ser fenomenal para muchos sectores, pero no para la gestión del agua. Y le diré porqué.  El mercado debe garantizar la competencia entre empresas. Dígame dónde está la competencia cuando una empresa ya ha conseguido la concesión de este servicio. Se lo digo yo: no existe. Y dígame también cómo controla de verdad, no aparentemente, a un gestor privado aunque firme un contrato estupendamente detallado. Fue una lástima no verle en el pase de “Water Makes Money” el viernes 2, en el Cine Catalunya, el visionado del cual le aconsejo encarecidamente, porque tal vez le abrirá los ojos de lo que verdaderamente nos conviene más a la población, no sólo de Terrassa, sino del mundo entero.

Otra cosa: Dígame, si es tan amable, si no ha escuchado usted hablar del caso Pokémon y los mecanismos de “seducción” utilizados, por las grandes corporaciones para contentar, voluntades, presuntamente. En ese caso concreto ya no presuntamente. Se dictó sentencia contra la compra de políticos a través de pagos en viajes de placer al extranjero entre otras lindezas, que evidentemente salen a cuenta cuando se mercadea con el agua. No digo que eso haya pasado aquí, ¿eh? No me malinterprete nadie.

En cuanto al regulador nacional, ojo al dato: ya existe en cuanto al servicio de gas y el de la electricidad, y no hace falta ser un lince para ver los resultados tan nefastos para la ciudadanía y lo bien que les sirve de instrumento a las grandes empresas para aumentar año tras año sus cuentas de resultados millonarias, a la vez que cada aumenta el número de  personas que  padecen pobreza energética.

Seamos serios Sr.Glez, necesitamos una gestión pública directa, cuya excelencia sólo será posible contratando los mejores expertos, que además tengan valores de cuidado del medio en que habitamos, ejerciendo una transparencia total y haciendo efectiva la participación de una ciudadanía responsable, para así evitar malas praxis y una rendición de cuentas anual.

Cuando oigo la palabra gobernanza del agua que tan de moda está por ciertos sectores, me da un poco de risa, sólo para espantar mis fantasmas, que la cosa es preocupante. Cuando una entiende que ciertas inversiones necesarias se alargan o se omiten porque reducen dividendos, usted ya me entiende…nos encontramos tuberías del año de la Maria Castaña que aún no se han cambiado… Sé perfectamente que la gestión mixta en temas de agua es más inconveniente incluso que la privada, por motivos económicos evidentes. La opacidad con la mixta y la privada es el plato de cada día como bien debería saber usted. No hace falta ser un lince para entender que una empresa privada no lo explica todo porque el negocio se le va al traste.

Terrassa es centro actual de muchas miradas desde el resto del país y de fuera de nuestras fronteras. Necesitamos conseguir una gestión pública ejemplar en eficiencia, eficacia, transparencia y participación. Sólo evitando tratar el agua como una mercancía más podremos atender un servicio público a un precio justo. Porque el agua tiene un precio y este debe contemplar las externalidades que a un gestor privado no le interesa tener en cuenta . Las generaciones actuales y las futuras se merecen algo mejor que esto que estamos haciendo con los Comunes.

Sí importa el modelo de gestión y mucho. No es ideología dejar claro que a una empresa privada le mueve ganar dinero, es constatar una realidad, que es muy válida, ¡claro que sí!, pero NO con el agua.

Sonia Giménez Guzmán (membre de la Taula de l’Aigua)

Atrapats en el temps de la marmota

Aquest és el títol de la pel·lícula que tindríem que posar-li a les declaracions dels senyors Armenter i Galí , encara que la seva escenificació en la roda de premsa quedi molt per sota de la gran interpretació de l’actor, Bill Murray.

Els seus arguments no han variat en el temps, quan treuen el cap del cau com la marmota sempre ho fan amb la mateixa cançó,” la millor opció de la gestió de l’aigua a Terrassa és la empresa mixta”, però això sí ... només amb la Mina.

La ciutadania de Terrassa els hem de recordar a aquests senyors que el contracte que es signa a l’any 1942, és realitza un cop finalitzada la guerra civil,  els signants , empresaris de Terrassa juren defensar el principis de “el alzamiento nacional del Generalísimo Franco” amb una concessió “sense ànim de lucre” , donada “ a dit”  per un termini de 75 anys, que finalitza el proper 9 de desembre del 2016.

Les seves declaracions amb frases com “volem que l’Ajuntament s’estalviï el pagament d’indemnitzacions” ,” la pròrroga és unilateral i improcedent”, “si no es reprèn el diàleg, tothom prendrà mal” , “el titular del servei no és l’Ajuntament” i demostren que no volen entendre que un contracte de concessió té una data de finalització, un titular , L’Ajuntament de Terrassa i un concessionari,  Mina que està obligada al compliment dels acords signats  de reversió de bens i del lliurament de tota la logística imprescindible per seguir desenvolupant un servei estratègic per la ciutat com és l’aigua.

Ara resulta que el que més els preocupa és que l’Ajuntament no tingui un càrrec de despeses addicionals amb la municipalització del servei. Són tant bona gent  , que només demanen un nou contracte “ a dit, tal com marca la tradició”, de 25 o 50 anys més de negoci, a 1,5 milions € nets a l’any  , que els hi reportaria en la primera opció,  37, 5 milions €  o en la segona uns 75 milions  de beneficis ,  i a canvi, serien molt generosos amb la ciutat ...  estarien disposats a retornar a l’Ajuntament uns bens que consideren propis i que Consistori ha valorat en menys de 2 milions d’€ . Un negoci rodó !!!

L’Ajuntament i  l’Interventor Municipal, en el cas que acceptessin “la ocurrència de gestió indirecta sense concurs públic de Mina” , serien còmplices d’una il·legalitat manifesta, i en aquest cas , sí que podrien “prendre mal” com afirma el senyor Galí.

La pròrroga forçosa és una opció legal que ha pres democràticament el Ple de l’Ajuntament com a conseqüència de la falta de col·laboració de Mina, davant la negativa a facilitar una informació  indispensable per procedir a la liquidació del servei, com són les nòmines personalitzades de la plantilla i del padró d’usuaris/es.

L’Ajuntament el proper dia 10 de desembre, coincidint amb l’inici de la pròrroga forçosa, tindria que registrar l’inventari de bens reversibles i inscriure’ls en el Registre de Propietat i qualificar-los com a bens de domini públic o comunal.

També considerem que l’Ajuntament ha de donar un pas al davant amb determinació i portar als jutjats la intervenció judicial de l’empresa, en el cas que Mina no accepti els termes de la fiscalització dels comptes i de la gestió del servei durant període de pròrroga .

Senyors Armenter i Galí surtin d’una vegada del seu cau, reconeguin d’una vegada que el seu negoci amb monopoli de l’aigua a Terrassa s’ha acabat, i en tot cas,  si volen seguir treballant amb les seves empreses de serveis per la administració pública local, presentin les seves ofertes en els concursos de licitació d’obra pública que pugui convocar l’Ajuntament de Terrassa, això sí ... com una empresa de Terrassa més.

                                                         La Taula de l’Aigua

Unes puntualitzacions als defensors de la privatització de la gestió de l'aigua.

La Taula de l’Aigua de Terrassa, en relació a l’article publicat als mitjans de comunicació local “C’s reivindica un Organisme Regulador Estatal de l’aigua”  volem fer el següent comentari :

Tamames i Aurin, defensors de la gestió privada i d’Agbar en particular.

Aquests dos il·lustres personatges han publicat al desembre del 2015 un llibre titulat GOBERNANZA Y GESTION DEL AGUA: MODELOS PÚBLICO Y PRIVADO en el que destaquen titulars com :

“El populismo está poniendo de moda, poner en riesgo un modelo de concesión del agua eficaz”, continua en aquest cas el senyor Tamames afirmant que “quieren poner en peligro y tocar algo sagrado,  que tiene un precio muy por debajo de la media europea, como es el agua”.

Segons els autors d’aquest llibre, la concessió del servei de l’aigua a mans privades , garantitza l'eficàcia i l'eficiència, aporta la tecnologia i coneixement que els Ajuntaments són incapaços de donar i demostra que el servei actual de l’aigua en general funciona molt bé.

El senyor Tamames, també reconeix en una entrevista que per les empreses és un negoci segur encara que s’estipulessin percentatges de beneficis baixos, donat el seu règim de monopoli és un negoci sense cap competència, sense cap risc, i s’estableixen compensacions per part de les Administracions en el cas que existís un dèficit en els resultats, al marge de quina ha estat la eficiència i la eficàcia en la gestió de la concessionària.

Aquest  senyor, pare de la Constitució del 78, potser desconeix que a Terrassa, Mina s’ho ha muntat de meravella, ha anat modificant els conceptes de la facturació amb l’objectiu d’augmentar els seus beneficis : va passar del 6 al 10 % en les despeses, també va modificar el percentatge sobre el capital : del  Mibor + 0,8 %, van passar al Mibor + 1,75 % de l’actualitat , ha modificat a l’alça la compra d’aigua a ATLL del 5 al 10% , amb un augment addicional sobre la compra del 6 %. Tot això amb l’objectiu de consolidar any darrera any uns beneficis sobre la facturació que s’han situat entre el 10 al 12 %, quan el contracte que es va signar a l’any 1941 i en vigència fins el 9 de gener del 2016, establia que la gestió era sense ànim de lucre !.

L’argumentari del seu llibre va en el sentit que l’únic sistema de gestió en que es demostra una eficiència i una eficàcia reconeguda, la garantitza una concessió del servei a una empresa privada . Afirma que el  el Know how , el conjunt dels coneixents tècnics i administratius per dur a terme aquesta gestió, només el posseeixen les universitats i les empreses, mentre que els Ajuntaments no en tenen cap capacitat.

Els hem de recordar que a Catalunya tenim exemples de gestió pública directa (Manresa, Mataró, El Prat, etc), que estan demostrant sobradament la seva capacitat tecnològica i administrativa, des de fa molts anys, per fer una gestió més eficient i sostenible que la privada, amb una millor qualitat de l’aigua i amb unes pèrdues de només el 8 %.

En el cas de Terrassa disposem de un 90 % de captacions pròpies d’aigua, fet que comporta un estalvi en el preu de compra de l’aigua d’un - 24 %, en el cas de tenir dependència total d’ATLL. En canvi l’eficiència del servei està al 79 %, amb unes pèrdues d’aigua del 21 % ( fins fa 2 anys del 25 %), molt per sobre de les poblacions abans citades. Els preus de les tarifes de l’aigua des del 2003 al 2014 a Terrassa han pujat un + 68 % i la mitjana de preus de les tarifes a Catalunya, des del 2008, ha augmentat un +66 % .

El senyor Aurin fa afirmacions gratuïtes com que les remunicipalitzacions en la gestió de l’aigua és fruït de la convergència de la corrupció amb el populisme. Afirma que a Paris es va remunicipalitzar per una qüestió de corrupció, recordar-li doncs , que les gestores de l’aigua a Paris abans de remunicipalitzar estaven controlades per Agbar i Eòlia, les dues multinacionals que controlen el negoci de l’aigua al món i que en l’empresa Mina de Terrassa, Agbar, és l’accionista majoritària.

En canvi a l’estat espanyol les dades són unes altres : Aquagest (capital 100% Agbar) està acusada, gràcies a l’operació Pokémon,  del descontrol que ha estat la col·laboració pública-privada d’aquesta empresa en molts Ajuntaments de Galícia i Astúries,  amb nombrosos acusats : directius d’Agbar, alcaldes i funcionaris públics en un cas de corrupció generalitzada . 

Alguns d’aquests Ajuntaments estan donant marxa enrere en la privatització, vist que  a més, el servei de la gestió privada es pitjor i els preus de les tarifes resulten més elevats.

Aquagest, per despistar-nos després de l’escàndol, ha canviat de nom , ara es presenta com : Aquona a les Castilles, Viaqua a Galícia, Asturagua a Asturies , Aquarbe a Cantabria, País Vasc, Navarra i La Rioja i Aquara a l’Aragó. Agbar en altres Comunitats utilitza altres noms com : Hidrogea a Murcia, Hidralia a Andalucia, Aquanex a Extremadura o Hidraqua en el Llevant.

Quan aquests dos senyors parlen que a l’estat espanyol les tarifes de l’aigua estan a la franja baixa dels països europeus, i de la mà d’Agbar (Aquae) fan estudis de mercat, per saber fins a quin marge de benefici poden pujar els preus, amb l’argument de que estan molt per sota de la franja mitja europea, deixen molt clares quines són les seves intencions : una pujada de preus en la línia del que estan fent les grans empreses elèctriques al nostre país i situar-nos en la franja alta de preus d’Europa i de pas augmentar els seus beneficis. Veure” Estudio sobre el precio del agua en España” : http://www.fundacionaquae.org/wp-content/uploads/2016/10/HJAC935507.pdf

Quan proposen la creació d’un gran Regulador Nacional de l’Aigua que controli els preus i atorgui concessions a tot l’estat espanyol, tot això , amb un govern espanyol neoliberal i corrupte que el controlarà, serà evident que la majoria de contractes aniran a parar al lobby de les empreses multinacionals de l’aigua i les seves “transmutades” filials, anul·lant de facto les competències autonòmiques i  la titularitat dels municipis sobre l’aigua, per poder decidir quina és la millor gestió  per garantir l’accés universal a l’aigua potable , que no és altra que la pública.

Tenim exemples pràctics de com estan funcionat a l’estat espanyol l’Ens Regulador del Subministrament de l’Energia Elèctrica , que ha donat via lliure a increment de preus constants que han col·locat a Espanya com a segon país amb les tarifes elèctriques més cares d’Europa , només en els últims sis mesos d’aquest any ha pujat un 24,8 %,  en els últims nou anys l’increment ha estat d’un 60 % , i l’any 2015 les grans companyies elèctriques van obtenir uns beneficis de + 5.000 milions d’euros (22.000 milions els últims tres anys).

Mentrestant, el Tribunal Suprem ha donat la raó a les elèctriques perquè no s’apliqui el bonus social elèctric a les famílies, del que es beneficiaven 2 milions d’usuaris, i obliga al Govern Espanyol a indemnitzar amb 500 milions d’euros a les elèctriques i  mentre es produeixen casos com la mort de la dona “ gran, sola i ...pobre” de Reus . Això se’n diu avarícia , perversió, inhumanitat ... actuant en contra dels drets humans bàsics i en contra de l’interès general sobre un bé també indispensable per una vida digna.

Com molt bé diu Som Energia l’ús de la energia és un dret bàsic reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans i la Constitució Espanyola, i no és en cap cas un bé de luxe, al que a més se li aplica el 21 % d’IVA.

No tenen vergonya !!!

A Terrassa tenim l’oportunitat de que amb l’aigua no passi com amb el gas i l’electricitat, per això proposem que l’aigua sigui gestionada des de la pública amb participació ciutadana, donada la seva naturalesa de bé comú, essencial per a la vida, que no volem mai més mercaderia.

La Taula de l’Aigua